Una guerra atòmica i l’agitació al Sahel, principals amenaces per a Espanya el 2023

El think tank militar més important del país llançava la seva previsió general el 23 de març, només dos dies abans que el Kremlin solidifiqués una mica més la seva retòrica atòmica. El dissabte 25, Vladímir Putin en persona anunciava a la televisió russa un acord amb Bielorússia per desplegar al seu territori armes nuclears tàctiques (de potència limitada). L’1 de juliol, va dir, estarà acabada una sitja que convertirà Bielorússia no només en santuari convencional, també en tobogan nuclear de Moscou als voltants de Kíiv.

Bru de Santayana, investigador principal de l’IEEE i un dels oficials d’Estat Major més expert en Rússia de les Forces Armades, redunda en la seva advertència quan, en el Panorama Estratègic, preveu: «Escalar el conflicte per expulsar a les tropes russes de tot el territori ucraïnès sotmetria a Europa a un alt risc nuclear».

És una de les amenaces i desafiaments que enfronta la seguretat d’Espanya, segons els especialistes d’aquesta talaia del Ministeri de Defensa. En el Panorama Estratègic destaquen, a més, les advertències sobre el flanc sud d’Espanya i d’Europa. És a dir, també de l’OTAN.

Risc atòmic

Risc atòmicSembla que en aquest present, que abans del 2014 va ser un futur pel qual ningú apostava, es normalitza la previsió d’un incident nuclear. Aquest escenari salta dels documents més tècnics de l’OTAN als estudis més assequibles. El fundador i exdirector del Reial Institut Elcano Emilio Lamo d’Espinosa ho resumeix en el Panorama de l’IEEE apuntant que en aquest moment «sens dubte el més preocupant és que s’ha trencat el tabú que embolcallava la guerra nuclear».

L’anàlisi de l’IEEE es publica gairebé al mateix temps de la incorporació de Finlàndia a l’OTAN, la setmana passada, i la consegüent expectativa que ara s’obre, també anunciada per Putin, d’una reacció russa a l’ampliació de l’Aliança desplegant armes atòmiques al Bàltic.

La visió de l’IEEE té correlats en altres anàlisis de l’òrbita OTAN. Sobre la possibilitat o la certesa que Rússia recorri a armament nuclear, apunta John Chipman, director de l’ISS (Institut d’Estudis Estratègics, amb seu a Londres) en el pròleg del seu Survey 2022 que «els Estats Units i molts estats de l’OTAN semblaven recordar Rússia com un gegant inaccessible. No obstant, s’ha convertit, com havien percebut els del nord i l’est, en un Estat debilitat però violentament neofeixista». Pren cos la perillosa previsió d’una Rússia esdevinguda en «pària nuclear» que va apuntar l’exministre Claudio Aranzadi en una recent xerrada sobre la guerra d’Ucraïna organitzada pel Centre Superior d’Estudis de la Defensa Nacional (Ceseden).

En aquesta taula rodona, el general director de l’IEEE, Francisco Dacoba, va assenyalar un inquietant incentiu per a la temptació atòmica russa: en un any d’agressió a Ucraïna, Moscou ha perdut més homes que en 20 anys de guerra a l’Afganistan.

«Prepareu-vos per a una propagació més elevada de les armes nuclears. Cordeu-vos el cinturó per a una volatilitat global encara pitjor en el futur», diu l’Atlantic Council, entitat de pensament i difusió paral·lela a l’OTAN i d’ancoratge i xassís nord-americà, al presentar el seu recent Global Foresight 2023, enquesta entre 160 analistes estratègics d’arreu del món.

Un 68% dels consultats preveuen que l’Iran obtingui l’arma nuclear entre aquest any i el 2033, i un 41% aposta perquè, consegüentment, també ho farà l’Aràbia Saudita. Els altres dos candidats a armar-se amb el botó vermell assenyalats a l’enquesta són, per aquest ordre, Corea de Sud (19%) i el Japó (14%).

Maniobres contra maniobres

Pot ser que per tot això l’Aliança Atlàntica no renunciï a recordar el seu perfil nuclear. L’Informe Anual del secretari general, Jens Stoltenberg –publicat dies abans que el Panorama de l’IEEE– glossa com a eina de dissuasió els exercicis Steadfast Noon (Migdia Ferm) de l’OTAN. La seva última edició va creuar la tardor passada sobre cel belga avions de 14 països aptes per llançar armes nuclears tàctiques americanes. De l’existència d’aquestes armes a Europa hi ha confirmació des del 2013.

