Sánchez abordarà amb l’ultra Meloni un pacte migratori sota la presidència espanyola de la UE

De totes les destinacions del president espanyol en les gires europees que van començar al febrer, és la més delicada. També la més interessant. Meloni, arribada al poder l’octubre passat, lidera la formació ultradretana Germans d’Itàlia (Fratelli d’Italia) i és el principal referent de Vox, partit amb el qual va arribar a compartir un estrepitós míting durant la campanya de les recents eleccions andaluses. Es troba als antípodes ideològics del líder del PSOE en moltíssims temes. Entre d’altres, la migració, una matèria que centrarà part de la presidència espanyola de la UE, amb Sánchez intentant la firma d’un pacte entre tots els estats membres que ara mateix, a causa de la disparitat de posicions, sembla gairebé impossible. 

Però a la Moncloa intenten rebaixar el xoc. Els col·laboradors del president admeten, per exemple, les seves profundes discrepàncies amb el reial decret que Meloni va impulsar a principis d’any, que segons les oenagés suposa una violació del dret internacional, al limitar el nombre de rescats i assignar ports llunyans per al desembarcament de barcos. Tot i així, reconeixen que les seves expectatives eren molt pitjors. 

Fonts de l’Executiu espanyol valoren que fa prop d’un mes la mateixa Meloni lloés la política migratòria de Sánchez, que Itàlia estigui durant els últims temps deixant arribar als seus ports els migrants i que, en general, la primera ministra es comporti de forma menys dura que Matteo Salvini, vicepresident i ministre de l’Interior entre el 2018 i el 2019. Itàlia, a més, és país d’entrada, igual com Espanya, continuen les mateixes fonts, i de moment no ha abandonat el grup MED5, que els dos països comparteixen amb Grècia, Xipre i Malta per intentar controlar els fluxos al sud d’Europa. 

Les relacions entre Espanya i Itàlia, dos dels quatre grans estats membre de la UE, junt amb França i Itàlia, «transcendeixen» als governs, insisteixen a la Moncloa. El 2021, les exportacions espanyoles a Itàlia van representar 26.560 milions d’euros. A la inversa, 22.600 milions d’euros. La visita té a més un component fonamentalment europeu, i no tant bilateral, amb Sánchez exercint més de pròxim president de la UE que de cap de l’Executiu espanyol. Aquestes gires estan pensades perquè el líder socialista escolti les prioritats dels diferents països, amb l’objecte d’arribar al màxim nombre d’acords possible durant el segon semestre de l’any. 

Els fons europeus

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

Però el viatge de Sánchez a Roma arriba també en un context polític molt determinat. En ple any electoral a Espanya, amb eleccions municipals i autonòmiques al maig i generals al desembre, el Govern de coalició del PSOE i Unides Podem ha fet bandera de la seva capacitat per atraure fons europeus. 

El 17 de febrer, la Comissió va anunciar el desemborsament del tercer tram d’aquests fons, per valor de 6.000 milions d’euros, cosa que confirmava Espanya com el país més avançat en el desenvolupament de l’anomenat Pla de Recuperació. Un mes i mig més tard, dimarts de la setmana passada, Brussel·les congelava l’entrega a Itàlia de 19.000 milions d’aquests fons, i donava al país que governa Meloni un mes de termini abans de portar a terme una nova avaluació. La Moncloa atorga una enorme importància a aquest contrast. Però no és clar que el tema sorgeixi en la visita de Sánchez a Roma, llevat que se li pregunti durant la compareixença que protagonitzarà al costat de Meloni dijous vinent. I no és clar que se li pugui preguntar. La vista és tan delicada que el format de les declaracions dels dos mandataris encara està en discussió.