Puigdemont, Comín i Puig només preveuen tornar a Catalunya si la UE garanteix que no puguin ser detinguts

Dit això, la pregunta del milió continua sent en quines condicions jurídiques tornarien Puigdemont, Comín i Puig. Segons fonts pròximes als dirigents independentistes, la clau continua sent més judicial que política. L’objectiu és aconseguir que el Tribunal General de la Unió Europea (TGUE), en el contenciós que tenen obert en defensa de la seva immunitat (de la qual ara disposen de manera provisional), reculli clarament en la resolució que no hi pot haver una ordre de detenció nacional en cas que els eurodiputats i l’exconseller tornin a Espanya.

Segons aquestes fonts, aquesta sentència europea hauria de ser explícita, clara i sense marge per a interpretacions restrictives per part del jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena. Fins ara, el magistrat ha argumentat que la immunitat no afecta el territori espanyol perquè Puigdemont ja havia sigut processat quan va ser elegit eurodiputat i l’autorització del Parlament Europeu per poder ordenar-ne la detenció només seria preceptiva si l’escó l’hagués obtingut anteriorment.

La legislació comunitària sobre la immunitat remet, al seu torn, al que estableixen els parlaments de cada estat membre quan es tracta de regular les condicions de la immunitat en aquell país. És a dir, les condicions en les quals es pot o no es pot procedir a la detenció d’un diputat. És aquesta regulació la que fa témer als dirigents independentistes que la justícia europea no s’atrevís, arribat el cas, a envair competències de l’Estat.

Els implicats tenen altres contenciosos paral·lels amb el Tribunal Suprem, sempre relacionats amb els límits de la immunitat. L’entramat de conflictes és complex, però sempre remet a una voluntat política de forçar les costures de la legalitat espanyola i de les decisions judicials. El combat es lliura en tots els fronts, fins i tot en el mediàtic. En aquest sentit, les paraules de l’advocat de Puigdemont, Gonzalo Boye, quan assegura que l’expresident tornarà a Catalunya aquest any 2023 s’han d’emmarcar en el terreny de l’esgrima dialèctica i la provocació al magistrat. Tots els passos de Boye s’inscriuen en una estratègia (anomenada ‘dòmino’) en la qual les fitxes es relacionen les unes amb les altres a fi d’aconseguir l’objectiu: la tornada dels eurodiputats i l’exconseller sense cap cost penal. És a dir, sense presó i sense judici.

El que no controlen, evidentment, els dirigents sobiranistes són els terminis. La situació personal i anímica de cada un no té un horitzó concret en el calendari. Quan es produeixi la decisió de la justícia de la UE (ara es preveu per a abans de l’estiu, però ja es preveia per al març), si no és favorable per als seus interessos, presentaran recurs. I tot el contenciós, tot el judici pel qual es van condemnar els dirigents que no van fugir, acabarà al Tribunal Europeu de Drets Humans d’Estrasburg, que ja ha començat a rebre escrits dels jutjats i indultats.

El pla b, avui no

Hi ha, sens dubte, una altra possibilitat. Consistiria a tornar amb la voluntat clara de provocar un conflicte, un nou xoc entre l’independentisme i la legalitat, al carrer i a les institucions. Es tractaria de sacsejar una altra vegada el tauler polític català i espanyol mitjançant un episodi que generés detencions, empresonaments, mobilització i desafiaments polítics. Però aquest escenari, mai descartat per part del sector de l’independentisme que continua defensant la unilateralitat com a única via, no és avui sobre la taula.

Els exdirigents del Govern dubten que, en les condicions actuals del secessionisme, la tornada generés aquest efecte. Assumeixen que el moviment està avui més desunit i desmoralitzat que mai des de l’1-O. La qual cosa no significa que renunciïn a la seva estratègia, ni que creguin necessari modificar-la en benefici d’un suposat mínim comú denominador, que avui no s’entreveu en cap sentit.

Notícies relacionades

La Guàrdia Civil situa Marta Rovira a la cúspide del Tsunami Democràtic

Com més població, més recursos

Les relacions entre partits i moviments independentistes tendeixen avui a zero, tret dels contactes i les complicitats personals que es mantenen entre alguns, els més proclius a fer de pont, com és el cas de l’expresidenta del Parlament Carme Forcadell. La resta són ponts dinamitats i posicions, ara com ara, irreconciliables. Per això la hipotètica tornada de Puigdemont, Comín i Puig té molt d’unilateral davant l’estratègia de l’actual consellera Meritxell Serret, que va tornar i es va entregar al Suprem. Aquesta compareixença voluntària forma part de l’argumentari de Llarena per negar la tesi de Puigdemont i Comín que la seva actuació és una «persecució política».

El veritable pla b

En aquest context, el veritable pla b passaria per una altra reforma del delicte de malversació en el Codi Penal, però en la línia del que inicialment proposava ERC, per eximir de responsabilitat penal tots els líders de l’1-O. A falta d’això, només una resolució europea cristal·lina que deixés clar al Suprem que no pot cursar una ordre de detenció a Espanya propiciaria ara mateix una tornada a Catalunya. Una cosa que continua sent un anhel profund a escala personal, però que no es posarà, insisteixen les fonts, al servei d’un interès individual, sinó com a part del conflicte polític que esgrimeixen i de l’estratègia de «confrontació intel·ligent» que encapçala Puigdemont.