El desembre passat, per la seva banda va anunciar l’agència russa Sputnik que el Kremlin ha convocat per al 2023 els exercicis Zapad (Oest), avançats, ja que en altre temps eren quadriennals i no tocaven fins al 2025. Aquestes maniobres assagen un xoc amb l’OTAN... també amb bombes nuclears tàctiques. Tot i que l’autèntica nèmesi eslava de Steadfast Noon són els Grom (Tro), exercicis anuals del sistema estratègic rus. El 2022 el seu joc de guerra va consistir en un suposat atac nuclear massiu contra Occident en resposta a un altre de previ de l’OTAN.

Aquest any es preveu un Grom per a l’octubre. Mentrestant, ‘Mama Rossija’ (‘Mare Rússia’), un videoclip promocional de la firma de mercenaris Wagner amb trepidant fons de la cançó pop ‘Txeburraixka’, repeteix a la televisió i a les xarxes socials russes una detonació nuclear i, sobreimprès, un cartell d’advertència a Occident: «No vinguis aquí».

Sud calent

Sud calentEl 7 de febrer passat, el ministre d’Exteriors rus, Serguei Lavrov, va passar prop d’una instal·lació militar espanyola. Havia viatjat a Bamako per entrevistar-se amb autoritats de Mali, el mateix país on soldats espanyols entrenen l’exèrcit local a la missió de formació promoguda per la Unió Europea.

Lavrov estava de gira per Mali, Mauritània i el Sudan reforçant els nusos russos amb estats del Sahel. Al Sudan tenen denunciats observadors francesos i nord-americans que l’extracció d’or supervisada per mercenaris de Wagner serveix –una vegada restada la comissió dels mercenaris– per ajudar a finançar l’agressió de Rússia contra Ucraïna.

Aquesta guerra «està consumint considerables actius militars i grans quantitats de costoses municions, les existències de les quals s’estan buidant», diu Pardo de Santayana en el Panorama Estratègic 2023 de l’IEE. I afegeix: «La contribució occidental [a Ucraïna] redueix considerablement la capacitat dels estats europeus per lliurar la guerra en un altre lloc».

El lloc que acull l’amenaça principal per a Espanya és l’enorme i descontrolada franja del Sahel. Cap a allà intenta la diplomàcia de Defensa atraure la mirada dels països OTAN des d’abans de la cimera de Madrid, i allà adverteix l’Estat Major de la Defensa més riscos a curt termini. «Mali no es pot abandonar», va dir Margarita Robles al Congrés al desembre, i a Mali es va presentar la titular de Defensa a visitar tropes el 2 de març, un mes després que Lavrov.

Pot ser, no obstant, que la generalitzada escassetat de munició ajudi per la via dels fets a enfocar el risc sahelià de manera menys militaritzada que fins ara. L’«enfocament securitari que avui domina l’agenda internacional» fa que «des de la perspectiva occidental europea el Magrib i el Sahel siguin percebuts majoritàriament com sinònims d’amenaça i risc», explica en el mateix Panorama Estratègic el militar retirat Jesús A. Núñez Villaverde, codirector de l’Institut d’Estudis sobre Conflictes i Acció Humanitària i analista d’aquest diari.

Aquest enfocament ha portat a concebre el terrorisme gihadista «com una amenaça que es pot eliminar per la via militar», diu. No falten entre els experts occidentals els que considerant que és com mirar de retenir el vent entre les mans intentar vèncer només per les armes nou faccions gihadistes que corren sense control pel desert i causen 5.000 esdeveniments terroristes a l’any, basant el seu proselitisme en la desesperada pobresa dels sahelians.

Notícies relacionades

Putin anuncia que desplegarà armes nuclears a Bielorússia

Com més població, més recursos

El terrorisme gihadista comparteix espai en l’atenció estratègica espanyola amb una altra amenaça que confirmen a aquest diari fonts militars lligades en actiu a l’EUTM i a la missió Garsi-Sahel. L’ha verbalitzat al març, en una anàlisi de l’Atlantic Council, la seva directora associada, Alisaa Pavia: «La capacitat de Moscou per aprofitar la seva influència a l’Àfrica a través del Grup Wagner per crear problemes als països del sud d’Europa».

Wagner no només controla or, petroli, manganès, crom, bauxita i urani a la zona. També comença a fer diners amb el tràfic d’éssers humans, segons confirmen les mateixes fonts, que ja van explicar a aquest diari com Wagner ha anat ficant a la zona mercenaris sirians per substituir els russos que s’emporta a Ucraïna.