Alba Vergés afronta una setmana ‘horribilis’ al Parlament per l’estira-i-arronsa de Junts amb Laura Borràs i Lluís Puig

Tot i que el xoc més dur es preveu amb l’afer que afecta la líder de Junts i pel qual la Cambra acumula nou mesos d’interinitat, el més previsible és que, de moment, només es guanyi temps. Presumiblement, la Mesa argumentarà davant la JEC que el reglament només contempla la retirada de l’escó en cas de sentència ferma i que ordenar el contrari és una ingerència a la sobirania del Parlament.

Un moviment que ja es va donar en els precedents de l’expresident de la Generalitat Quim Torra per retirar fora de termini una pancarta del balcó de la Generalitat i l’exdiputat de la CUP Pau Juvillà per no atendre l’ordre de despenjar llaços grocs del seu despatx de la Paeria. Aquest últim cas es va donar, precisament, sota la presidència de Laura Borràs, tot i que el resultat va acabar sent la retirada de l’escó. La diferència, ara, està en la naturalesa de la causa.

La líder de Junts està condemnada a quatre anys i mig de presó i a tretze d’inhabilitació pels delictes de prevaricació i falsedat documental per haver fraccionat 18 contractes quan dirigia la Institució de les Lletres Catalanes (ILC). La prevaricació és un delicte contra l’Administració pública, per la qual cosa segons la LOREG, quan hi ha condemna, tot i que no sigui ferma, es produeix una situació d’inelegibilitat sobrevinguda i es perd la representació parlamentària. Per a la majoria de partits del Parlament, a excepció de Junts, la sentència és «per corrupció», motiu pel qual, malgrat les al·legacions que es presentaran, la bel·ligerància d’ERC i de JxCat pel xoc competencial es preveu de baixa intensitat.

El desenllaç final del serial –la retirada de l’escó– no es preveu fins a principis de maig, però la batalla política ja ha començat. Aquest dilluns, el portaveu del partit, Josep Rius, ha traslladat la pressió a Vergés, a qui ha exigit que compleixi el reglament i no actuï fins a la sentència ferma. «Tot és qüestió de voluntat política», ha assegurat en roda de premsa. Més bel·ligerant va ser divendres la mateixa Borràs, que va acusar la vicepresidenta primera d’haver «vulnerat deliberadament» i «premeditadament» els seus drets. Tot això malgrat que la líder de Junts, en el seu moment, també va acabar retirant l’escó a Juvillà sense que hagués arribat la sentència ferma. Va justificar llavors que hi havia una «realitat paral·lela»: la seva, la de defensar el diputat, i la dels funcionaris, a qui va atribuir la responsabilitat d’haver acatat la JEC.

El dilema de la desobediència

Però abans d’arribar a aquesta pantalla, Vergés ha d’afrontar una batalla més urgent: decidir si el diputat Lluís Puig –també de Junts– pot votar en el ple que comença aquest dimecres. El Tribunal Constitucional ha anul·lat de nou l’acord de la Mesa que permetia el seu vot delegat en els plens. Però com que la decisió del TC no va acompanyada de cap advertència, Junts podria tornar a demanar aquesta modalitat de vot i la Mesa acceptar-lo de nou. De moment, no obstant, fonts de la formació postconvergent no preveuen fer-ho, cosa que deixa la vicepresidenta davant el dilema de la desobediència. Actualment, el vot de Puig –que resideix a Bèlgica des del 2017– és comptat a viva veu per la vicepresidenta, però no apareix a les pantalles per no exposar els funcionaris, tot i que sí que es recull a les actes de la Cambra. És l’estratègia que va traçar al seu dia Borràs i la que ha continuat fins ara Vergés.

Sigui com sigui, el que reclama Junts a Vergés és que assumeixi una desobediència que al seu dia no va secundar Borràs amb l’escó de Juvillà i una defensa del vot de Lluís Puig, que comportarien unes conseqüències a què tampoc va haver de fer front la líder de Junts. No obstant, mentre que amb el primer d’aquests episodis els republicans assumeixen que la Junta Electoral actuarà com ho va fer en els altres dos precedents, creuen que en el cas de vot de Puig es poden explorar «fórmules imaginatives» per esquivar l’impacte judicial. 

De fet, vaticinant aquest escenari, els republicans es van avançar i van proposar una reforma del reglament del Parlament per regularitzar el vot del diputat, però no ha arribat a temps. La Junta de Portaveus –amb els vots de Junts– va denegar la votació per lectura única –la via més ràpida– i va posar el debat a principis de maig.

La interinitat, fins després de les municipals

Notícies relacionades

ERC i la CUP impulsen una reforma exprés del reglament del Parlament per frenar Vox

Les tres vies obertes al Parlament per forçar la destitució de Laura Borràs

En tot cas, Vergés haurà de continuar esquivant la interinitat a la institució, després de nou mesos en què li ha tocat portar la batuta del Parlament mentre Borràs ha assistit als plens des de la tribuna de convidats per continuar reivindicant-se. La republicana va assumir l’encàrrec amb incomoditat i va apostar per consolidar un lideratge coral amb la vicepresidenta segona, la socialista Assumpta Escarp. Fins al punt que, a la pràctica, s’ha formalitzat un tàndem en la gestió del dia a dia i l’assistència a actes i audiències. 

En aquests moments, se suma com a inclemència de la meteorologia política el fet que Vergés és candidata i disputa l’alcaldia d’Igualada a Marc Castells, de Junts. Una circumstància que crispa encara més la picabaralla política i que limita també els moviments de la republicana. De fet, és el mateix clima electoral el que provoca que els grups donin per descomptat que no hi haurà pacte possible per rellevar Borràs al front de la institució fins que es tanquin les urnes del 28 de maig.