La Guàrdia Civil situa Marta Rovira a la cúspide del Tsunami Democràtic

Si la secretària general d’ERC, Marta Rovira, creia aclarit el seu horitzó judicial amb la reforma penal que va derogar el delicte de sedició, encara haurà d’esperar una mica més per assegurar-se que és així. Un informe de la Guàrdia Civil incorporat a la causa oberta arran dels aldarulls protagonitzats per Tsunami Democràtic després de fer-se pública la sentència del procés la situa a la cúspide de la seva organització, segons ha avançat El Confidencial i ha pogut confirmar EL PERIÓDICO DE CATALUNYA.

L’informe, última diligència prevista abans que el Jutjat Central d’Instrucció número 6 procedeixi a aixecar el secret de les actuacions, en vigor des de fa més de tres anys, assenyala que les persones al capdavant del Tsunami van prendre tota mena de precaucions per simular que es tractava d’un moviment espontani de la ciutadania per respondre a la sentència que l’octubre del 2019 va condemnar els líders del procés a penes de fins a 13 anys de presó. L’objectiu era evitar noves responsabilitats penals.

Però en realitat, segons l’Institut Armat, rere d’aquest hi havia representants de partits i entitats independentistes. I a la cúspide de l’estructura política Marta Rovira, que ocultava la seva identitat amb l’àlies ‘Matagalls’, un dels 18 pics de la campanya ‘Cims per la llibertat’ amb la qual des de l’independentisme es va protestar contra el procediment de l’1-O.

La mateixa Rovira va fugir a Suïssa quan va ser cridada per segona vegada a declarar pel Tribunal Suprem, on ara només està processada per un delicte de desobediència, penat únicament amb multa i inhabilitació, que li permetria tornar sense temor d’ingressar a presó ni tan sols de manera cautelar.

Calendari d’actuacions

Segons l’informe, la tasca de la líder d’ERC va ser consensuar la resposta a la sentència amb els altres partits independentistes i aconseguir un suport unànime a l’actuació del Tsunami. El calendari d’actuacions s’hauria començat a gestar a Ginebra l’agost del 2019 amb, entre d’altres, l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont i la llavors també fugida a Suïssa Anna Gabriel.

Tsunami es va presentar a les xarxes socials el 2 de setembre del 2019. Per a la Diada es van col·locar més de 15.000 cartells per «canviar l’estat de les coses». I durant la manifestació es van desplegar dues grans pancartes del Tsunami a la plaça d’Espanya de Barcelona. En la causa, en la qual s’ha intentat identificar el finançament del moviment, s’investiguen les seves cinc accions més importants, entre les quals destaquen el bloqueig de l’aeroport de Barcelona-el Prat i el tall de trànsit a la Jonquera.

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

La Guàrdia Civil col·loca al capdavant de la difusió i la propaganda de Tsunami i de les seves accions l’empresari Oriol Soler, sota l’àlies de ‘Rigoberto’. També atribueix un paper de dinamitzador de les protestes a Oleguer Serra Boixaderas, conseller d’Òmnium Cultural, a través del sobrenom de ‘Pare Carbasser’, i a Xavier Vendrell, exconseller i exsecretari d’Organització d’ERC. Tant Vendrell com Soler estan imputats en el cas Voloh.

De fet, la investigació de l’Audiència Nacional va prendre impuls quan el jutge Joaquín Aguirre va remetre al seu company Manuel García-Castellón tot el que havia trobat en relació amb el Tsunami Democràtic en els registres que havia practicat en la seva investigació.