Aragonès apuntala la selecció del consell acadèmic per a l’acord de claredat

La primera tasca que es va marcar Aragonès va ser la de formar un consell acadèmic que emeti un informe obert i que sigui un dels documents a tenir en compte per a l’elaboració final de la proposta i traslladar-la a Madrid. I en això està treballant el Govern, tot i que aquest dijous i divendres, s’han produït notables avenços.

El primer moviment va arribar la setmana prèvia a la Setmana Santa, quan es va contactar un nombre indeterminat de persones amb trajectòria a les universitats quant a resolució de conflictes per proposar-los la participació en aquest ‘consell de savis’. Per com respiraven els precandidats, l’Executiu en va descartar alguns. També es va obrir la porta, òbviament, a aquells contactats que bé per causa professional o personal, o bé per estar en desacord amb l’objectiu d’aquest consell, van decidir sortir d’escena. Tots aquells que van poder i van voler seguir endavant, alguns amb algun dubte, amb el càsting es van veure amb el Govern en la mateixa setmana de Pasqua, per «prendre contacte», explica una veu del Palau de la Generalitat.

Un per un

La següent fase ha tingut lloc entre aquest dijous i aquest divendres i ha pres forma d’entrevistes individuals. Després, alguns noms ja han passat a formar part del consell acadèmic. Així, segons ha pogut saber aquest diari els tres primers noms triats serien el del professor dels Estudis de Dret i Ciència Política de la UOC Pau Bossacoma; la doctora en Dret, Professora de Dret Públic i Dret Humans a la Universitat d’Edimburg, Elisenda Casañas, i el professor de Filosofia del Dret en la Universitat Pompeu Fabra, Josep Lluís Martí.

Segons fonts coneixedores a primera mà del procés de selecció, el Govern ha indicat als acadèmics contactats que la intenció no era crear una cort d’erudits pro ERC que validessin les accions de Pere Aragonès, sinó buscar un ventall de pensament ampli, amb certa voluntat de relleu generacional respecte als noms que, durant l’etapa dura del procés van copar els mitjans. «Aquest consell emetrà un informe que se sumarà al que resulti del debat amb la ciutadania, amb les entitats i amb els partits polítics. De la suma de tot això sortirà la proposta final d’acord de claredat», va explicar una veu del Govern dimarts passat, quan el president va donar a conèixer els vuit passos que han de fer tot aquest 2023.

Aquesta mateixa veu va resumir gràficament el que es pretén: «El consell acadèmic no serà el pare de l’acord de claredat. Ells firmaran un informe consultiu en què s’apunten algunes sortides, que poden ser, a la fi, viables o no. Delimiten, fins a cert punt, el terreny de joc on es mourà el Govern, però no fixen quin tipus de joc farà l’Executiu»

Zones grises

Notícies relacionades

Pere Aragonès convocarà després de les municipals una taula de partits sobre l’Acord de Claredat

Un xoc i moltes espines

«S’ha garantit als experts», prossegueix la persona que ha viscut aquest procés, «que no hi haurà utilització política i se’ls ha exhortat que treballin en plena llibertat i donant respostes ‘obertes’», és a dir, fugint de la binarietat i endinsant-se a la zona de grisos. «De fet», sentencia aquesta veu, «aquest és el treball acadèmic».

Així mateix s’ha exposat als contactats que l’ítem a resoldre no és la resolució en si del conflicte, de manera genèrica, sinó l’adopció del vot sobre la independència com a solució. Això no obsta perquè, si algun considera, en el marc acadèmic, que no ideològic, que aquesta no és la millor opció, no pugui raonar-ho i incloure-ho a l’informe.