Pilar Urbano «Soros i altres experts en manipulació del poble van finançar el procés»

¿Per què escriure un altre llibre sobre el procés, si ja se n’han escrit molts?

Jo no abordo el procés, sinó el judici del procés. He estat quatre anys investigant, vaig estar quatre mesos seguint el judici i em vaig quedar amb la motxilla plena de mitges mentides, de fiscals que no interrogaven sobre el que havien d’interrogar... Va ser el cas de Consuelo Madrigal, que no va preguntar al conseller Rull què era el que els Mossos destruïen a la incineradora de Sant Adrià de Besòs. I hi havia les actes falses de l’1-O, les que van fer els Mossos per al TSJC, perquè tenien l’ordre d’impedir que se celebrés el referèndum. L’altre tema que hi havia era el Pegasus català, l’espionatge dels Mossos a polítics, jutges, funcionaris públics...

¿Quantes entrevistes va fer per escriure el llibre?

Incomptables, tot i que un cop trencat el gel de la presència personal hi havia molt mail. El primer que vaig fer va ser anar a veure els presos. Vaig estar amb tots, rere el vidre, i de vegades en venien uns quants i fèiem fins i tot tertúlia. Tots em van regalar els seus llibres. No van ser converses gaire interessants, estaven molt queixosos, però jo notava que tenien l’esperança que les seves penes s’alleujarien. I així va ser: abans de l’1-O ja hi va haver un sopar a casa de Jaume Roures, amb Xavier Domènech, Oriol Junqueras, Pablo Iglesias, Marta Rovira... Allà es pacta la moció de censura contra Mariano Rajoy per promocionar Pedro Sánchez. A Puigdemont no el vaig entrevistar: Pilar Rahola va voler que hi anés, però jo no vaig voler anar a Waterloo.

¿El llibre pretén ser una narració neutral? Perquè sembla que es posa de la banda d’una de les dues parts.

¿Dues? N’hi ha quatre almenys. Jo respecto immensament els sentiments, la cultura, els anhels d’un poble. I després hi ha una llei, que els catalans van votar massivament, i hi va haver dos o tres catalans entre els pares constituents. És la carpa que ens protegeix tots, que es pot canviar perquè estiguem tots a gust.

Al llibre afirma que els independentistes tenen un «orgull supremacista».

Sí. Basen els seus drets en els drets històrics, es consideren superiors. D’altra banda, Josep Pla [en una cita que s’inclou al principi del llibre] els diu que són gent acomplexada, que fuig de si mateixa. Sempre han tingut un complex d’inferioritat. Si a mi em diuen cada dia que soc alta al final m’ho crec, i faig 1,47.

¿On posa l’inici del procés? ¿En Jordi Pujol, com sembla al seu llibre?

Sí. Un individu que s’atreveix a dir «som sis milions», que significa, traduït, que aquí no hi ha xarnegos, per a continuació dir que «som una nació»... Amb aquestes dues frases en tinc prou. El dret a decidir és una cosa del 2007. ¿Decidir què? ¿Cafè, llet, mostassa? En canvi, Pujol va fer la immersió lingüística, va parlar dels orígens històrics. 

Diu que el pare d’Artur Mas va ser testaferro de Pujol. 

Va ser testaferro. A Mas jo no el deixo bé. Em dona la raó Pujol. Va dir: «¿En què m'he equivocat? A nomenar Mas». Això va ser un dia parlant amb Felipe González i un mandatari llatinoamericà.

Diu també que Rajoy va oferir el concert econòmic a Puigdemont abans de l’1-O.

Sí. Mas va demanar el 2012 tenir una Agència Tributària, i li van dir que no hi havia diners. El 2017, el Govern la va oferir, i més coses, com l’ampliació del Prat.

Expressa sospites sobre les morts, el novembre del 2017, dels fiscals Maza i Romero de Tejada, i del jutge Ramírez Sunyer.

Jo sospito, perquè qui els coneixia i els havia tractat, que és Miguel Duran, deia que no és natural la mort en sèrie de tres paladins que estaven atacant el procés. Maza rep tres avisos diferents perquè freni: de Rafael Catalá, de Soraya Sáenz de Santamaría i de Rajoy, ja indignat. Hi ha una pressió forta del Govern. Tots tenien alguna malaltia, però no estaven tan malaltons...

Potser el més sorprenent és que digui que Soros va finançar l’intent independentista.

No només Soros. Hi ha dos llibres, fets pel funcionari de l’ONU Juan Antonio Pérez de Castro, i només d’han d’agafar. Citen fonts obertes nord-americanes. Qui finança això són multibilionaris, experts en la manipulació del poble. Hi ha una por d’Europa com a gran potència.

Però són llibres qualificats de conspiranoics i que han tingut poca repercussió.

Sí, però si els conspiranoics són Gates, Bezos, Zuckerberg, Rothschild, Rockefeller... Tenen tot el poder mediàtic. ¿Per què volen moltes andorres, molts luxemburgs, a Europa? Perquè Europa no sigui un ens gaire gran. I davant aquest atlantisme, sorgeix l’antiatlantisme de Putin. Soros agita: té 400 instal·lacions a Catalunya en només un any. Pedro Sánchez ha sigut un assalariat d’una de les seves empreses. Hi ha un munt de ministres que posa per agradar Soros, com Carmen Calvo.

Diu al llibre que hi ha ferides sense cicatritzar. ¿Els indults no ajuden a cicatritzar?

No. Els indults han trencat la justícia. Han convertit en paper mullat una sentència del Tribunal Suprem, el terrat de la justícia. No hi ha garanties perquè no podem recórrer, deien els presos. Per això van convertir en paper mullat la sentència.

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

¿Està en contra de la teoria de la sentència que tot va ser una fantasia?

La sentència parla d’alçament 47 vegades, d’aquí he agafat el títol. L’arma era la massa.