El Govern rebutja el pla del Golf de Caldes de construir un tercer camp i 185 xalets de luxe

El gabinet que presideix Pere Aragonès dona dos arguments per abominar el pla de «macroampliació de les instal·lacions» i assevera que, si d’aquest projecte depèn la celebració de la Ryder Cup, el torneig no se celebrarà. La primera raó és que és «elitista i atempta contra la igualtat d’oportunitats», argumenta el portaveu. Assenyalen que els números no enganyen i que vivendes de 254 metres quadrats en un solar mitjà de 1.620 metres quadrats dibuixen una tipologia d’«habitatges de luxe». També neguen que el projecte es pugui entendre com un resort, és a dir, un complex de pernoctació temporal, ja que els promotors, en el projecte entregat a Urbanisme, han inclòs la compensació en vivenda de protecció oficial en un altre punt del municipi de Caldes.

Tercer camp i la pertinaç sequera

En l’àmbit mediambiental hi ha múltiples fronts d’atac des del Govern. Primer, l’ampliació «esborraria per sempre 232,47 hectàrees agrícoles i forestals de gran valor paisatgístic. I, a més, en la conjuntura actual de pertinaç sequera, «la construcció d’un altre camp de golf quan ja n’hi ha dos és irracional». I és que en la situació actual, en què el Govern preveu l’ús d’aigua regenerada (sortida de la depuradora i tractada de manera que sigui apta per al consum humà), el fet que els camps de golf es reguin amb aigua de depuradora ja no és un salconduit verd per a segons quins projectes.

Cal recordar en clau local que ERC no ha sigut tan contundent en la seva posició al projecte. Al ple municipal de Caldes es va abstenir en una moció contrària al megaprojecte i al consell comarcal la va rebutjar, és a dir, va refusar, en els dos casos, escometre contra els plans de PGA Catalunya.

En el fons rau un debat estructural, el de la caducitat dels creixements urbans de baixa densitat («i, en aquest cas, baixíssima», remata el Govern) perquè eleva els costos econòmics i mediambientals. «Com menys densitat, més via pública, és a dir, més serveis (escombraries, aigua de neteja, consum de vehicles municipals, transport públic) que per a una població homologable en un teixit urbà amb més habitants per metre quadrat», sentencia. I sense comptar la despesa privada en aigua per als jardins i d’augment de vehicles privats.

Model caduc

Notícies relacionades

La sequera s’aguditza en més de mig Espanya

Un xoc i moltes espines

«És un model ja superat i descartat, d’acord amb el model d’ordenació territorial per a Catalunya que emana de la nova llei de territori i que ja recull l’actual legislació urbanística. Tot això d’acord amb els objectius de desenvolupament sostenible (París-2015) i de la Nova Agenda Urbana (Quito-2016)», remarca un expert en qüestions d’aquesta índole. «És a dir», contextualitza una veu política, que «xoca frontalment amb l’eix verd, un dels quatre amb què es va construir el pla de Govern».

Tornant als terrenys que serien objecte de la macroampliació, tècnics de Territori recorden que «estan protegits, partint de l’interès que tenen per a l’àrea les activitats agràries que s’hi desenvolupen i pel valor del seu paisatge. Si bé el Pla Territorial Parcial de les Terres Gironines (PTPTG) possibilitaria, amb molts requisits previs, realitzar un nou camp de golf en terra protegit, en cap cas admet la possibilitat de transformar-lo com a terra residencial i implantar-hi noves vivendes».