Enquesta CIS: el PSOE i el PP retrocedeixen, Vox repunta i la irrupció de Sumar enfonsaria Podem

L’arribada de Yolanda Díaz i la seva plataforma Sumar trastocaria el tauler polític i afectaria no només Podem, sinó també els grans partits. El baròmetre d’abril del Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS) reflecteix un retrocés significatiu tant del PSOE com del PP, un lleu repunt de Vox i la caiguda de Podem davant la irrupció de Sumar.

Es tracta de la primera enquesta realitzada després de la fracassada moció de censura de Ramón Tamames i la presentació de la plataforma Sumar i la candidatura electoral de la vicepresidenta Yolanda Díaz. També serà la primera enquesta després de l’acusació de «manipulació» que va llançar Podem contra el president de l’institut demoscòpic, José Félix Tezanos, pels resultats del sondeig de març.

El nou estudi del CIS es basa en entrevistes realitzades durant les dues primeres setmanes d’abril, un mes que va arrencar amb la posada de llarg de Sumar, un acte al qual no va acudir cap representant de la cúpula de Podem i que es va celebrar enmig de les tensions entre els morats i els afins a la vicepresidenta a compte de la integració de Podem en aquest nou espai a l’esquerra del PSOE.

L’acusació morada

A més, el d’abril és el primer baròmetre després que la formació que lidera Ione Belarra es queixés que, en l’estudi del març, el CIS no comptabilitzés per a Unides Podem les respostes de les persones que anunciaven el seu vot per a Sumar, sinó que es van incloure en la categoria d’‘altres partits’. Podem va atribuir a aquest canvi la caiguda en el percentatge de vot que els donava aquella enquesta.

Per això, els morats van carregar contra Tezanos acusant-lo de «manipulació» i d’ús «partidista» del CIS i es van queixar que la davallada en la seva estimació es vinculés amb la polèmica generada entorn de la reforma de la coneguda com a llei del ‘només sí és sí’.

En concret, en aquella enquesta, Unides Podem va perdre la tercera plaça en favor de Vox, per primera vegada des de l’estiu passat. L’estudi atorgava a l’espai confederal un suport del 10%, 2,7 punts menys que el mes anterior i 4,2 punts per sota de la seva dada del mes de gener. Era la seva tercera caiguda consecutiva als baròmetres i quedava 2,8 punts per sota del seu resultat de les últimes generals.

La moció de censura

L’estudi que es publica aquest dijous és també el primer després de la moció de censura que Vox va presentar contra el president del Govern, Pedro Sánchez, amb l’economista Tamames com a candidat, una cita en la qual el Govern va repartir la seva intervenció entre el mateix Sánchez i Yolanda Díaz.

Al baròmetre de març, el PSOE va pujar sis dècimes respecte a l’anterior i va aconseguir un suport del 32,7%, la seva cota més alta de la legislatura a les enquestes del CIS –ja hi havia arribat l’octubre i el novembre del 2022–. Aquest percentatge superava en 4,7 punts el 28% amb què els socialistes van guanyar les últimes eleccions generals.

Notícies relacionades

Així estan les enquestes de les eleccions a la Comunitat Valenciana 2023

Així estan les enquestes de les eleccions municipals a Barcelona 2023

Aquesta pujada i el retrocés que el CIS va atribuir al PP va situar en 4,7 punts l’avantatge del PSOE sobre els populars. En concret, al partit d’Alberto Núñez Feijóo se li va calcular una baixada de gairebé dos punts, fins al 28%, un percentatge, en tot cas, 8 punts per sobre del suport que va aconseguir Pablo Casado el 2019.

Per la seva banda, la caiguda d’Unides Podem deixava Vox com el tercer partit amb més estimació de vot, malgrat que la formació de Santiago Abascal tornava a situar-se a la franja habitual dels últims mesos, amb un suport del 10,1%, davant el 15% que va sumar en les últimes generals.