Parlament
El vot de Lluís Puig, de nou en l'aire, després de la sentència contrària del TC
La Mesa haurà de decidir, de nou, si permet la participació del parlamentari que viu a Bèlgica des del 2017
El vot del diputat de Junts Lluís Puig torna a estar en joc. La Mesa del Parlament s’ha reunit aquest matí amb una nova resolució del Tribunal Constitucional, que anul·la de nou la delegació del parlamentari que viu a Bèlgica des del 2017. El TC ja va anul·lar la decisió de la Mesa d’acceptar la seva delegació el juny de l’any passat, però uns dies després la majoria independentista del Parlament va decidir mantenir el seu vot. Va ser llavors quan el PSC va recórrer aquesta resolució de nou al Constitucional, que finalment els ha donat la raó. Els magistrats consideren que en el seu cas no es donen les circumstàncies per acceptar aquesta delegació.
Segons fonts de la Mesa, en la reunió d’aquest dimarts no s’ha pres cap decisió sobre el cas. Però la tensió parlamentària podria créixer exponencialment la setmana que ve si Junts torna a demanar la delegació de vot del seu diputat, que de moment no ha avançat les seves intencions. La sentència deixa sense efecte la decisió de la Mesa d’acceptar el vot del diputat de Junts, per la qual cosa en el ple de la setmana que ve –en principi– no podria votar, però no llança cap advertència contra la institució en cas que torni a acceptar el seu vot.
No obstant, el PSC adverteix la Mesa que no hauria de tornar a comptabilitzar el vot del diputat Puig. La portaveu dels socialistes, Alicia Romero, ha acusat la majoria independentista del Parlament de no complir el reglament i d’estar «desprestigiant» la institució. En aquest sentit, ha avisat que valoressin les accions que poden emprendre si la Mesa accepta una nova delegació de vot.
Reforma del reglament del Parlament
Davant de tota aquesta situació, ERC vol buscar una fórmula per regularitzar el vot de Puig i, per aquesta raó, impulsa una reforma del reglament conjuntament amb la CUP –avançada divendres passat per EL PERIÓDICO– que permeti introduir el vot telemàtic i ampliar els supòsits del delegat. En aquest punt, plantegen que es pugui donar davant situacions d’«especial gravetat», amb prèvia autorització de la Mesa, que haurà d’avaluar si està «prou justificat». Segons l’actual reglament de la Cambra, es pot demanar el vot delegat només en cas d’«hospitalització, malaltia greu o incapacitat prolongada» i no es permet en cap cas la modalitat telemàtica.
Segons fonts dels republicans, la reforma no és específica per al cas de Lluís Puig, però asseguren que «tot ajuda». Defensen que no són partidaris de modificacions ‘ad hominem’, però creuen que el Parlament ha «d’actualitzar i modernitzar» les votacions a la cambra i que, a més, la reforma pot ser útil per «garantir els drets de vot» del diputat de Junts. No obstant, la reforma no arribarà a temps per al debat que previsiblement s’obrirà la setmana que ve. La proposició de llei no es debatrà fins al ple del 2 de maig i no es farà per la via exprés.
Prohibir els discursos d’odi
La reforma del reglament proposada per ERC i la CUP també pretén prohibir més explícitament els «discursos d’odi» a la Cambra per combatre certs discursos de Vox. No obstant, la proposta necessita el suport del PSC o de Junts per tirar endavant. Els republicans veuen una «actitud favorable» en els postconvergents, que de moment descarten pronunciar-se. Els socialistes, en canvi, són crítics amb el text, no pel que incumbeix a Vox, sinó per l’ampliació de supòsits de delegació de vot. No obstant, el fet que la tramitació de la iniciativa –que es forja des del novembre– coincideixi temporalment amb la del PSC per cessar Laura Borràs, obre la porta a la negociació entre els dos grups.
- Al minut Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions
- Shopping Black Friday 2022: les millors ofertes d’Amazon
- SHOPPING Helly Hansen té les millors rebaixes d’hivern: ¡a meitat de preu!
- Com més població, més recursos
- L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia