Pere Aragonès convocarà després de les municipals una taula de partits sobre l’Acord de Claredat

El solapament parcial de les legislatures espanyola i catalana ha deixat Pere Aragonès, el seu segon any de presidència, sense una de les potes bàsiques del seu mandat de quatre anys, la taula de diàleg. L’electoralisme d’aquest 2023 impedeix debatre sobre el conflicte polític entre l’Estat i la Generalitat sense causar grans incendis mediàtics. Davant d’això, i davant la necessitat de mantenir viva l’altra pota de la gestió republicana (a més de la del dia a dia), el president va anunciar en el debat de política general de finals de setembre el seu pla d’enviar a Madrid una proposta de referèndum que tindria l’acord majoritari de la societat catalana. I per aconseguir-ho es dedicaria aquest any a trobar aquest Acord de Claredat. «Crec fermament que és el camí», ha asseverat aquest dimarts el mateix president en roda de premsa.

Mig any després, i després de posar la qüestió en repòs per la negociació amb el PSC per aprovar els pressupostos d’aquest 2023, Aragonès ha donat el tret de sortida al procés que ha de portar a la proposta catalana. L’entrada d’ERC, com a partit, en el debat, amb la seva proposta d’adopció de la via Montenegro (llindars del 50% en participació i 55% de ‘sís’ per validar la independència catalana), va enutjar sobre manera la Moncloa, que va deixar sense fer, per aquesta raó, la prevista última reunió de la taula de diàleg abans del multielectoral 2023.

Vuit passos fins a la proposta

Es tracta de vuit passos que neixen i acaben en el Govern català i, pel mig, emplaça un grup d’acadèmics, liderats pel politòleg Marc Sanjaume, perquè responguin una sèrie de preguntes sobre la celebració d’un referèndum d’autodeterminació a Catalunya. Les preguntes es donaran a conèixer ben aviat i miraran de definir el marc legal i pràctic d’aquesta consulta. Aquest consell acadèmic traçarà un informe obert, amb diverses possibilitats que hauran de ser discutides en l’àmbit polític, social i ciutadà.

Es crearà una taula de partits catalans per debatre sobre la qüestió, es convidarà la societat civil organitzada a opinar i, finalment, també la ciutadania.

Sense treva per a les generals

La taula de partits es convocarà després de la celebració de les eleccions municipals, per esquivar l’electoralisme (la mateixa raó que ha criogenitzat la taula de diàleg). Això, sí, no hi haurà treva quan Pedro Sánchez convoqui les eleccions generals, previstes per a aquesta tardor.

«Es convidarà tots els partits menys l’extrema dreta», ha percisat Aragonès, que s’ha mostrat obert a debatre «alternatives» que altres forces aportin, sempre des del «convenciment» que la via de l’Acord de Claredat «és la millor». Sobre la proactivitat de determinades forces, el president ha assenyalat que «és obligació de tots els partits solucionar aquest conflicte», i ho ha dit quan s’han adduït en la roda de premsa la intersecció dels treballs sobre aquest pretès acord de claredat amb els comicis generals i la conversió del debat en arma llancívola electoral.

El PSC i Junts qualifiquen d’«electoralista» la proposta

«L’opció del referèndum pactat té el suport de la majoria de cadascun dels electorats d’ERC, Junts, la CUP, els Comuns i el PSC, segons les últimes enquestes del CEO», ha asseverat. I, en concret, sobre la renúncia mostrada per les altres forces secessionistes, Junts i la CUP, a recolzar aquest acord de claredat, Aragonès s’ha preguntat «¿quin independentista pot estar en contra d’un referèndum per la independència de Catalunya?». Si, malgrat tot, l’aparent paradoxa no fos suficient per involucrar-hi els postconvergents i els anticapitalistes, Aragonès ha dit que «evidentment, com més suport tingui la proposta catalana, millor», donant a entendre que, si ERC no obté ulteriors reconeixements, serà aquesta la que negociï davant l’Estat el resultat d’aquest procés que ara s’inicia.

Com s podia esperar, tant el PSC com Junts han arrufat les celles davant la convocatòria del president. Els socialistes ja han advertit que aquesta no és la taula de partits que fa més d’un any que reclamen per debatre sobre «les qüestions que preocupen els ciutadans» i que no s’involucraran en «propostes divisives». No han aclarit si deixaran o no la cadira buida amb l’argument que encara no han sigut convocats i que si es projecta al juny és, justament, perquè hi ha eleccions. Junts, per la seva banda, sí que pensa acudir a una cita que qualifica de «fugida cap endavant» amb «tuf electoralista» després del «fracàs» de la taula de diàleg. El portaveu del partit, Josep Rius, ha insistit que l’acord de claredat ha sigut rebutjat tant per la majoria del Parlament com per la Moncloa, i han emplaçat els republicans a reunir els partits independentistes per acordar la «culminació del procés».

‘Focus group’

Més enllà dels partits, per celebrar el debat ciutadà, el Govern català adoptarà una eina nova en qüestions públiques, però no tant en la comunicació política. S’utilitzarà una cosa tan pròpia del màrqueting com el ‘focus group’. Així, sobre el mapa no oficial a escala d’Estat de vegueries catalanes, cada una formarà un grup de 100 persones, que seran elegides a fi que el conjunt representi fidelment tot aquest territori.

Notícies relacionades

Enquesta CEO: El no a la independència de Catalunya manté set punts de l’avantatge sobre el sí

Com més població, més recursos

Amb totes les aportacions, s’emetrà un informe final que serà aprovat pel Govern català i que serà, a la pràctica, la proposta catalana per solucionar el conflicte polític. Això passarà a inicis del 2024. És a dir, quan la Moncloa estigui a punt de conèixer si té o no nou un rellogat. O dit d’una altra manera, la negociació d’una possible investidura de Pedro Sánchez amb ERC, si les urnes dibuixen aquest escenari, es faria amb aquesta ombra de la imminent proposta catalana.

¿I si qui obté plaça a la Moncloa és Alberto Núñez Feijóo? «La voluntat dels catalans de solucionar mitjançant el vot el conflicte no desapareixerà en funció de qui guanyi les eleccions», ha assenyalat el president.