ERC i la CUP impulsen una reforma exprés del reglament del Parlament per frenar Vox

La proposició de llei, a la qual ha tingut accés EL PERIÓDICO, també vol introduir el vot telemàtic i ampliar els supòsits per al vot delegat. Això podria regularitzar la situació del diputat de Junts, Lluís Puig, que resideix a Brussel·les des de la convulsa tardor del 2017. La idea dels dos grups, que treballen conjuntament el text des de novembre, és que la reforma es tramiti per la via ràpida evitant passar per la comissió i que s’obrin altres temes pendents. Republicans i anticapitalistes asseguren que han mantingut reunions amb Junts per aconseguir el seu suport i veuen opcions que tiri endavant amb ells. Els postconvergents, no obstant, eviten confirmar la seva postura.

Aquesta no és l’única proposta de reforma que hi ha actualment sobre la taula. El PSC va registrar dilluns una altra iniciativa per cessar Laura Borràs com a presidenta del Parlament després d’haver sigut condemnada a quatre anys i mig de presó pels delictes de prevaricació i falsedat documental.

Prohibir els discursos d’odi

El text d’ERC i de la CUP proposa que el codi de conducta del Parlament prohibeixi explícitament els «discursos d’odi o intolerants» i que això s’inclogui dins del reglament perquè puguin ser sancionables. La normativa actual proposa mesures com la retirada de la paraula, l’expulsió del diputat de la sessió i fins i tot l’exclusió temporal, però és molt genèrica pel que fa a quins discursos es poden amonestar, ja que es refereix a «paraules ofensives dirigides a les institucions públiques, a un altre membre del Parlament o a qualsevol altra persona».

El document proposa anar més enllà i prohibir que els diputats puguin fer un «discurs d’odi o intolerant» que entenen que «incitaria a la discriminació per raó de gènere, orientació sexual, creences, ideologia, origen, condició social, ètnia, llengua o discapacitat».

Segons fonts de la CUP, aquest canvi donaria més «eines» a la presidència del Parlament per expulsar un diputat i també afectaria mocions o propostes de resolució que pogués fer Vox en aquest sentit. La mateixes fonts neguen que hi pugui haver un xoc amb la llibertat d’expressió, perquè afirmen que el redactat que proposen s’ha fet tenint en compte un informe dels lletrats de la Cambra del mes de gener i el reglament de l’Eurocambra, que posa com a límit allò que «vulneri els drets humans».

També pretenen que els diputats que no hagin firmat la declaració de tolerància zero davant la discriminació i l’assetjament no puguin exercir càrrecs dins de la Cambra –ara només hi ha un acord extraoficial per impedir-ho– i canvis en les anomenades declaracions institucionals del Parlament, majoritàriament sobre temes sensibles com els drets humans i la violència masclista. La normativa actual dona aquesta denominació només als textos que aconsegueixen unanimitat, però des de l’entrada de Vox no se n’ha pogut aprovar cap. ERC i la CUP proposen canviar el criteri de la «unanimitat» per una «majoria qualificada de dos terços».

El vot telemàtic i el vot delegat

Més enllà d’intentar frenar el discurs de l’extrema dreta, l’escrit també aborda el vot delegat i el telemàtic. Així, proposen incloure la possibilitat de votar telemàticament davant situacions d’«especial gravetat». Ara només es pot fer en cas d’«hospitalització, malaltia greu o incapacitat prolongada», tot i que seria la Mesa qui tindria la potestat de decidir si s’atorga o no.

Això podria regularitzar la situació del diputat de Junts, Lluís Puig. El Tribunal Constitucional va acordar el juny de l’any passat deixar sense efecte l’acord de la Mesa del Parlament que permetia al parlamentari delegar el seu vot. No obstant, es continua compatibilitzant de viva veu per part de la vicepresidenta en funcions de presidenta, Alba Vergés, però no apareix a les pantalles de la Cambra per evitar exposar els funcionaris.

A l’espera de Junts

Notícies relacionades

‘Fact-check’ al discurs de Tamames en la moció de censura de Vox

Com més població, més recursos

La proposta va quedar tancada per part de republicans i cupaires al novembre i després es va fer arribar almenys a Junts i als comuns. En aquell moment van mantenir algunes reunions, però no van arribar a cap acord. Els comuns van expressar dubtes sobre la delegació de vot, ja que consideren una «discrecionalitat» que fos la Mesa qui valorés si es donaven les circumstàncies que ho justifiquessin i veien el redactat «massa obert». Malgrat això, es van mostrar oberts a considerar-lo.

Els postconvergents també es van comprometre a estudiar-lo, però van passar les setmanes i no van fer arribar cap contraproposta, segons fonts dels dos grups proponents. En els últims dies, no obstant, ERC i la CUP han reactivat la iniciativa i asseguren que «veuen opcions que s’aprovi». A preguntes d’EL PERIÓDICO, Junts encara no ha volgut pronunciar-s’hi. Aquesta no és la primer vegada que els grups parlamentaris intenten una reforma del reglament. El març del 2022 ja es va constituir la comissió per reformar-lo, però va quedar aparcada per les diferències entre els grups.