Parlament
La substitució de Laura Borràs entra en la fase decisiva: dates clau i escenaris
La Mesa del Parlament abordarà el futur de la presidenta de la Cambra aquest dimarts i la Junta Electoral ho farà dijous
Després de la pausa de Setmana Santa, el futur polític de Laura Borràs entra en la fase decisiva. Descartada la possibilitat que la líder de Junts abandoni el Parlament voluntàriament, la Mesa i la Junta de Portaveus hauran d’abordar aquest dimarts diverses propostes sobre la presidenta suspesa, entre les quals la petició del PSC de cessar-la via reforma del reglament. No serà, no obstant, l’única data clau. Dijous, la Junta Electoral Central obrirà previsiblement el procés per retirar-li l’escó, després de ser condemnada a quatre anys i mig de presó per prevaricació i falsedat documental.
Tot això, enmig del debat intern dins de Junts sobre com abordar el cas. Borràs es nega a facilitar la seva sortida i, de fet, els seus afins fins i tot reclamen la seva restitució com a presidenta. Una posició que no compta amb el suport de la direcció ni de gran part del partit, tot i que el secretari general, Jordi Turull, vol evitar una guerra interna i demana, de moment, tancar files.
Reunió clau de la Mesa
Els diputats tornen aquest dimarts de les vacances i es reuniran per primer vegada després de la condemna a la presidenta suspesa de la Cambra, amb múltiples propostes a sobre de la taula. La més significativa és la proposta de reforma del reglament impulsada pel PSC, que planteja que es pugui destituir la presidenta del Parlament amb una majoria del ple a favor. La intenció dels socialistes és que la proposta –que es tramitaria per via exprés– s’inclogui en l’ordre del dia del pròxim ple (18, 19 i 20 d’abril) i que l’aprovació definitiva sigui en la sessió prevista a principis de maig. Està caldria veure els suports que pot tenir.
Però aquest no és l’únic text que haurà d’abordar la Mesa. També s’haurien d’agendar les propostes impulsades pel PSC, els Comuns i Ciutadans per eliminar les pensions dels expresidents de la Cambra, i que deixarien Borràs sense sou. Així com la petició dels afins a Borràs, en sentit totalment contrari. Demanen que se la restitueixi en el càrrec. Consideren que la sentència descarta l’enriquiment personal, així que no veuen justificada la decisió de suspendre-la temporalment del càrrec el juliol passat, quan se li va obrir judici oral. Una petició que ni compta amb l’aval de tot Junts, ni sembla tenir cap possibilitat de prosperar.
A l’espera de la JEC
No obstant, la via jurídica podria ser més ràpida que els partits per rellevar Borràs. La JEC es reuneix dijous i haurà de decidir sobre la petició de Ciutadans, el PP i Vox que s’executi immediatament la sentència i que la líder de Junts perdi el seu escó. Es tracta de la mateixa via per la qual al seu dia van perdre l’acta l’expresident Quim Torra i l’exdiputat de la CUP Pau Juvillà. En el cas del diputat cupaire, amb Laura Borràs exercint de presidenta amb totes les funcions.
Com en aquestes ocasions, previsiblement la Cambra presentarà al·legacions contra la retirada de l’escó per part de la JEC. ERC, Junts, la CUP, els Comuns i també el PSC –malgrat no tenir una actitud bel·ligerant– entenen que l’actuació d’aquest òrgan administratiu és una ingerència a la sobirania del Parlament. El reglament actual de la Cambra només contempla la retirada de l’escó amb sentència ferma.
De tota manera, això simplement retardarà la sortida de Borràs, perquè tampoc es preveuen gaires més resistències per part de la majoria parlamentària, al considerar-se un cas de corrupció. Una vegada la JEC executi la sentència, s’expediran automàticament les credencials del pròxim nom de la llista de Junts, Antoni Castellà.
¿Qui es quedarà la presidència del Parlament?
Sigui com sigui, una vegada Borràs perdi el seu càrrec, el debat tornarà a ser polític. Junts no vol abordar encara la qüestió de la substitució, però la seva sortida obligarà a buscar un nou president. Si els postconvergents renuncien a presentar un candidat, com va plantejar Aurora Madaula –també sense el suport de la direcció–, la presidència podria ser entre el PSC i Esquerra, els dos partits amb més diputats (33).
Justament, el president d’ERC, Oriol Junqueras, ha avisat aquest dilluns que si no hi ha acord independentista, els socialistes podrien aconseguir el càrrec, una situació que assegura que el seu partit vol evitar. Així, en una entrevista a l’ACN, el líder dels republicans ha demanat als seus exsocis que aclareixin el seu debat intern i proposin un nom. «Junts no té cap inconvenient per regalar presidències al PSC, com la Diputació de Barcelona, però ERC això no ho fa», ha apuntat.
La presidència de la Cambra s’escull dipositant el nom del candidat en una urna. En la primera votació cal majoria absoluta, però si cap candidat l’aconsegueix, els dos noms amb més vots passen a la segona volta. Si després de quatre votacions l’empat persisteix, obté la presidència el grup amb més suports electorals, en aquest cas el PSC.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- El mercat laboral Díaz dona per esgotada amb la patronal la negociació de la reducció de jornada
- Els HRC Awards reconeixen el doctor Manel del Castillo
- Indústria Celsa ven les seves filials al Regne Unit i els països nòrdics per 600 milions
- Revisió al poder territorial socialista Un xoc i moltes espines
- Els diferents finançaments singulars Recaptar tots els impostos