El ‘sanedrí’ per a l’acord de claredat no tanca la porta a alternatives al referèndum

És més, en l’enunciat de les preguntes traslladades al ‘sanedrí’ la fórmula més repetida és la de ‘referèndum o mecanismes anàlegs’. I és que per sobre de l’instrument que es pretén fer servir, l’obsessió d’Aragonès és aconseguir que el que la ciutadania catalana decideixi pugui ser aplicable. «Els acadèmics tenen total llibertat per mostrar el seu punt de vista i plantejar opcions alternatives, sempre encaminades a donar resposta a la majoria social», va dir Aragonès després de veure’s amb els experts. I va afegir: «La clau és que es pugui implementar».

Sense cartes amagades

Tampoc hi ha cartes amagades en el recorregut triat fins a la culminació de l’acord. Tots els acadèmics saben que el seu informe formarà part del procés, però no és l’Acord de Claredat per si mateix. S’haurà d’afegir el debat amb els partits polítics, així com el que s’obri amb les entitats i la mateixa ciutadania. La llibertat de moviments, de moment, és àmplia.

Aragonès es va mostrar obert a escoltar tots els partits que tinguin una proposta alternativa, en especial les forces i entitats que, com ERC, siguin independentistes. I es va queixar que «en altres ocasions, quan qui presidia la Generalitat eren uns altres» no hi havia cap dubte que, com a mínim, qualsevol plantejament de l’inquilí del Palau de la Generalitat havia de ser, com a mínim «debatuda». En referència, que per òbvia no es pot ni assenyalar com a velada, a Junts per Catalunya.

Picabaralla simptomàtica

En aquest registre s’ha d’enquadrar la picabaralla viscuda al Parlament, al matí, entre una contundent, gairebé enfadada, Laura Vilagrà i la portaveu postconvergent, Mònica Sales. La número 2 del Govern va criticar Junts per haver oblidat que l’expresident Carles Puigdemont i els exconsellers Clara Ponsatí i Toni Comín es van involucrar, el 2021, en el grup europeu Self-Determination Caucus amb l’objectiu de treballar per una llei de claredat de la Unió Europea que marqui una pauta per a les nacions sense estat que es vulguin emancipar.

Respecte al tercer gran actor de la política catalana, de fet, el primer partit del Parlament, el PSC, Aragonès va recordar que ha sigut Salvador Illa el gran avalador d’una taula de partits catalans i que ell no tancava l’ordre del dia. «Jo acudiré amb la meva proposta [el referèndum] però si algú més té un altre pla, es debatrà», va assegurar.

Taló d’Aquil·les

Notícies relacionades

Pere Aragonès convocarà després de les municipals una taula de partits sobre l’Acord de Claredat

Com més població, més recursos

I és que el principal taló d’Aquil·les de la jugada plantejada per Aragonès segueix sent el mateix que el setembre del 2022, quan va plantejar la ‘via canadenca’. La falta de suport polític, més enllà de les fronteres del seu partit i de la dels Comuns. En la seva única valoració política, el coordinador del ‘sanedrí’, Marc Sanjaume-Calvet, va asseverar davant els mitjans, després de la reunió baptismal del grup, que «qualsevol proposta ha de tenir un suport polític». I aquest, en el cas del Govern republicà, és escàs.

Quant als treballs del ‘sanedrí’, segons va reconèixer Sanjaume-Calvet, el Govern no els ha delimitat, ni tan sols esmentat, un marc legal a què acollir-se. No hi ha doncs, com es podia esperar, cap referència a la Constitució, però tampoc a cartes de drets de les Nacions Unides o similars. «No hi ha una predefinició del terreny de joc», va ampliar el coordinador, «treballarem des de totes les perspectives, ja que les respostes que donem a les preguntes pretenen la inclusió de tots els projectes polítics», va assenyalar.