El TC no veu indefensió en el fet que una resolució judicial estigui només en català

El Tribunal Constitucional considera que la negativa de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de les Illes Balears a traduir al castellà una resolució judicial redactada en català no vulnera el dret a la tutela judicial efectiva, ja que no genera una indefensió constitucionalment rellevant la utilització de la llengua cooficial en la resolució que es va sol·licitar traduir.

El ple rebutja així, per set vots davant quatre, el recurs d’empara interposat per l’entitat mercantil Accesos de Ibiza, adjudicatària del contracte de construcció i explotació de l’autovia de l’aeroport a Eivissa. Aquesta al·legava que l’òrgan judicial, en un procés sobre el pagament de diverses retribucions derivades de la concessió que manté amb el Govern de les Illes Balears, havia vulnerat l’article 24.1 de la Constitució per negar-se a traduir al castellà una interlocutòria d’aclariment redactada en català.

Malgrat no haver discutit la plena comprensió lingüística de la sentència dictada en el procediment, que també havia sigut redactada en català, l’empresa va demanar la traducció d’una frase concreta que apareixia en la interlocutòria dictada per aclarir la sentència original en relació amb una data.

El Constitucional destaca que la jurisprudència del mateix tribunal sobre indefensió, quan es vinculi amb l’ús per part d’un òrgan judicial d’un idioma autonòmic cooficial diferent del castellà, estableix que el seu control s’ha de limitar a verificar que la vulneració al·legada tingui el seu origen immediat i directe en aquesta concreta actuació judicial i que generi una indefensió material real, efectiva i actual, mai potencial o abstracta.

A partir d’això conclou que la indefensió al·legada no porta causa directa en la decisió judicial de denegar la traducció, malgrat haver-se formulat en relació amb l’ús de la llengua catalana. Segons el seu parer, al·lega dubtes sobre la comprensió d’una expressió, però per a l’entitat demandant, amb independència de la llengua catalana o castellana que hagués sigut utilitzada en redactar-la, només podria haver quedat resolta mitjançant una rectificació de la redacció.

Discrepants

Notícies relacionades

El TSJC proposa l'indult parcial per a Laura Borràs perquè no ingressi a presó

El Govern avisa que no es podrà mantenir la gratuïtat de Rodalies sense un nou suplement de crèdit

Davant el criteri majoritari han anunciat la formulació d’un vot particular discrepant els magistrats Ricardo Enríquez, Enrique Arnaldo, César Tolosa i Concepción Espejel. Els quatre magistrats argumenten que l’empara hagués hagut de ser atorgada al recurrent, tal com va interessar el fiscal.

Entenen que la negativa de l’òrgan judicial a la traducció de les resolucions judicials redactades en català al castellà va vulnerar el dret a la tutela judicial efectiva de l’empresa i li va causar una indefensió material (protegida a l’article 24.1 de la Constitució) perquè l’article 231.4 de la llei orgànica del poder judicial obliga els jutges i magistrats que redactessin les seves resolucions en la llengua oficial pròpia de la comunitat autònoma a procedir a traduir-les al castellà quan s’interessa per una de les parts.