Sessió de control

La limitació als creuers distancia Aragonès dels Comuns a les portes de les eleccions municipals

  • Aragonès aposta per posar límit als creuers que només fan escala a Barcelona

  • Els meteoròlegs entreveuen els primers xàfecs per a la setmana que ve

La limitació als creuers distancia Aragonès dels Comuns a les portes de les eleccions municipals

FERRAN NADEU

3
Es llegeix en minuts
Xabi Barrena
Xabi Barrena

Periodista

Especialista en informació sobre el Govern de Catalunya, de ERC y en el seguiment de l'actualitat del Parlament.

Ubicada/t a Barcelona

ver +

«Sabia que preguntaria sobre això, quan falta poc per a les eleccions municipals». És això el primer que ha dit, gairebé ha etzibat, Pere Aragonès com a resposta a Jéssica Albiach, que li va preguntar si pensava posar límit al nombre de creuers que, des de fa anys, atraquen a Barcelona. La qüestió del turisme, el seu contol, sobretot, és un dels cavalls de batalla de la campanya per als comicis de la capital catalana. I la desviació de responsabilitats de l’alcaldessa Ada Colau a Aragonès i aquest cap a la normativa estatal, una constant de les últimes setmanes. Els Comuns són, ara, el més semblant a un soci preferencial per als republicans. De l’aprovació dels pressupostos del 2023 (i també anteriors) al suport, l’únic, que el president té a l’acord de claredat.

Els Comuns i la CUP van ventar la qüestió dels creuers en la sessió de control del Parlament al president, i Junts i el PP optaven per criticar la gestió republicana de la sequera. Tot això va consituir un ple ‘verd’, tot i que òbviament exposat al maximalisme que obliga la proximitat de les eleccions.

Electoralisme i confort

Aragonès va denunciar l’electoralisme dels Comuns i va retornar a la seva zona de confort. «El camí no és una decisió unilateral del Govern, perquè això no és possible. El camí és el de l’acord, com el que va tancar l’alcaldessa Ada Colau el 2018 amb el llavors president del Port de Barcelona». En l’aire flotava la queixa d’ERC que fa tot just sis mesos que designa el president del Port de Barcelona, el mateix temps que fa que són al capdavant de la Conselleria de Territori, després de la sortida voluntària de Junts.

El president va insistir en la seva proposta d’aconseguir que el 75% dels creuers que recalin en aigües barcelonines tinguin el port de la capital catalana com a origen o destí dels seus trajectes. «Això fa que el retorn econòmic sigui més gran» va dir, abans de recordar tant als Comuns com als anticapitalistes que aquest tipus de turisme també genera ocupació, i que aquestes forces, «d’esquerra, haurien de prendre nota d’això». Finalment, el republicà va remetre a la comissió institucional per a la sostenibilitat del port i va exhortar els Comuns a no «criminalitzar» els creuers.

Albiach va acusar llavors Aragonès d’«amagar-se rere un espai tècnic creat pel president del Port, Lluís Salvadó», i li va advertir que no fer «res davant la massificació turística el converteix en un còmplice». El president va negar l’acusació de posar-se de perfil per evitar la qüestió i va reiterar que el Govern «no pot prohibir l’atracament de barcos al port», ja que, no en va, respecte a aquesta infraestructura, tot i que sigui la Generalitat la que en designi el gestor, és titularitat de l’Estat.

Transvasament de l’Ebre

Notícies relacionades

El segon ‘round’ va ser el de la sequera. Va començar Alejandro Fernández atacant la «improvisació» del Govern, després de l’episodi de sequera viscut fa 15 anys, i la nul·la adjudicació i construcció de noves plantes dessalinitzadores i potabilitzadores. El popular, fins i tot, va arribar a aventurar que l’agenda oculta del Govern passa per transvasar aigua de l’Ebre a Barcelona.

Aragonès ni va respondre a aquest atac a les essències més arrelades del seu partit i va recordar que les primeres mesures les va prendre el seu Govern la tardor del 2021, «quan ningú parlava de la sequera». A l’amenaça del líder parlamentari de Junts de presentar una llei perquè es postergui el període sancionador als ajuntaments, sota el lema «si vostè no fa bé la feina, ho farà el Parlament», Aragonès es va contenir i va allargar la mà per buscar una solució consensuada. «Un consens al qual no es va arribar perquè hi va haver un partit que no ho va voler», en referència implícita al PSC.