Sánchez evita el xoc polític en la seva reunió amb Meloni a Roma

Pedro Sánchez ha evitat aquest dimecres qualsevol crítica a la ultradretana Giorgia Meloni, primera ministra d’Itàlia, durant la compareixença que tots dos dirigents han portat a terme a Roma. La visita del cap de l’Executiu espanyol s’emmarca dins de les gires preparatòries de la presidència de la UE, que el líder del PSOE assumirà en el segon semestre de l’any, i fins ara totes aquestes trobades amb els seus homòlegs (a Àustria, Filandia, Croàcia o Irlanda, entre altres països) s’havien saldat només amb bones i diplomàtiques paraules. Però aquesta reunió era diferent.

Sánchez, que s’ha referit a Meloni com «estimada Geòrgia», fins i tot ha remarcat les coincidències en un assumpte tan sensible com la migració. «Cal parlar menys de la dimensió interior de la migració i més de l’exterior, parlant amb els països d’origen i trànsit», ha assenyalat el president espanyol.

«Són molts els temes que Espanya i Itàlia han d’afrontar. Són moltes les convergències que hem trobat aquests mesos en el Consell Europeu. És molt important aquesta relació», ha afegit Meloni en la compareixença després d’una reunió que s’ha prolongat durant més d’una hora i mitja, incloent-hi el dinar. «Volem donar força a les nostres arrels comunes, vincles històrics. Som dos països mediterranis molt semblants. Volem promoure aquesta relació», ha afegit.

La connexió amb Vox

Sánchez ha fet bandera a Espanya de la necessitat de detenir l’extrema dreta. Sobretot, aquest any electoral, amb municipals i autonòmiques al maig i generals al desembre. Gairebé totes les possibilitats que el PP governi passen pels pactes amb Vox. De totes les visites als estats membre de la UE, aquesta era amb diferència la més delicada. Meloni és el principal referent de Santiago Abascal, el mirall en el qual es mira el líder ultra per assegurar que ell també pot arribar al poder. La primera ministra italiana tampoc ha amagat aquestes connexions. 

El 12 de juny passat, per exemple, durant un míting de Vox celebrat a Marbella amb Abascal i Macarena Olona, dins de la campanya electoral andalusa, Meloni va ser la gran estrella. «Sí a la família natural, no als ‘lobbies’ LGTBI, sí a la identitat sexual, no a la ideologia de gènere, sí a la cultura de la vida, no a l’abisme de la mort, sí a la universalitat de la creu, no a la violència islamista, sí a fronteres segures, sí a l’ocupació per als nostres ciutadans, no a la immigració massiva, sí a la sobirania dels pobles, no als buròcrates de Brussel·les, sí a la nostra civilització i no als que la volen destruir», va dir llavors la líder de Fratelli d’Italia, en unes paraules de les quals es va distanciar mesos després.

Una moderació sobrevinguda

En els dies previs a aquest viatge a Itàlia, la Moncloa s’havia agafat a aquest sobrevingut procés de moderació experimentat per Meloni. Els col·laboradors del president rebutgen iniciatives com el recent reial decret del Govern italià, molt criticat per les oenagés, que limita el nombre de rescats a migrants i assigna ports llunyans per al desembarcament de barcos. Però també assenyalen que Meloni ha permès en els últims temps que els barcos atraquin i que Itàlia no ha abandonat el grup MED5, que comparteix amb Espanya, Grècia, Xipre i Malta (els països de la frontera sud de la UE) per intentar controlar els fluxos. 

Però, sobretot, les mateixes fonts insisteixen que l’objectiu d’aquesta reunió, la primera bilateral entre Sánchez i Meloni, era preparar la imminent presidència espanyola de la UE, que es desenvoluparà durant el segon semestre de l’any, i que aquí no es mirava de «contrastar models polítics», sinó de buscar els «elements comuns», en matèries com la reforma del mercat elèctric i de les regles fiscals, que els dos països coincideixen que s’haurien d’aprovar abans de final d’any, coincidint amb la presidència espanyola de la UE. Els països, insisteixen, són «per sobre» dels governs. En qualsevol cas, el president espanyol sí que ha remarcat les afinitats ideològiques en altres visites dins d’aquestes gires. Per exemple, a principis del mes passat, a Hèlsinki junt amb la presidenta finlandesa, la socialdemòcrata Sanna Marin. O dimarts passat, a La Valletta amb el laborista maltès Robert Abela.

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

Així que Sánchez, que a principis d’any va demanar a Davos lluitar contra la ultradreta «amb la mateixa determinació amb què els ucraïnesos lluiten contra els invasors russos», ha aparcat la crítica en la seva compareixença junt amb Meloni. I no hi ha hagut possibilitat de fer-li preguntes. Segons la Moncloa, el format, reduït a les declaracions institucionals dels dos mandataris des del palau Chigi, va ser una exigència de la primera ministra italiana, que sol evitar les rodes de premsa, en especial junt amb líders d’altres països. 

La premsa italiana, mentrestant, no ha prestat particular atenció a la visita de Sánchez. Aquest dimecres al matí, el diari torinès ‘La Stampa’ era un dels pocs que portaven un article sobre la visita en la seva edició en paper. «Meloni prohibeix les preguntes amb Sánchez», ha escrit molt crític el diari, al denunciar la decisió de no admetre preguntes al final de la compareixença de Sánchez i Meloni. El motiu podria trobar-se en els retards d’Itàlia per obtenir el tercer tram dels fons europeus de recuperació, una cosa que contrasta amb el cas d’Espanya, que ja ha rebut aquesta part de l’anomenat Pla de recuperació. «La dreta italiana s’ha retardat i les preguntes dels periodistes podrien posar-ho en evidència», opina ‘La Stampa’.