LES DUES PRIMERES VAN SER AUTORITZADES
El Congrés nega a Belarra la tercera pròrroga del vot telemàtic que demana per lactància materna
La ministra, que a l’octubre va donar a llum el seu segon fill i que per això ha votat telemàticament des del setembre del 2022, va demanar al gener i al febrer pròrrogues mensuals per continuar votant així i van ser autoritzades; però la que ha demanat per a l’abril ha resultat denegada
El 9 de febrer es va produir una imatge al Congrés completament normal. El ple va aprovar la llei de benestar animal, i després, la reforma del Codi Penal per endurir el càstig per maltractament als animals. Tot seguit, els diputats i diputades d’Unides Podem es van posar drets i van aplaudir. Entre elles, vet aquí la imatge, Irene Montero i Ione Belarra.
Però la imatge no era normal. La ministra de Drets Socials, artífex del projecte de benestar animal que aquell dia va ser aprovat a la Cambra baixa, havia demanat a la Mesa del Congrés dos setmanes abans, el 24 de gener concretament, votar per canal telemàtic durant el mes de febrer. Segons han informat a EL PERIÓDICO DE ESPAÑA, del grup Prensa Ibérica, fonts parlamentàries, va al·legar «motius de maternitat i continuació del període de lactància». L’òrgan de govern de la Cambra va donar la seva autorització.
No va agradar veure Belarra aplaudint el resultat de la votació tot just acabar perquè, d’acord amb la petició de vot telemàtic que va formular, suposadament no podia estar present a l’hemicicle quan calgués votar. Però sí que podia. Hi va ser el 9 de febrer durant les votacions d’aquestes lleis provinents del seu ministeri, però no va votar des de l’escó, que és prioritari a la Constitució i al reglament de la Cambra. Belarra va votar a través de la intranet del Congrés minuts abans.
Segons les mateixes fonts, el 28 de febrer la ministra va tornar a sol·licitar una pròrroga de l’exercici del vot telemàtic fins que acabés el març. Es va basar novament en «motius de maternitat i continuació del període de lactància». La Mesa va repetir decisió: autoritzada.
La seqüència va canviar aquest dimarts. Belarra va demanar de nou pròrroga de l’exercici del vot telemàtic fins a final de mes. Segons indiquen tres fonts parlamentàries i ha pogut comprovar aquest mitjà, que ha accedit a l’escrit de la diputada d’Unides Podem, va al·legar aquesta vegada «continuació del període de lactància». La Mesa ha rebutjat la petició.
Ho ha fet bàsicament per dos motius, segons les fonts. El primer és que recentment els integrants del òrgan més rellevant del Congrés es van conjurar per assegurar la presencialitat a les sessions, i sobretot, a les votacions. I la segona és que el motiu concret de la lactància no està recollit al reglament com a causa d’autorització del vot per via telemàtica, que, cal insistir, s’ha de gestionar sempre amb caràcter excepcional.
Els integrants de la Mesa (tres del PSOE, entre ells la presidenta, Meritxell Batet; tres d’Unides Podem; dos del PP; i un de Vox) van manejar un tercer criteri durant la reunió d’aquest dimarts, segons han informat tres fonts. Té a veure amb el malestar que ha generat Belarra per absentar-se de les votacions, però no dels debats, als quals ha anat ocasionalment. També ha fet declaracions als mitjans i trobades amb periodistes al passadís de l’«ordre del dia», que és com es diu el passadís contigu a l’hemicicle.
A més, tal com assenyala una font, si Belarra necessita anar al Congrés amb el seu fill i donar-li el pit, disposa d’un servei d’escola bressol i de sales de lactància, dependències que es van habilitar fa anys amb motiu de l’aprovació del Pla d’Igualtat de les Corts Generals.
El secretari tercer de la Mesa, Javier Sánchez, diputat d’Unides Podem i dirigent afí a Belarra, va expressar la seva contrarietat a la decisió, però amb prou feines va generar debat i l’organisme parlamentari va resoldre ràpid el cas.
