Les claus de la reforma del reglament del Parlament que proposen ERC i CUP per frenar Vox

L’actual reglament contempla l’expulsió d’un diputat en cas de pronunciar «paraules ofensives adreçades a les institucions públiques, a un altre membre del Parlament o a qualsevol altra persona». Es tracta d’un plantejament molt genèric que deixa a la presidència de la Cambra un ampli marge d’interpretació. La proposta d’ERC i de la CUP és molt més explicita i proposa prohibir i sancionar també els «discursos d’odi o intolerants». En aquest punt inclouen tot allò que «inciti a la discriminació per raó de gènere, orientació sexual, creences, ideologia, origen, condició social, ètnia, llengua o discapacitat». Aquesta modificació no només afectaria els discursos, sinó també les mocions o propostes de resolució.

Republicans i anticapitalistes també proposen afegir un altre punt: que tots els diputats que no hagin firmat la declaració de compromís de tolerància zero davant la discriminació i l’assetjament, com és el cas de Vox, no puguin exercir càrrecs dins de la Cambra o els seus òrgans ni formar part de delegacions oficials de la institució. Actualment no hi ha cap comissió presidida per l’extrema dreta de Vox ni tenen cap càrrec a la Mesa a causa d’un acord extraoficial de la resta de partits.

Una altra de les conseqüències de l’arribada de Vox a la Cambra catalana ha sigut la impossibilitat de tirar endavant declaracions institucionals del Parlament. L’última és de desembre del 2020. L’extrema dreta s’ha oposat a tots els textos plantejats fins ara, majoritàriament sobre drets humans i contra la violència masclista. Amb l’actual reglament, només es dona aquesta denominació als textos que aconsegueixen la unanimitat. ERC i la CUP proposen canviar aquest criteri pel de «majoria qualificada de dos terços».

L’escrit proposa incloure, com a modalitat de votació, el vessant telemàtic. Ho planteja davant situacions d’«especial gravetat» en què es consideri «prou justificat», i sempre amb autorització de la Mesa, que haurà de determinar si es compleixen o no aquestes circumstàncies. També se suggereix permetre el vot telemàtic quan els diputats estiguin a l’estranger complint compromisos de «representació institucional».

A més, ERC i la CUP aposten per modificacions en la delegació de vot. Ara es pot fer en els casos d’«hospitalització, malaltia greu o incapacitat prolongada», però els dos grups volen ampliar-lo a les «situacions excepcionals d’especial gravetat» que es planteja per al vot telemàtic, amb prèvia autorització de la Mesa, que haurà d’avaluar si està «prou justificat». Això podria regularitzar la situació del vot del diputat de Junts, Lluís Puig.

Notícies relacionades

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

Trapero aposta per un increment dels Mossos per rebaixar el crim

El març del 2022 es va constituir la comissió per reformar el reglament amb diverses propostes a sobre de la taula. Entre elles hi havia les votacions telemàtiques –utilitzades durant la pandèmia–, la introducció de la perspectiva de gènere en el text i la polèmica sobre l’article 25.4 del reglament, el que es va utilitzar per suspendre Laura Borràs quan se li va obrir judici oral per corrupció. Junts, més concretament Borràs, va pressionar per eliminar aquest article després que els lletrats avisessin que podia vulnerar la presumpció d’innocència. Un any després, no obstant, cap text ha tirat endavant.

A més, la proposta acordada per ERC i la CUP tampoc aborda altres temes pendents, com per exemple la regularització de les dietes dels diputats perquè s’incloguin dins del salari, malgrat l’acord al qual es va arribar fa un any i mig. Es tracta d’indemnitzacions per desplaçaments que no tributen en l’IRPF i que oscil·len entre els 17.000 i els 24.000 euros anuals en funció del lloc de residència del diputat i que es cobren tot i que no es facin els viatges, perquè actuen com a complement salarial, és a dir, com a part del salari.