Tsunami Democràtic es va forjar en un grup de missatgeria ràpida anomenat Harley Davidson

El xat es va descobrir a través de l’anàlisi que es va fer del terminal telefònic del professor i director de l’oficina de l’expresident Carles Puigdemont, Josep Lluís Alay, que va estar imputat en el cas Volhov. I hi participaven la mateixa Rovira, els diputats del Parlament Josep Rius Alcaraz (JxCat) i Marta Vilalta (ERC), l’exdiputat de la CUP David Fernàndez i l’exconseller d’ERC Xavier Vendrell. Segons els investigadors, en aquest grup es tractaven assumptes relacionats amb l’estratègia global secessionista i es convocaven reunions a Ginebra (Suïssa) per acordar accions.

Es dona la circumstància que la líder d’Esquerra, que la Guàrdia Civil situa en la cúspide de l’organització de Tsunami, resideix a la capital suïssa des que va fugir de la justícia espanyola, quan el Tribunal Suprem la va cridar a declarar per segona vegada per la seva responsabilitat en el referèndum il·legal de l’1-O. Ara, després de la reforma del Codi Penal, només està processada per desobediència.

Via lliure

Se sospita que en la trobada celebrada el 30 d’agost del 2019 es va donar el tret de sortida a Tsunami Democràtic, plataforma que es va donar a conèixer a través de Twitter tres dies després, el 2 de setembre. El seu missatge de presentació va ser retuitejat pel llavors president de la Generalitat, Quim Torra, i l’expresident fugit, Carles Puigdemont.

Les actuacions, que encara es troben sota secret, han permès situar a Ginebra a finals d’agost destacats polítics independentistes. Marta Vilalta, l’exdiputada Elsa Artadi i Josep Rius van viatjar allà el dia 29. També ho van fer l’exdiputat de la CUP David Fernàndez i l’exconseller d’ERC Xavier Vendrell, que hi va arribar el 24. L’exdiputada de la CUP Anna Gabriel també havia elegit Ginebra per fugir de la justícia.

La reunió en la qual presumptament es van prendre decisions sobre l’esdevenir de la plataforma que va coordinar les mobilitzacions suposadament espontànies contra la sentència del procés apareixia en l’agenda d’Alay, de manera que també es creu que hi va assistir.

Comissions rogatòries

Fa més de tres anys que el Jutjat Central d’Instrucció número 6 investiga sota secret el finançament de les accions de Tsunami Democràtic a través de les seves cinc accions més característiques. Són el bloqueig de l’aeroport de Barcelona-el Prat el dia en què es va fer pública la sentència del Suprem, com s’havia fet al de Hong Kong. Es calcula que va suposar un cost de més de tres milions d’euros.

També s’hi inclouen les accions de protesta contra empreses de l’Ibex-35; la desobediència a la Junta Electoral Central amb activitats en la jornada de reflexió prèvia a les eleccions; el tall de l’AP-7 a la frontera amb França a l’altura de la Jonquera, amb pèrdues taxades en 45 milions d’euros, i l’acció que es va dur a terme en un partit del Barça al Camp Nou sota el lema «Sit and talk».

Notícies relacionades

¿A qui beneficia el vot als 16 anys? El ‘target’ de l’esquerra que observa la dreta

El Govern desplega una estratègia per estrènyer llaços amb els municipis

Per mirar d’aclarir els fets, que situen almenys part de l’estructura financera de la plataforma a Suïssa, s’han cursat diferents comissions rogatòries (peticions d’ajuda judicial internacional) a diversos països, com els Estats Units, el Canadà, el Regne Unit i els Països Baixos.

Amb aquestes comissions es pretén seguir el rastre dels diners, que es van obtenir a través de donacions i que fins i tot es van intentar aconseguir mitjançant criptomonedes. Però també determinar qui estava al capdavant de l’organització de les diferents mobilitzacions dutes a terme, que es van voler fer passar com a pròpies de la ciutadania per eludir responsabilitats penals.