José Manuel Villarejo: «Van filtrar els àudios amb Corinna quan el jutge em deixava en llibertat»

En aquesta tercera i última entrega de la conversa d’EL PERIÓDICO amb l’excomissari José Manuel Villarejo, i davant el que ben aviat serà la comunicació de la primera sentència del cas Tàndem –la Fiscalia Anticorrupció sol·licita 83 anys de presó per a ell–, s’aborda la relació del policia amb l’examant del rei Joan Carles I, Corinna zu Sayn-Wittgenstein. Villarejo afirma que no va filtrar aquests àudios i que va ser una operació per frustrar la seva sortida de la presó que el jutge Diego de Egea, llavors instructor de Tàndem, es disposava a acceptar.

És l’1 de juny del 2018. Pedro Sánchez ha guanyat la moció de censura. I quaranta dies després, l’11 de juliol, esclata l’assumpte Corinna-Joan Carles I [peça Carol] quan dos periodistes que tenien molt bona relació amb vostè publiquen els famosos àudios. Abans, el comissari Enrique García Castaño, ‘el Gordo’, havia declarat que vostè tenia previst filtrar aquests àudios. Però, aquells dies, el seu advocat negociava la seva llibertat amb el jutge De Egea, que mostrava bona disposició. ¿Què va passar?

A mi m’anaven a posar en llibertat. Em va venir a veure el meu advocat a principis de juliol i m’ho va anunciar. «M’ha demanat el jutge que aprofitem l’1 o 2 d’agost per fer-ho en vacances i evitar així el soroll mediàtic», em va dir el lletrat.

I la filtració retreu el jutge i vostè es queda a la presó.

És el que li vaig dir al meu advocat a la presó aquell dia: ens han donat un cop baix. ¿Qui sabia que em posarien en llibertat? El jutge, els fiscals. Jo sé per on va venir la filtració. Absolutament. Això no va ser una ‘vendetta’ de Villarejo. En tot cas, aquesta ‘vendetta’ podria haver-la fet una vegada en llibertat. Això va ser per evitar la meva sortida.

Vostè ha esmentat que sap per on va venir la filtració. Quan parla dels fiscals, ¿a qui es refereix?

Hi ha un fiscal que té els papers des del primer dia, tot absolutament. Em refereixo a José Grinda. Els periodistes sabien que m’anaven a posar en llibertat i no era difícil saber les conseqüències per a mi d’aquesta filtració, és a dir, que em quedaria a la presó. Un d’ells era íntim de Grinda al punt que en certa ocasió es va oferir a encarrilar les tensions que hi havia entre nosaltres. Una associació, Transparencia y Justicia [la mateixa que va denunciar Esperanza Aguirre per un incident de trànsit el 2014 a la Gran Vía madrilenya i que va retirar els càrrecs –per mediació del jutge degà José Luis González Armengol– quan l’anaven a asseure al banc dels acusats per desobediència], de la qual jo formava part, es va personar en sumaris en què s’imputaven a Grinda assumptes de pederàstia. En resum: filtrar aquests àudios anava contra mi. No té cap sentit que jo ho fes.

Vostè arriba a Corinna zu Sayn-Wittgenstein a través d’una persona que coneixia, l’expresident de Telefónica, Juan Villalonga.

És una persona que coneixia, però hi havia perdut el contacte. Reprenc les relacions gràcies a...

Adrián de la Joya.

Això és.

En un dinar amb la llavors número dos del Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI), la secretària general, Esperanza Casteleiro, avui directora del Centre, vostè li diu que Corinna va gravar Félix Sanz Roldán i que vostè ho va sentir quan la va visitar a Londres, l’abril del 2015. Però això en l’àudio complet no hi és. Vostè li proposa dir que l’ha gravat i ella diu que no.

Perdó, si hi hagués hagut un vídeo, s’hauria vist la gesticulació. I em fa un gest com dient ‘no em compliquis la vida’. Jo vaig sentir a través d’uns auriculars que em va posar aquesta senyora durant segons unes paraules en un anglès horrorós del senyor Sanz Roldán amb Corinna. És veritat. És més: com que era molt llesta em va posar els auriculars perquè jo no ho pogués gravar. 

Com sap, hi ha un procediment civil per assetjament a Londres en el qual Corinna sembla disposada a aportar informació sensible sobre la conducta de Joan Carles I. Assegura que disposa de proves. En la seva demanda assenyala que ha traslladat de Mònaco els seus arxius.

Hi ha una conversa en la qual dic: «escolta, em diuen que tens els arxius», i esmento alguns llocs utilitzant la tècnica que en intel·ligència es diu ‘tirar al matoll perquè surti el vietnamita’, i ella em va dir: «no et preocupis, ni tan sols jo sé on tinc la documentació, la tenen els meus advocats».

Des del punt de vista d’intel·ligència de l’Estat, ¿Corinna era un problema reputacional, econòmic, de seguretat?

Corinna suposava un problema de desestabilització. El que anomeno l’operació Farinelli són els inhibidors de testosterona utilitzats dins de la medicació administrada a Joan Carles I, buscava posar fi a la relació del monarca amb Corinna físicament parlant, però l’assumpte és que era una relació molt forta. I que va funcionar. Ell li obria portes, però ella i el seu equip treballaven i repartien.

Vostè va obtenir el nom de la fundació en la qual Joan Carles I va amagar els 100 milions de dòlars a Suïssa el 2015 abans de conèixer Corinna. En un informe es referia a Locum. Es tracta de Lucum.

Potser perquè fonèticament el que sento em sona Locum.

Vostè ens diu que la llavors ministra Dolores Delgado li va enviar emissaris a la presó d’Estremera. Ella nega qualsevol contacte amb vostè fora del que ja ha transcendit.

Bé, sí, del Ministeri de Justícia, deien com es podien solucionar les coses, col·laborar. Un dels seus emissaris em va demanar que anés contra la Corona i vaig dir que no, que per allà no.

¿Quin interès podia tenir per demanar això?

Probablement perquè hi ha un esperit socialista que advoca per la república.

¿En el PSOE realment existeix?

Veiem el Govern de manera diferent.

Notícies relacionades

Ernesto Ekaizer parla amb Villarejo d’El Dorado de Jordi Pujol i Soley

Elena Manzano: "Cal trencar la premissa que Catalunya dona i Extremadura rep"

Però és que vostè havia comentat a Baltasar Garzón, la parella de Delgado, les seves converses amb Corinna. Per tant, ¿quin sentit tenia que la llavors ministra li demanés que anés contra la Corona?

L’hi explico. Jo mai al jutjat he reconegut la veracitat dels àudios. Anteriorment, quan vaig voler investigar, a través de notes el 2015, els comptes de Joan Carles I, em van ordenar no fer-ho per escrit. Però el meu objectiu era corregir, encarrilar, no encobrir, no tapar, certes conductes, no desestabilitzar. Vaig mantenir la confidencialitat invocant la meva condició d’advocat. No vaig contestar a res. I tinc molta informació que no està judicialitzada. El mateix que el tema de Guatemala [l’extradició de l’empresari navilier Ángel Pérez-Maura o peça Pit número 4 del cas Tàndem], també he dit que parlava amb el senyor Garzón i amb la senyora fiscal llavors [Delgado] entre advocats, i jo estava jubilat.