La fundació d’EUiA suma David Fernàndez, Xavier Domènech i Joan Tardà

Malgrat ser un partit menor de la política catalana i haver-se divorciat fa quatre anys dels Comuns, EUiA continua existint –no així l’extinta ICV, amb la qual tants anys va conviure i que es va integrar a la formació d’Ada Colau– i té vocació de continuar tenint un paper en el magma de l’esquerra sobiranista. Dimarts passat va oficialitzar la seva aliança amb ERC per presentar-se a les eleccions municipals a diversos municipis –a Barcelona l’entesa no ha sigut possible– i en aquests moments està culminant el naixement de la Fundació Neus Català.

Es tracta d’un ens que es presentarà el 13 d’abril i que neix per mantenir viva la memòria i el llegat de la militant comunista, lluitadora antifeixista i antifranquista i supervivent del camp de concentració nazi de Ravensbrück i que tindrà també per objectiu exercir de laboratori d’idees de l’esquerra sobiranista. Una prova d’aquest esperit és que en el seu consell assessor, format per una seixantena de membres, confluiran David Fernàndez (CUP), Xavier Domènech (Comuns) i Joan Tardà (ERC). Tres exdirigents que són referents en els seus respectius espais polítics i que han teoritzat sobre la cooperació entre les l’esquerres defensores del dret a l’autodeterminació.

«Volem que sigui un punt de trobada i de reflexió de les esquerres sobiranistes per aixecar un nou cicle a l’ofensiva», expliquen des de la direcció d’EUiA, que durant la seva assemblea del febrer passat va posar èmfasi en la importància de forjar un front per parar els peus a la «sociovergència» que assenyalen que s’acosta amb el cicle electoral que inauguraran les pròximes eleccions municipals. La fundació, afirmen, és per ara l’«únic espai» que aglutina Fernàndez, Domènech i Tardà, tres figures que consideren que han tingut un «paper clau» en els dos moviments que més han marcat les mobilitzacions dels últims anys, l’1-O i el 15-M, a més d’haver-se implicat en la promoció de la memòria històrica i democràtica i d’estar emancipats orgànicament dels seus respectius partits.

El que es pretén és que, a més de ser un espai de memòria, la fundació sigui un motor per «promoure l’anàlisi, la formació i la difusió d’idees emancipadores» posant el focus en la lluita de classes, la perspectiva feminista, la crisi ecològica, la solidaritat internacionalista i els valors republicans, així com definir els reptes de l’esquerra catalana.

Notícies relacionades

EUiA s’independitza dels Comuns i ultima l’aliança amb ERC

El Govern fitxa Nuet, exreferent esquerrà d’EUiA

La Fundació Neus Català es presentarà en societat el 13 d’abril al Centre Artesà Tradicionarius, perquè és just el dia en què es compleixen quatre anys de la mort de la lluitadora antifeixista, que va viure fins als 103 anys. Del patronat de l’ens en formaran part els fills de la que va ser també militant del PSUC, Margarita i Lluís Català, i dins del consell assessor hi haurà personalitats de diferents perfils de l’àmbit polític, històric i cultural.

A tall d’exemple, més enllà dels tres dirigents ja citats, hi haurà representants de Bildu (Javier Zulaika), del BNG (Duarte Correa) i de Més Mallorca (Lila Thomàs). Entre els representants d’entitats memorialistes, hi haurà Marie-France Cabeza-Marnet, presidenta del comitè internacional de Ravensbrück. I de procedència més acadèmica, hi haurà des del sociòleg Manuel Delgado fins als historiadors Víctor Ríos i Joan Tafalla, i la fotògrafa Pilar Aymerich, autora de la mítica foto de Neus Català enmig d’una via de l’Estació de França.