El País Basc apressa França per accelerar el Corredor Atlàntic i buscarà diners a la UE

Quan el 23 de febrer passat, el portaveu del PNB, Aitor Esteban, va esgrimir al Congrés davant Pedro Sánchez un informe francès que posposava la connexió d’alta velocitat amb França fins al 2042, els ànims entre Madrid i París es van caldejar. El president del Govern va assegurar que el seu homòleg francès, Emmanuel Macron, s’havia compromès a tenir l’anomenat Corredor Atlàntic el 2030. França ho va negar, com va explicar aquest diari. Ara, les parts busquen una solució comuna per accelerar una connexió vital per al desenvolupament econòmic de la zona i apadrinada per la Unió Europea.

Aquest dimecres, el ‘lehendakari’ basc, Iñigo Urkullu, s’ha desplaçat a Madrid per reunir-se amb l’ambaixador francès, Jean-Michel Casa. Mira d’apressar el costat gal per accelerar la interconnexió ferroviària. En un dinar de més d’una hora a la residència del cap de la missió diplomàtica a Madrid, tots dos han mirat de buscar fórmules de consens. Casa s’ha compromès a arreglar una trobada cara a cara del ‘lehendakari’ amb el ministre francès de Transports, Clemént Beaune. I Urkullu ha dit que buscarà també a Brussel·les diners que permeti anar més ràpid amb l’alta velocitat entre Espanya i França per la façana Atlàntica, tot segons fonts diplomàtiques franceses.

Les mateixes fonts neguen cap antagonisme entre França i el País Basc i Espanya en aquest aspecte, sinó diferències de calendari que s’estan mirant de solucionar. La construcció de línies d’alta velocitat té un alt cost, i França ja pateix un retard important en un altre dels seus projectes clau, el que pretén connectar a alta velocitat el «gran sud-oest» francès. Les fonts diplomàtiques gal·les deixen la porta entreoberta en tot cas: primer, perquè la data objectiu final encara ha de ser debatuda i decidida dins del Govern francès i, segon, perquè si la Comissió Europea posa més finançament, això podria accelerar les coses. 

Des de la Lehendakaritza asseguren que s’ha traslladat a l’ambaixador gal la necessitat que França ampliï aquestes connexions ferroviàries, en compliment del compromís amb la Xarxa Bàsica de la Xarxa Transeuropea del Transport, i que la demanda la comparteixen amb la regió francesa de Nova Aquitània.  

2030 o 2042 per al Corredor Atlàntic

Hi ha dues dates sobre la taula: una, el 2030, és la que apareix en la documentació europea, en una nota de premsa del ministeri de Transports de Raquel Sánchez després de la cimera hispanogal·la de Barcelona al gener, i en les intencions del Govern basc i central espanyol; una altra, 2042, és la que consta en document francès de caràcter consultiu del Consell d’Orientació d’Infraestructures, que encara ha de ser debatut i aprovat per París. França ha compromès inversions de més de 100.000 milions d’euros per millorar les seves infraestructures ferroviàries d’aquí al 2040.

És en aquest context en el qual Urkullu ha decidit accelerar la pressió política i diplomàtica. La reunió d’aquest dimecres s’ha produït a petició del ‘lehendakari’ basc, que també s’ha vist amb l’ambaixador de Portugal, un país amb el qual vol fer front comú per pressionar i accelerar el projecte. Un front de pressió al qual també s’ha afegit Galícia. 

El pla del Corredor Atlàntic és crear una connexió d’alta velocitat entre Bordeus i Espanya a través de la ciutat francesa de Dax i Hendaia. Aquest trajecte ara dura gairebé tres hores, davant les dues que requereix anar de París a Bordeus. En la cimera hispanofrancesa de Barcelona del 19 de gener passat, els dos països van acordar impulsar les interconnexions. Des d’aleshores, els dos governs s’han reunit amb la taula tripartida amb la Comissió Europea a Brussel·les i asseguren que continuaran reunint-se una vegada al mes. 

Una vegada completat, permetrà connexions ràpides de mercaderies per les nits i de persones pel dia. Les fonts diplomàtiques franceses consultades adverteixen que, en alguns punts, per ser una zona altament poblada i turística, les velocitats en qualsevol cas no podran ser tan altes. De moment, França remarca que s’han invertit molts diners, uns 500 milions d’euros, per modernitzar la via existent, que és de molt mala qualitat, entre Bordeus i Hendaia.

El Corredor Atlàntic és un projecte similar al Corredor Mediterrani, que pretén crear una connexió d’alta velocitat entre Espanya i França per la costa est. Aquest està molt més avançat, i París si confirma l’horitzó de l’any 2030 per tenir completada la connexió d’alta velocitat entre Perpinyà i Montpeller, per a la qual cosa es requereix una inversió de més de 6.000 milions d’euros. 

La reunió entre Urkullu i Casa és la primera des del 2020. En aquesta han tractat altres dels assumptes transfronterers que incumbeixen els dos governs. Un d’ells és la interconnexió energètica. El pla per llançar cablejat que permeti a Espanya exportar electricitat a França a través del golf de Biscaia s’ha vist també interromput i retardat, segons la part gal·la per accidents geogràfics marins imprevistos. El ‘lehendakari’ ha remarcat la necessitat que França acceleri també aquest projecte, i el vinculat a l’hidrogen. Espanya, Portugal i França han acordat llançar un gran hidroducte, anomenat H2Med, que pretén connectar els tres països amb aquesta font d’energia. No obstant, hi ha diferències importants sobre el tipus d’hidrogen que han de transportar: París vol que porti hidrogen produït amb energia nuclear, Espanya preferiria que es produís només amb energies renovables. 

Impuls de la façana atlàntica

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

Urkullu i Casa han debatut també sobre l’obertura dels passos fronterers tancats per França amb Espanya. El pas per als vianants d’Hondarribia amb Hendaia continua clausurat, tot i que hi ha dues vies obertes més. El Govern d’Emmanuel Macron demana més reforç i coordinació policial amb Espanya per evitar el flux il·legal d’immigrants a través de la frontera abans de poder reobrir tots els passos clausurats. En aquest sentit, les fonts gal·les asseguren que els ministeris d’Interior dels dos països estan treballant intensament i que hi podria haver una solució en els pròxims mesos. 

El ‘lehendakari’ basc ha intentat avançar també la seva proposta de crear una nova macroregió europea a la Unió Europea amb les anomenades regions de l’Arc Atlàntic dels Estats portuguès, espanyol i francès, així com de Gal·les i Nord-Oest d’Irlanda. En aquest context ha emmarcat la necessitat de les interconnexions. Aquesta se sumaria a les macroregions ja existents i ajudaria a reequilibrar el pes de les regions a Europa, segons la Lehendakaritza. L’ambaixador francès no veu dificultats a aquest projecte, si la Presidència espanyola de la Unió Europea del segon semestre ho proposa a la seva agenda. El responsable de l’ambaixada portuguesa s’ha mostrat disposat també a recolzar aquest projecte.