La majoria de diputats del Parlament no publica la seva agenda malgrat la llei de transparència

La normativa a la qual estan subjectes els dirigents polítics és clara. L'article 55.1 de la llei de transparència aprovada el 2014 recull que els alts càrrecs han de publicar la seva activitat oficial i actes, així com les reunions que mantenen amb els denominats «grups d’interès» (‘lobbies’). En el cas del Parlament, és el reglament la norma que regeix la Cambra i el seu article 222 estableix que s’han de fer públics els contactes que els grups d’interès tenen amb els diputats, assessors i funcionaris.

I el codi de conducta de la institució remata, a l’article 9, que els parlamentaris han de publicar la seva agenda de reunions, contactes i audiències al Portal de Transparència amb qualsevol persona, entitat o organització «que tingui la condició de grup d’interès i que pugui influir en la tramitació d’iniciatives parlamentàries o en l’exercici del dret a vot». Una agenda que ha d’estar actualitzada i que s’ha de publicar, com a mínim, amb una periodicitat quinzenal. L’incompliment d’aquest deure està inclòs al capítol d’infraccions greus, que poden ser sancionades amb una amonestació pública i una multa d’entre 600 i 12.000 euros.

Només 29 anotacions des de setembre

Amb una consulta al Portal de Transparència es detecta fàcilment com tota aquesta normativa vigent no va més enllà del paper. Des de setembre, quan va començar el curs polític, només consten 29 anotacions, totes elles de diputats del PSC i d’ERC. En les 16 que corresponen als socialistes es refereixen a l'agenda de cinc diputats. En les 13 dels republicans són sobre l’agenda de set parlamentaris. Cap altre grup polític ni més dirigents dels dos esmentats ha publicitat més la seva agenda, tot i que a la Cambra hi ha 135 representants.

Així doncs, si es contrasta amb les convocatòries de premsa dels últims mesos que han fet els grups, al Portal de Transparència no consten, per exemple, les reunions que Junts va mantenir el 20 d’octubre amb el sindicat de Mossos SAP-FEPOL o el 28 d’octubre amb la Cambra de Comerç de Barcelona. Tampoc la que el 23 de febrer van mantenir ERC, la CUP i els comuns amb la Plataforma ‘Aturem el Hard Rock’, la que Ciutadans va mantenir el 3 de febrer amb el Sindicat Unificat de Policia o la que van celebrar els socialistes el 2 de febrer amb UGT, CCOO, Pimec, Foment i la Taula del Tercer Sector. I aquelles trobades van ser públiques perquè es van convocar rodes de premsa, però de la resta de reunions que mantenen els diputats no queda constància.

El «desconeixement» general

«La llei de transparència catalana és la millor, però és massa ambiciosa per als mecanismes existents per fer-la complir en una administració petita com és el Parlament», asseguren fonts de la institució que atribueixen l’incompliment de la majoria de diputats a una qüestió de «desconeixement» i a la falta de vigilància dels grups parlamentaris. A això se suma un sistema informàtic d’introducció de dades i d’accés a la informació que reconeixen que «no és àgil» i que requereix fins a tres passos per fer una anotació d’agenda.

A més, la llista de grups d’interès en la qual haurien d’estar registrades les organitzacions que es reuneixen amb els dirigents no està actualitzada ni s’ha promogut l’obligatorietat d’apuntar-s’hi. A la del Parlament consten 398 entitats de tota mena, mentre a la de la Generalitat n’hi ha 5.175. Que estigui incompleta dona peu a incongruències, com el fet que constin uns sindicats o organitzacions empresarials o plataformes i d’altres no, encara que siguin del mateix àmbit.

Notícies relacionades

ERC i PSC es culpen mútuament del fracàs de la cimera antisequera, però s’obren a continuar negociant

Pere Aragonès després de la condemna a Laura Borràs: «Es demostra que no té res a veure amb la repressió política»

¿Qui té la responsabilitat de vetllar pel compliment de la transparència al Parlament? La Sindicatura de Greuges fa cada any una avaluació de l'aplicació de la llei en l’administració catalana, que es compleix en bona mesura a la Generalitat i als organismes que depenen d’ella, però que flaqueja en el casos de les entitats municipals i supramunicipals. En el cas del Parlament té un règim d’autonomia propi i és la Mesa qui se’n fa càrrec. Es tracta d’una carpeta que recau en aquests moments sobre la vicepresidenta segona, la socialista Assumpta Escarp, que admet l’incompliment generalitzat i subratlla que especialment en aquesta legislatura és necessari advertir els grups que han d’atendre la normativa de transparència de les agendes.

Segons Escarp, la interinitat en la qual es troba el Parlament des de juliolper la suspensió de Laura Borràs com a presidenta no ha afavorit la presa de «grans decisions». En els propers mesos, assegura la dirigent del PSC, caldrà abordar una millora dels circuits d’accés a la informació, plantejar que el codi de conducta adquireixi el rang de reglament i incidir en l’«ètica i el bon govern».