El jutge cita Sandro Rosell a declarar sobre l’operació Catalunya el 10 de maig

El jutge d’instrucció número 13 de Madrid, Hermenegildo Barrera, ha optat per començar la investigació de l’episodi de l’operació Catalunya denunciat per l’expresident del Barça Sandro Rosell amb la seva declaració. Segons la providència a què ha tingut accés EL PERIÓDICO, el 10 de maig l’empresari tindrà ocasió d’explicar de primera mà al magistrat els fets continguts en la querella que va interposar en relació amb la investigació que el va portar a ser dos anys a la presó per un procediment judicial en el qual va acabar sent absolt.

La seva querella per la presumpta participació, entre d’altres, de l’excomissari José Manuel Villarejo en l’operació Catalunya ha sigut la primera a ser admesa a tràmit. Les altres quatre presentades per la presumpta investigació parapolicial sense control judicial destinada a treure els draps bruts dels dirigents independentistes catalans que s’atribueix al Govern del PP encara no ho han sigut. Les interposades per Jean Paul Miquel (Banca Privada d’Andorra, BPA), l’excap de la Policia a Catalunya Narciso Ortega, la família Sumarroca i l’exconseller Jaume Giró, encara es troben a l’espera que es pronunciï la fiscalia o, fins i tot, siguin repartides al jutjat que correspongui.

El jutge Barrera encara no ha posat data perquè declari el principal imputat de les clavegueres policials que s’atribueixen al Govern de Mariano Rajoy o la resta de querellats per l’empresari, que es va basar en informacions d’aquest diari en les quals es donava compte de les vegades que era esmentat a l’agenda i les gravacions de Villarejo. Ha optat per citar el mateix Rosell, com a perjudicat, fer-li un oferiment d’accions en aquesta condició i demanar-li aclariment sobre els fets que atribueix a cada querellat.

La seva és la primera querella sobre l’operació Catalunya que ha comptat amb l’aval de la fiscalia. Fins aquell moment la posició del ministeri públic havia sigut contrària a investigar-la, a l’entendre que els fets presumptament delictius mai van ser judicialitzats i els que ho van ser entraven dins de l’actuació habitual policial. Per això en la trentena de causes seguides contra Villarejo a l’Audiència Nacional no en figura cap amb aquest nom i la més pròxima, la relativa als registres de l’empresa de detectius Método 3, va ser arxivada.

De fet, el primer intent de judicialitzar les referències que apareixien a Rosell a l’agenda que portava Villarejo amb totes les seves converses i activitats va ser rebutjat primer a l’Audiència Nacional i després pels jutjats de Barcelona. La querella admesa pels de Madrid considera que es van cometre els delictes d’organització criminal, denúncia falsa, detenció il·legal i falsedat en document oficial per part de funcionari públic; es dirigeix contra els suposats integrants de la ‘claveguera policial’ del PP i contra un exmembre de l’FBI a Espanya, Marc L. Varri, que dins de l’operació Catalunya presumptament van ordir un pla per iniciar una investigació en contra seu.

Villarejo, responsable

La querella recorda que el mateix Villarejo va reconèixer haver sigut responsable del que va denominar Projecte Barna o operació Catalunya. Es basa en les maniobres que van portar a terme els integrants del que va qualificar la Fiscalia Anticorrupció com a «clan policial mafiós», liderat per Villarejo, contra el president del club català.

També es recolza en diversos fragments sonors gravats per l’excomandament policial, difosos pel diari digital ‘El Món’, que evidencien que l’actual senadora del PP Alícia Sánchez-Camacho va reclamar a l’excomandament policial que investigués Rosell.

No hi és Sánchez-Camacho

L’advocat de l’empresari català, Pau Molins, no ha inclòs «de moment» com a querellada la senadora, que com a tal està aforada davant el Tribunal Suprem, tot i que considera que un dels àudios del comissari la «incrimina directament».

La querella afirma, a més, que malgrat que Rosell no exercia el 2012 cap càrrec públic, ni militava en cap partit, els responsables de les ‘clavegueres’ el consideraven pròxim a l’independentisme. «Aquesta circumstància, unida a la indubtable rellevància social del FC Barcelona, va posar el querellant en el punt de mira de l’esmentat entramat delictiu», prossegueix.

També cita un àudio per assegurar que Sánchez-Camacho va destacar que la família de Rosell era «una de les fundadores del partit Convergència Democràtica de Catalunya (CDC), juntament amb les famílies Pujol i Sumarroca, i que van ser aquestes persones les que l’haurien ‘col·locat’ al capdavant de l’entitat esportiva blaugrana».

Mans Netes

L’advocat afirma que haurien participat en la investigació parapolicial contra Rosell, a més, els responsables del pseudosindicat Mans Netes, els directius del qual van interposar una querella contra l’expresident del Barça pel fitxatge del jugador brasiler Neymar Jr.

El maig del 2014, segons l’escrit, el comissari jubilat va contactar amb l’agent enllaç de l’FBI a Espanya Marc L. Varri, amb qui mantenia «una llarga i estreta relació». Es van reunir en diverses ocasions i en una hi va participar el director adjunt operatiu de la policia, Eugenio Pino.

«Segons les referides notícies de premsa, en les esmentades trobades s’hauria acordat activar –o, en tot cas, aprofitar– un suposat requeriment d’informació remès des dels Estats Units a Espanya en relació amb el denominat assumpte ‘Fifagate’, de corrupció en el món del futbol, que serviria com a pretext per iniciar una investigació policial per les autoritats espanyoles respecte de Rosell en relació amb assumptes que no tenien res a veure», destaca la querella.

Ni va venir al judici

Notícies relacionades

La ‘claveguera’ policial va ordir la investigació que va enviar Sandro Rosell a la presó

Pérez, el contacte de Villarejo: de testimoni contra Pujol Ferrusola a informant sobre Rosell

Aquesta investigació procedent dels Estats Units es trobaria, segons les accions legals, en l’origen de l’oberta a Espanya, que va permetre l’ingrés a la presó de Rosell. «Marc L. Varri va intervenir personalment en algunes de les diligències que es van portar a terme de resultes de l’esmentada investigació [...], tot i que, sospitosament, no en les relacionades amb Rosell. De fet, havent sigut formalment citat a declarar com a testimoni en el judici de Rosell, no es va dignar a comparèixer-hi i ni tan sols va justificar la seva absència», prossegueix.

La querella reprodueix que, segons la versió dels fets exposada públicament per Villarejo, la magistrada Carmen Lamela, que va instruir el cas contra Rosell a l’Audiència Nacional, hauria acceptat investigar i empresonar-lo a canvi de ser promocionada al Tribunal Suprem.