Laura Borràs, cara a cara amb Alba Vergés en ple pols pel seu escó després de ser condemnada

Laura Borràs no s’ha mogut gens ni mica de la seva promesa després d’haver sigut condemnada: «No he dimitit. No dimiteixo. I no dimitiré». És el ‘leitmotiv’ del pols que personalment ha decidit lliurar per la presidència del Parlament, càrrec del qual fa nou mesos que està suspesa. Prova que es tracta d’una batalla que entaularà fins al final és la seva presència avui de nou a la tribuna de convidats de la institució, la primera vegada que trepitja l’hemicicle amb una sentència per prevaricació i falsedat documental. La imatge no deixa de ser desafiadora per a la vicepresidenta amb funcions de presidenta, la republicana Alba Vergés, sobre qui Junts situa tot el focus per defensar l’escó del seu líder.

Des que va ser suspesa del càrrec i la presidència va quedar en ‘stand by’, ha sigut habitual l’assistència silenciosa de Borràs als plens, una presència simbòlica integrada al relat que la dirigent ha mirat d’alimentar de portes enfora per transmetre que continua sent la segona autoritat de Catalunya. No obstant, des de la seva suspensió, no ha utilitzat –ni tampoc ha pretès fer-ho– el despatx ni la sala d’audiències presidencial. A la pràctica, Vergés ha agafat les regnes de la institució de manera coral amb la vicepresidenta segona, la socialista Assumpta Escarp, i l’engranatge parlamentari ha integrat a la seva rutina la situació excepcional en què es troba.

El dia que es va anunciar la seva condemna de quatre anys i mig de presó, Borràs es va defensar davant la porta del Parlament amb una compareixença sense preguntes, però no ho va fer a dins. Va carregar contra el que considera una «aberració democràtica» fruit d’una «persecució política», i ho va fer acompanyada tan sols d’alguns dirigents del seu partit. Ningú, ni d’ERC ni de la CUP, l’ha recolzat per la seva situació judicial. Avui sí que entrarà de nou a l’hemicicle i encara podria tornar a fer-ho en el ple previst per a la primera setmana de maig, just quan es preveu que la Junta Electoral ordeni la retirada de l’escó.

La paradoxa de Borràs amb Juvillà

El ple que arrenca aquest dimecres ho fa marcat pel compte enrere que està en marxa fins aquell moment. Borràs ha exigit a Vergés que defensi la seva condició de diputada mentre no tingui condemna ferma i que no atengui els imperatius d’un òrgan que té caràcter administratiu. La paradoxa és que la mateixa Borràs, quan era presidenta amb plenes funcions, no va desobeir la Junta Electoral quan va ordenar la sortida del Parlament, també sense sentència ferma, de l’exdiputat de la CUP Pau Juvillà.

Per ara, la Mesa del Parlament ha posat en marxa la presentació d’al·legacions per defensar l’escó sota l’argument que la condemna de Borràs no és ferma i que, de tota manera, ja no compta amb cap prerrogativa perquè està suspesa. Que el final sobre l’acta de la líder de Junts està escrit ho demostra el fet que, aquesta vegada, ERC i la CUP no han considerat necessari que es reuneixi la comissió de l’estatut del diputat perquè elabori un dictamen que sigui votat pel ple. El PSC, directament, s’ha oposat a la presentació d’al·legacions i demana «celeritat» per posar fi a la provisionalitat de la Cambra.

La d’avui a l’hemicicle és la fotografia del pròxim gran front que hauran de deslliurar Junts i ERC, tot i que Alba Vergés ja fa dies que està en el punt de mira dels postconvergents. Sense anar més lluny, amb el pols plantejat l’última setmana pel vot delegat del diputat Lluís Puig, tot i que finalment els republicans han aconseguit contenir l’embolic.

En ple ambient preelectoral, Junts havia col·locat Vergés davant la disjuntiva de la desobediència, després de la sentència del Tribunal Constitucional que li vetava la participació per delegació i la negativa del seu grup a tirar endavant una reforma del reglament per la via ràpida que permetés introduir el vot telemàtic. Per salvaguardar la seva vicepresidenta, els republicans han proposat a la Mesa habilitar un nou sistema perquè el parlamentari –que viu a Bèlgica des del 2017– hi pugui participar. Es tracta del «vot telemàtic transitori», que actualment no hi ha al reglament, però que es posarà en marxa ja aquest mateix dimecres. Malgrat fer-ho de mala gana i recordant que amb la investidura de Carles Puigdemont no es va permetre la modalitat telemàtica, Junts s’ha vist forçat a acceptar-lo i Vergés ha pogut respirar una mica més tranquil·la.

Notícies relacionades

Alba Vergés afronta una setmana ‘horribilis’ al Parlament per l’estira-i-arronsa de Junts amb Laura Borràs i Lluís Puig

Junts eludeix valorar la possible sortida de Laura Borràs del Parlament i trasllada la pressió a ERC

No obstant, la batalla més estrident serà amb l’escó de Borràs, amb l’agreujant que aquesta vegada el terreny de joc és el d’una nova campanya d’eleccions municipals que es preveu especialment agra en el bàndol independentista. Una disputa oberta mentre el PSC exerceix de Pep Consciències davant la «incapacitat» d’ERC i Junts per desfer l’embolic del Parlament. Els socialistes esperen tornar a treure profit d’aquesta divisió que li ha permès guanyar centralitat a la Cambra catalana i pactar a conveniència tant amb els uns com amb els altres. I els Comuns reclamen a republicans i cupaires que no «regalin» la presidència a Junts.

El calendari, endimoniat per la data del 28-M –just aquell dia es compliran deu mesos d’interinitat–, situa el desenllaç de la presidència del Parlament passats ja els comicis, enmig de vetos creuats d’una banda, però també dins de l’amalgama d’intercanvis que es produiran per conquerir les alcaldies. Barcelona i la segona institució de Catalunya, són, sens dubte, de les peces més preuades.