Laura Borràs va sentenciar el seu futur al Parlament al retirar l’escó a Pau Juvillà

Borràs exigeix al Parlament que no actuï com ella quan va retirar l’escó a l'exdiputat de la CUP Pau Juvillà. Però tots els passos que va fer com a presidenta des que el cupaire va ser condemnat i fins que el va vetar a l’hemicicle, malgrat les seves contradiccions i mitges veritats, són els mateixos que farà la Mesa per sentenciar el seu futur polític a la institució.

La líder de Junts va acatar la JEC i va anul·lar les funcions de Juvillà després que l’administració electoral emetés una resolució en la qual li ordenava retirar-li l’escó per expedir la credencial d'un nou parlamentari. La CUP havia conferit a la presidenta el compromís ineludible de decidir si permetia o no la delegació del seu vot després de l’ordre judicial. Ella el va vetar –tot i que va dir que l’havia acceptat, però que no constava com a tal perquè el sistema informàtic no diferencia entre admissió i acceptació– i va al·legar un conflicte d’interessos de Juvillà perquè es valorava un dictamen sobre la seva pròpia condició de diputat, encara que sí que li havia donat peu a pronunciar-se en dues votacions més sobre el seu cas.

Borràs va afirmar que tenia les mans lligades per l’altre precedent, el de l’expresident Quim Torra, a càrrec del seu antecessor en la institució, Roger Torrent. Però Juvillà es va quedar sense acta sense esperar a la resolució del Tribunal Suprem sobre les mesures cautelars, una situació diferent de la de l’expresident, que va poder esgotar el recorregut legal previst, tot i que ambdós van perdre el seu escó sense sentència ferma.

A diferència de Torra i de Juvillà, Borràs està condemnada per delictes vinculats a la corrupció, per això va ser suspesa com a parlamentària al juliol. Des d’aleshores té congelat el sou, no té dret als serveis que li prestava la Cambra (cotxe i despatx, a més d’assessors), no sona el timbre quan arriba i els Mossos no es quadren davant d’ella. En el seu cas, el final al recorregut polític no passa només per la JEC, sinó també pel PSC, que ha registrat una proposta per la via ràpida per cessar-la (es preveu que l’òrgan administratiu actuï abans, ja que la iniciativa quedaria aprovada a principis de maig).

Si la JEC mou fitxa, l’escudera de Borràs a la Mesa, Aurora Madaula, podria demanar que es convoqui la comissió de l’Estatut dels diputats (amb el precedent obert per Juvillà) per intentar guanyar temps, una decisió que els membres de l’òrgan veuen coherent perquè saben que hi ha unitat de tots els partits, tret de Junts, i que això oferiria una armadura a la Cambra davant dels atacs de Borràs, ja que difícilment, atenent la suspensió prèvia i el reglament, seria favorable als interessos de la líder postconvergent. De tota manera, la Cambra pot presentar al·legacions a la JEC, però, transcorregut el termini donat (sol ser de 10 dies hàbils), la Mesa ha d’executar-ne el cessament i els funcionaris ho han de complir. A part que no poden desobeir, se la tenen jurada a Borràs pel cas Juvillà i pel conflicte laboral obert pel règim de prejubilacions.

Notícies relacionades

Laura Borràs, condemnada a 4 anys i mig de presó i a 13 anys d’inhabilitació per fraccionar contractes

El PSC planteja que n’hi hagi prou amb el ‘sí’ de la majoria del Parlament per apartar Laura Borràs de la presidència

Una vegada que Borràs estigui fora del terreny de joc (amb la credencial expedida a nom del seu substitut, Antoni Castellà), s’obrirà el ball de cadires per ocupar la presidència. El PSC no està disposat a posar la catifa vermella als republicans en la segona institució de Catalunya, i Esquerra, a les portes de les municipals, prefereix tancar un pacte amb un perfil moderat de Junts (com ho és l'alcaldessa de Vic, Anna Erra) per aviciar el votant independentista.

Així que està en mans de JxCat que el cessament a Borràs impliqui o no la seva pèrdua de comandament. Turull intenta contenir una rebel·lió interna per no perjudicar les opcions de Xavier Trias a Barcelona i demana paciència amb l’afany que, un cop cessada, pugui defensar davant de les files una nova candidata a favor de la importància del poder. «Volen que li fem la feina bruta», es queixen els republicans.