Últim vot presencial: 14 de juliol
Belarra va donar a llum el seu segon fill el 20 d’octubre de 2022. Dos dies abans, la Mesa va acceptar que votés telemàticament, cosa que, per embaràs, estava fent des de setembre. El reglament ho permet.
L’última vegada que la ministra va votar presencialment va ser el 14 de juliol de l’any passat. Aquell dia es van votar les propostes de resolució derivades del debat sobre l’estat de la nació i la proposició de llei del grup socialista, recolzada per Unides Podem, per modificar les majories del Consell General del Poder Judicial.
Des d’aleshores, i sense comptar la sessió del 25 d’agost i les de les dues primeres setmanes de setembre, ja que llavors el Congrés es va embarcar en l’actualització del sistema electrònic de votació i no funcionaven els botons dels escons, Belarra no ha parat de votar telemàticament. Hi ha hagut una altra excepció també duradores, com la de l’exportaveu del PSOE i avui ministre d’Indústria, Héctor Gómez, que va desaparèixer pràcticament de la vida parlamentària per una greu lesió de genoll. Ell va començar a anar al Congrés al març i a participar en les votacions.
Des de mitjans de l’any passat, quan es van deixar enrere les limitacions derivades de la pandèmia i del risc que va generar per a la salut pública (el vot telemàtic es va generalitzar), la Mesa del Congrés vigila els casos. Una font reconeix que hi ha hagut molta lleugeresa per part d’algunes de ses senyories. Van arribar a adjuntar informes mèdics que no eren reals. O eren valoracions molt vagues de facultatius. Els grups van rebre llavors un correu en què es va demanar fossin molt més curosos. La raó va ser la protecció de la presencialitat.
Perquè la Constitució diu a l’article 79.1: «Per adoptar acords, les cambres han d’estar reunides reglamentàriament i amb l’assistència de la majoria dels seus membres». I afegeix en el 79.2: «Els esmentats acords, per ser vàlids, hauran de ser aprovats per la majoria dels membres presents [...]». El reglament del Congrés incideix en això.
Ara bé, l’evolució dels temps va propiciar una sèrie de canvis en l’esmentat reglament. L’article 82.2 es va modificar per desenvolupar què fer amb els diputats i diputades que no poden anar a votar per «casos d’embaràs, maternitat, paternitat, malaltia o situacions excepcionals d’especial gravetat». En general, situacions que impedeixen «l’acompliment de la funció parlamentària». El motiu de l’absència ha d’estar «prou justificat».
Notícies relacionadesRecentment, va tornar a reformar-se el reglament per obrir el fi ventall del vot telemàtic als diputats que s’absentin a causa de viatges oficials de les delegacions parlamentàries o a activitats de representació institucional a l’estranger. De la lactància, no obstant, no se’n diu res.
L’Estatut dels Treballadors regula a l’article 37 les absències del treball per a «la cura del lactant fins que aquest compleixi nou mesos». Els funcionaris/es públics s’acolliran a aquesta regulació per lactància fins que el fill/a compleixi dotze mesos. No obstant, als diputats i diputades no se’ls aplica l’Estatut dels Treballadors. Se’ls aplica la Constitució i el reglament del Congrés.
- Dos clubs de BCN repeteixen al top 10 mundial del 2024
- Tres hores que van canviar el Barça
- El jesuïta Peris, davant el jutge per la denúncia d’un abús no prescrit
- Dos milions de catalans es beneficiaran de la llei de salut bucodental
- El Govern agilitzarà els 10 tràmits ‘online’ més utilitzats per a la sol·licitud d’ajudes
- Al minut Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions
- Shopping Black Friday 2022: les millors ofertes d’Amazon
- SHOPPING Helly Hansen té les millors rebaixes d’hivern: ¡a meitat de preu!
- Com més població, més recursos
- L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia