Condemnat el ‘llop de Wall Street’ que va falsificar inversions de clients i va fer perdre 50 milions d’euros al BBVA

En el seu paper de ‘llop de Wall Street’, havia de gestionar els diners de 181 clients de banca privada del BBVA. Per les seves mans passaven, per tant, milions d’euros a què havia de treure rendibilitat, però mai arriscant-se més del que els amos dels fons li permetessin. No obstant, i segons assenyala la Justícia en una sentència a què ha tingut accés aquest diari, l’assessor va decidir falsificar les firmes de tres clients, saltar-se tots els protocols de seguretat del banc i, amb els 6,1 milions d’euros que tenien estalviats, va generar al BBVA un forat de 50 milions d’euros.

Per això, l’Audiència Provincial de Madrid l’ha condemnat ara a sis anys de presó, a pagar una multa de 3.800 euros i a indemnitzar amb 50,7 milions més interessos l’entitat per a la qual va treballar durant una dècada per un delicte continuat d’administració deslleial. Contra la sentència, dictada el 22 de febrer del 2023, encara s’hi pot presentar un recurs davant el Tribunal Superior de Justícia de Madrid.

L’assessor, segons relata la documentació judicial, hauria entrat en contacte per primera vegada amb els tres clients gestionant els seus comptes a Suïssa, on el BBVA té una seu a Zuric. El maig del 2013, quan va ser ressituat al Centre de Patrimonis de la Direcció Territorial Centre de BBVA a Madrid, un lloc que el mateix BBVA defineix com «l’àrea més exclusiva i especialitzada de la banca privada de BBVA». «Una unitat que es dedica a la gestió integral del patrimoni personal, familiar i empresarial de clients o grups que tenen un elevat nivell patrimonial (per sobre dels 2 milions d’euros a BBVA) i que requereixen d’un assessorament més sofisticat».

Des d’allà, des del cor de la banca privada d’una de les entitats financeres més importants del món, va continuar gestionant les carteres de les víctimes, que buscaven un risc entre baix i mitjà per als seus estalvis.

No obstant, entre novembre del 2016 i a mitjans del 2017, abans que saltessin definitivament les alarmes, la manera com gestionava els diners d’aquestes tres persones va canviar. «Sense la seva autorització ni coneixement, sense informar-los i eludint els sistemes i filtres de control de l’entitat bancària», explica la sentència, l’assessor, que no havia «aconseguit la firma dels clients, va decidir canviar el perfil de risc de baix a molt alt».

Productes d’alt risc i altíssima complexitat

Així, l’empleat de banca privada va arribar a fer 1.394 operacions de compra de «productes financers d’alt risc i altíssima complexitat que, durant l’any 2017, van tenir una evolució molt negativa». Els seus clients, que van al·legar tenir una «baixa formació» financera, ni van donar el seu consentiment perquè s’invertissin allà els seus diners ni van entendre què era quan es va descobrir tot.

De fet, segons relaten els seus testimonis i ha pogut comprovar la Justícia, l’assessor, intentant «ocultar» el que estava fent, va arribar a enviar a aquests tres clients informació falsa sobre l’estat de les seves inversions, tot i que l’Audiència Provincial no ha observat delicte de falsedat documental perquè no són documents mercantils.

L’engany era tal que dos dels clients afectats, que eren, a més, socis, es van assabentar del que havia passat quan van anar al Banc Popular i, al demanar un crèdit per comprar maquinària, se’ls va informar que figuraven com a deutors de 30 milions d’euros.

De les aproximadament 1.400 operacions de compra que s’havien fet a nom de les tres víctimes, una auditoria va demostrar després que el 98% s’havien fet sense la firma del client. No obstant, el pèrit va assegurar que «era complicat haver-lo detectat abans perquè calia aprofundir molt en la cartera del client» i perquè «manipulava la documentació», per la qual cosa no creia que els protocols de seguretat del BBVA fossin deficients.

Amb 6 milions d’inversió va perdre més de 44 milions

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

Segons detalla la documentació judicial a què ha tingut accés EL PERIÓDICO DE ESPAÑA, aquestes gairebé 1.400 operacions de compra van provocar la «pèrdua total del saldo dels comptes dels clients», però per finançar-les l’empleat no en va tenir prou. Utilitzant fons del BBVA sense el seu consentiment, va continuar operant per intentar recuperar els fons. No obstant, la seva gestió va convertir els 6,1 milions d’euros inicials dels tres clients en un forat de desenes de milions d’euros.

En el moment en què els controls interns de l’entitat bancària van ser conscients del que estava passant, es van vendre tots aquests «productes financers d’alt risc i altíssima complexitat» i, tot i així, el saldo resultant va ser de 44,6 milions d’euros de pèrdues. A això, a més, calia sumar-li els 6,1 milions que el banc va reintegrar als clients. Uns diners dels quals, a més, la companyia d’assegurances Zuric Insurance no s’ha fet responsable en el moment de la sentència. A preguntes d’aquest diari, el BBVA ha preferit no fer-ne declaracions.