L’ajuntament de Colau acusa un ex tinent d’alcaldia de Trias en el cas 3%

L’escrit apunta a dirigents de l’antiga CDC, com l’exconseller Germà Gordó i l’extresorer de la formació Andreu Viloca, però també al que va ser regidor de CiU a Barcelona (2007-2015) i tinent d’alcaldia d’Urbanisme i Medi Ambient (2011-2015) Antoni Vives. També va ser president i apoderat de BIMSA fins al seu cessament. L’ajuntament sol·licita per a ell un any i tres mesos de presó i sis anys d’inhabilitació per un delicte de frau a les administracions públiques, tot i que la fiscalia eleva aquesta petició a sis anys i un mes de presó, més inhabilitació, per més infraccions penals.

L’advocada municipal inclou en la seva acusació dos directius de BIMSA que, presumptament, van rebre obsequis i van ser complimentats amb dinars per una de les constructores implicades, per la qual cosa se’ls atribueix un delicte de suborn, així com els empresaris que suposadament van pagar les comissions a CDC. Per a aquests imputats, les penes que es reclamen per aquesta acusació oscil·len entre els sis mesos i els dos anys i tres mesos de presó, en la majoria de casos inferiors a la sol·licitud de la fiscalia. En l’escrit, que va ser entregat a l’Audiència Nacional el maig del 2022, però que s’ha conegut ara, també s’acusa CDC i el PDECat com a «participis a títol lucratiu» perquè rescabalin el perjudici.

El relat de l’ajuntament és especialment minuciós en les obres i adjudicacions efectuades per BIMSA i el pagament de suposades comissions a CDC a través de fundacions del seu entorn. Detalla que els dirigents convergents, «en connivència» amb càrrecs públics i funcionaris d’institucions públiques catalanes i empresaris «van posar en marxa una estructura per finançar» CDC «il·legalment i de manera encoberta».

Control de les licitacions

Per a això, els alts càrrecs de Convergència imputats «portaven a terme un control i seguiment de les licitacions d’obra pública i serveis» ofertes per les administracions «sota l’esfera de poder de CDC» i «influïen» en els seus responsables a fi d’aconseguir que fossin adjudicades a «les empreses convenients». A canvi, els empresaris «es van concertar» amb els dirigents polítics per «portar a terme pagaments encoberts» a través de les seves fundacions.

Entre les institucions implicades en aquesta trama, segons l’ajuntament, hi ha BIMSA per les adjudicacions dels túnels de la plaça de les Glòries (febrer del 2015), les del Mirador de les Aigües (agost del 2012), a la carretera d’Horta-Cerdanyola, i la construcció d’un carril bici (setembre del 2013). Fonts de la defensa han assegurat a aquest diari que, durant la instrucció del cas, no s’ha portat a terme cap auditoria pericial que acrediti les suposades irregularitats a les obres i en les licitacions, i que les acusacions es basen en meres «especulacions» sobre unes hipotètiques reunions i donacions a fundacions.

La licitació de les obres de les Glòries és la més important per quantia, amb 85,3 milions d’euros. L’acusació de l’ajuntament afirma que els càrrecs de CDC imputats «es van concertar» amb Antoni Vives, que ostentava la presidència de BIMSA, per «alterar l’esmentat concurs públic, amb l’objectiu d’obtenir la preparació fraudulenta i adjudicació il·lícita del concurs» a favor de la unió temporal d’empreses (UTE) formada per les mercantils Romero Gamero, Benito Arno, Copisa i COMSA. A canvi de «tal compromís», Copisa va efectuar «donacions» a fundacions vinculades a CDC «amb la finalitat de finançar il·legalment» Convergència.

Informació privilegiada

El càrrec de Vives en aquell moment, recalca l’acusació, li proporcionava «informació privilegiada» i «control sobre els concursos oferts per la corporació municipal», podent «dirigir» els «operadors» de BIMSA que havien de concretar al final l’adjudicació. Des de la seva «posició», afegeix, «podria arribar a determinar l’ànim dels empleats públics encarregats de concretar les decisions tècniques», apartant-se «del principi d’imparcialitat i en detriment de la lliure concurrència» en la contractació pública. L’escrit incideix que s’acceptava una oferta no per ser la més adequada o satisfactòria per a «l’interès públic», sinó «prèviament determinada en consideració que s’havien efectuat pagaments en forma de donació» que «redundarien» en benefici de CDC.

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

L’escrit recull una conversa en què l’exconseller i exdirigent de CDC Felip Puig preguntava a Vives si havia rebut el president de Copisa i li recordava que «és molt bon amic i company de viatge». Segons l’Ajuntament de Barcelona, en aquestes dates, novembre del 2011, Vives ja rebia «indicacions» respecte «a qui rebre i atendre durant l’exercici de les seves funcions des de l’àmbit del partit polític CDC».

També destaca una anotació de l’ex tinent d’alcaldia convergent després d’una reunió amb el llavors gerent d’urbanisme que diu: «Glòries: No interferències tècniques. Control polític de l’operació». El consistori argumenta que «l’esmentada reunió denota el control que exercien sobre les licitacions de l’ajuntament» responsables de CDC que «no tenien responsabilitats sobre les licitacions municipals», ni n’havien d’estar informats necessàriament. L’escrit inclou una conversa en què l’exconseller Gordó li diu a l’empresari Juan Manuel Parra: «Ara a l’ajuntament també tenim i ja fem la reunió amb el gerent [...] Si hi ha coses de l’ajuntament [...] ja t’entens directament amb l’Ajuntament de Barcelona, t’intentarem ajudar».