L’advocat de Puigdemont defensa a l’Eurocambra que l’espionatge amb ‘Pegasus’ és un «atac a la minoria catalana»

Gonzalo Boye, advocat de l’expresident de la Generalitat i eurodiputat de Junts, Carles Puigdemont, ha assenyalat aquest dijous en una compareixença en la comissió d’investigació de l’espionatge de ‘Pegasus’ al Parlament Europeu que l’espionatge amb el software Pegasus, que ha atribuït a Espanya, és «un atac a la minoria catalana».

 En una compareixença amb presumptes víctimes de ciberespionatge, el lletrat ha assegurat ser objecte d’espionatge «il·legal» de l’Estat espanyol durant dos anys, en què la intromissió al seu dispositiu personal ha afectat la defensa dels líders independentistes i la mateixa integritat del Tribunal de Justícia de la UE i el Parlament Europeu, on es va substanciar el procés de retirada d’immunitat a Puigdemont i els exconsellers Toni Comín i Clara Ponsatí.

 «La raó per la qual he estat sota espionatge aquest temps és només una: la meva llista de clients i, en concret, Puigdemont i altres polítics independentistes catalans», ha remarcat davant la comissió d’investigació del Parlament Europeu.

El Govern, en entredit

Boye ha recalcat que l’espionatge amb el programa Pegasus afecta no només líders independentistes, sinó els seus advocats. «No hi ha base legal per a això», ha insistit, per reforçar la idea que es tracta d’«un atac a la minoria nacional catalana».

 Així mateix, l’advocat de Puigdemont ha sembrat dubtes sobre si el Govern està al darrere de l’espionatge o es tracta només d’agents de l’Estat. «De vegades el Govern no té control de l’Estat. El Govern de Pedro Sánchez té el dret a demostrar que no hi té res a veure, però intentar protegir els que ho van fer no ajuda en aquesta direcció», ha assenyalat.

En el torn de preguntes, només l’eurodiputat del PSOE Juan Fernando López Aguilar ha defensat el procediment legal a Espanya per espiar amb autorització judicial, mentre que Diana Riba, d’ERC, i el mateix Carles Puigdemont, han preguntat per les implicacions de l’espionatge en els processos judicials contra independentistes catalans i la rendició de comptes del CNI per aquests casos.

 En anteriors ocasions, Boye ha anunciat que portarà al TJUE l’informe de conclusions de la comissió d’investigació, que ja en un text preeliminar veu «llacunes» en el marc legal d’Espanya per autoritzar el seguiment de persones.

Informe sobre la visita a Espanya

Aquest mateix dijous la comissió d’investigació de l’espionatge de Pegasus ha aprovat l’informe sobre la visita a Espanya, que va tenir lloc a finals de març i en què els eurodiputats van poder investigar en el terreny l’ús d’aquest programa de cibervigilància Pegasus i escoltar víctimes com el president de la Generalitat, Pere Aragonès.

Notícies relacionades

Cas Pegasus ¿On és el costat correcte de la història?

Com més població, més recursos

El document pren nota de l’informe del Defensor del Poble que assenyala que el CNI va actuar «d’acord amb les provisions legals sobre autorització judicial per intervenir comunicacions» de 18 persones relacionades amb el referèndum d’independència de l’1 d’octubre, seguint els protocols i aportant un alt nivell de detall al Tribunal Suprem.

Sobre el funcionament del CNI, l’informe ressalta l’existència de regulació per obtenir informació i de reglaments interns al CNI per avaluar el funcionament del procediment que requereix autoritzacions judicials.