Pere Aragonès s’aferra al diàleg internacional per mantenir viu el procés

La filosofia és que, mentre la taula de diàleg esperi en ‘stand by’ un nou ‘momentum’ per reactivar-la –ERC calcula que això pot passar en funció de les necessitats de suma de Sánchez després de les eleccions generals–, el diàleg internacional sigui una «prioritat» per reforçar la presència de Catalunya més enllà de les seves fronteres i teixir aliances que la consolidin com un «actor compromès i fiable» davant els grans reptes globals. Es tracta de consolidar unes relacions que serveixin també per trobar una comprensió més significativa i reciprocitat a l’hora d’abordar el conflicte territorial amb l’Estat. De fet, la «internacionalització» és un dels eixos d’actuació primordials del full de ruta dels republicans.

El Govern fa un balanç positiu de l’activitat en aquesta matèria dels últims dos anys i, especialment, dels últims mesos, malgrat les dures crítiques que va aixecar en els exsocis de Junts la gira per Amèrica Llatina del març. D’una banda, remarquen que s’han reprès les relacions amb la Comissió Europea gràcies a les reunions d’Aragonès amb comissaris, un nivell de contactes que no es produïen des del 2015, just abans dels anys de màxima efervescència independentista. També destaquen les cinc reunions amb ministres d’estats –de Xile, l’Argentina i Colòmbia– que ha mantingut el president a l’arribar a l’equador de la legislatura, les mateixes que tots els seus predecessors des del 2014, i la intensificació dels llaços amb el Parlament Europeu i organismes com les Nacions Unides, la UNESCO i l’Organització Mundial de la Salut. Amb totes el president ha mantingut trobades.

En total, Aragonès ha fet 14 viatges internacionals en una dotzena de països: Escòcia, França, Alemanya, Bèlgica, Suïssa, Estats Units, Irlanda, Colòmbia, Uruguai, Argentina, Xile i Andorra. Un balanç al qual se sumen els 13 que ha fet la consellera d’Acció Exterior, Meritxell Serret, a una desena de països des que va assumir el càrrec el mes d’octubre. Amb aquest recompte ja a l’esquena, la vocació del Govern és accelerar en la segona meitat del mandat la seva acció exterior amb un pla específic recentment aprovat per projectar-se durant els pròxims tres anys com un «actor influent» a la Unió Europea.

Més delegacions que mai

Notícies relacionades

Aragonès retreu a Junts les crítiques a la seva gira per Llatinoamèrica i les comparacions amb Jordi Pujol

Aragonès afirma des de Buenos Aires que espera que Puigdemont torni «aviat» a Catalunya

El Govern també projecta les delegacions a l’exterior com un altre dels pilars de l’agenda internacional. En el pacte de pressupostos segellat amb el PSC, Aragonès es va comprometre a no ampliar la xarxa ja existent aquest any, així que se centrarà, per ara, en la vintena –la xifra més alta que ha tingut mai la Generalitat– que ja té operatives (13) o que estan en fase de desplegament (7). La pròxima que es crearà, com va anunciar Aragonès recentment durant la gira a Amèrica Llatina, serà la de Colòmbia. Aquesta xarxa de delegacions es complementarà amb la creació d’una nova figura, la d’«enviats» del Govern, en països que requereixin una «especial atenció», com és el cas d’Irlanda..

Però més enllà del compromís de no obrir noves oficines durant aquest 2023, el Govern sí que està estudiant els enclavaments estratègics en què més endavant, i dins del pla traçat fins al 2026, vol tenir una presència consolidada que entén que tindrà uns beneficis en termes diplomàtics, econòmics, culturals i socials, però també en termes de complicitats davant la reclamació de celebrar un referèndum sobre la independència.