La jubilació d’un magistrat canvia el tribunal que revisarà el processament de Puigdemont

Aquesta circumstància es va produir perquè el seu president, Manuel Marchena, va esgrimir el procés per aconseguir que es cobrissin totes les vacants de la seva sala anteriorment al canvi legal. En la seva intervenció per defensar la seva reelecció al capdavant de la Sala Penal de l’alt tribunal, Marchena va afirmar que, si no es nomenaven amb promptitud els magistrats necessaris per cobrir les vacants pendents, no hi hauria prou jutges per jutjar l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont, en el cas que es posés a disposició de la justícia espanyola.

Les seves paraules van ser determinants i, a diferència del que va passar a les altres quatre sales de l’alt tribunal, es van cobrir les vacants de la Sala Segona abans de la reforma que ho impedeix mentre el poder judicial sigui renovat. L’anterior jubilació viscuda a la Sala Penal va ser la de Luciano Varela i es va produir just al dictar-se la sentència del procés.

Recursos contra el processament

Fins ara Colmenero formava, junt amb Vicente Magro i Eduardo de Porres, la sala encarregada de revisar en apel·lació les decisions del jutge Pablo Llarena, instructor de la causa oberta per l’1-O a l’alt tribunal. Fonts jurídiques han assenyalat a EL PERIÓDICO DE CATALUNYA que després de la seva jubilació serà substituït en aquest assumpte per Susana Polo. D’aquesta manera, ella, Magro i De Porres seran els encarregats de revisar la decisió del seu company Llarena de processar Puigdemont per desobediència i el tipus de malversació més greu, que pot estar penat amb fins a 12 anys de presó.

El processament acordat en un primer moment per Llarena va ser recorregut tant per les defenses dels fugits com per les acusacions que exerceixen la fiscalia i l’Advocacia de l’Estat; la de Vox es va adherir a la impugnació del ministeri públic. Les primeres pretenien que es declarés que amb la reforma legal no se’ls podia imputar cap delicte i les acusacions van recórrer perquè entenien que la derogació de la sedició suposava que el processament per aquest delicte se substituís pel de desordres públics agreujats.

Llarena va esperar que els seus companys de la Sala Segona que van jutjar el procés es pronunciessin sobre la reforma del Codi Penal pactada entre el Govern i ERC, al revisar la sentència de l’octubre del 2019. El Suprem va condemnar llavors els líders independentistes que no van fugir per desobediència i la malversació més greu, cosa que va suposar no modificar les penes d’inhabilitació que els havien sigut imposades en la sentència original.

Notícies relacionades

Puigdemont es regira contra l’intent de la fiscalia i l’Advocacia de l’Estat d’acusar-lo per desordres agreujats

Un xoc i moltes espines

Aquest era el mateix criteri que havia seguit Llarena al revisar els processaments dels pròfugs, de manera que va rebutjar els recursos de reforma interposats per acusacions i defenses i es va reafirmar que Puigdemont, Toni Comín i Lluís Puig han de respondre pels delictes de desobediència i malversació més greu.

Les acusacions van renunciar a recórrer en apel·lació, però no així Puigdemont, Comín i la mateixa Clara Ponsatí, malgrat que només està processada per desobediència. De fet, tot i que podia haver comparegut davant del Suprem per regularitzar la seva situació processal, l’eurodiputada va preferir presentar-se a Barcelona per provocar el seu arrest i forçar la seva conducció davant el jutge de guàrdia de la ciutat, que la va citar per al dia 24 al tribunal amb seu a Madrid.