Sánchez i Meloni, una relació de «cordialitat» entre dos líders que es miren de reüll

Per contra, fins ara, la de Meloni i Sánchez ha sigut més aviat una ‘no història’, en la qual tots dos s’han mirat de reüll, amb fredor i mantenint les distàncies. L’espanyol i la italiana «amb prou feines» s’han tractat, recordaven aquesta setmana fonts de la Moncloa, a l’afegir que, quan s’han vist en algun Consell Europeu, el tracte ha sigut «cordial», sense més ni més. 

Així ha sigut des de l’inici del mandat de Meloni. Tant que, a la tardor de l’any passat, Sánchez va trigar gairebé dues setmanes a felicitar-la per la seva victòria electoral, cosa que no va passar inadvertit per a la premsa italiana, sobretot per la mediatitzada relació entre la italiana i el líder de Vox, l’ultradretà Santiago Abascal. De fet, Abascal va llegir el resultat d’aquests comicis en clau espanyola, i va posar Meloni com a exemple del «camí» que, segons ell, partits com el seu haurien de seguir.

Elogis per als seus rivals

En el front contrari, durant la campanya electoral italiana, Sánchez es va decantar obertament a favor del Partit Democràtic (PD), rival del partit de Meloni, Germans d’Itàlia. Tant és així que Sánchez fins i tot li va dedicar un videomissatge d’ànim al llavors cap del partit, el democristià Enrico Letta. 

Amb Draghi les coses van ser semblants. «Europa necessita líders com Mario», va arribar a escriure Sánchez sobre el banquer quan, en plena crisi de Govern a Itàlia, Draghi trontollava. «Les seves reflexions intel·ligents, creatives i constructives contribueixen sempre que aconseguim bons resultats en un bon ambient de consens, tan necessari en aquests temps de crisi», va afegir el president espanyol.

Amb això com a punt de partida, la relació amb Meloni ha sigut més distant. Tampoc va ajudar, per descomptat, que la ultradretana cancel·lés al desembre, suposadament a causa de grip i febre (però després que l’Executiu espanyol es negués a firmar un document contra les oenagés que rescaten migrants al mar), la seva participació en la cimera Euromediterrània d’Alacant. Tot i així, tots dos han mantingut durant aquests mesos converses telefòniques sobre assumptes de política europea i internacional, com el suport a Ucraïna, sobre el qual la posició és més pròxima.

Pròxims malgrat tot

Notícies relacionades

Sánchez i Illa pacten avui la reactivació de les bilaterals Generalitat-Estat

Sánchez desafia Aldama a presentar proves i titlla de "fals" el seu relat

L’assumpte és que res d’això ha enterbolit significativament les relacions comercials i econòmiques entre els dos països. Per contra, Itàlia i Espanya continuen tenint un vincle bastant estret, que s’assenta també en la seva proximitat geogràfica. Prova d’això és que tan sols la setmana passada es va celebrar la 19 edició del Fòrum de Diàleg Itàlia-Espanya, amb la presència a Roma de la vicepresidenta i la ministra de Transició Ecològica, Teresa Ribera, i de la ministra de Defensa, Margarita Robles, junt amb el ministre d’Exteriors transalpí, Antonio Tajani. 

El saldo dels intercanvis comercials, a més, és positiu per a Espanya. Per exemple, el 2021, les exportacions espanyoles a Itàlia van equivaler a 26.560 milions d’euros, mentre que les importacions a Espanya de productes italians van sumar uns 22.600 milions d’euros. Situació una mica més asimètrica és, en canvi, la de les inversions espanyoles a Itàlia que amb prou feines arriben als 231 milions, mentre que les inversions italianes a Espanya sumen uns 723 milions d’euros.