Aragonès va explicar a Junts el seu pla per a l’Acord de Claredat abans de fer-lo públic

Aquesta suposada sorpresa va ser el desencadenant que Junts exigís a Aragonès una moció de confiança (JxCat seguia llavors al Govern). El president va dir que no s’esperava aquest moviment postconvergent i va cessar, al seu torn, el seu vicepresident, Jordi Puigneró, per ocultar al seu superior la maniobra.

Fonts republicanes detallen que la comunicació del president amb Turull va ser doble. No només abans del debat de setembre, sinó, també, abans de l’aprovació, per part del Govern, dels passos que aquesta proposta ha de seguir. És a dir, una segona explicació es va produir fa poques setmanes. Fonts postconvergents reiteren que simplement se’ls va avisar, el dia abans i mitjançant un missatge de Whatsapp (Dilluns de Pasqua), que en la roda de premsa del Govern s’abordaria l’Acord de Claredat.

Etiqueta sobre el Govern

Els republicans al·ludeixen a aquest tracte preferencial als exsocis de Govern per intentar treure’s l’etiqueta d’unilateralitat que els postconvergents miren de penjar al Govern. La resposta de Junts, després de l’enuig per aquest suposat desconeixement del que anava a proposar Aragonès, va ser entrar al registre una proposta de resolució sobre la via canadenca que va derivar en una derrota estrepitosa de l’Executiu, que només va poder sumar els vuit vots dels comuns als 33 d’ERC.

És cert que, en aquest debat del setembre, les dues rutes dels dos partits es van encaminar cap a una inevitable col·lisió. D’una banda, Aragonès tenia preparada la proposta setmanes abans del ple i esperava aquesta sessió per donar presència a un pla mesurat per afrontar la que es pretén que sigui (si els resultats de les eleccions generals ho permeten) la segona fase de la taula de diàleg amb l’Estat. La primera fase, la relativa a la judicialització, o més en concret, a pal·liar-ne els efectes, es trobava en la via de resolució, amb la negociació de la reforma del Codi Penal, en què finalment va derivar en la derogació del delicte de sedició i la modificació del de malversació.

Ultimàtum postconvergent

Notícies relacionades

Pere Aragonès enfila la via canadenca davant l’enuig de Junts

Com més població, més recursos

Mentrestant, per a Junts, el debat de política general suposava el venciment de l’ultimàtum que, el 29 d’agost, el dia que oficialitzava la ‘rentréé’ política després de la pausa estival, la presidenta de la força, Laura Borràs, i el mateix Turull havien llançat a Aragonès. Els postconvergents esperaven una resposta als tres punts que demanaven per seguir al Govern. A saber: la creació de l’espai estratègic de l’independentisme; l’acceptació de la delegació de Junts a la taula de diàleg que la direcció del partit volgués i que el fòrum se cenyís a l’amnistia i a l’autodeterminació i que hi hagués una coordinació entre els grups parlamentaris de les dues forces al Congrés.

Al final, els dos van mantenir el seu rumb i això va tenir, com a efecte col·lateral, que els postconvergents, per deixar en evidència la soledat d’ERC sense Junts en el Govern, ataquessin l’Acord de Claredat. De fet, aquesta soledat és el taló d’Aquil·les d’Aragonès de cara a negociar amb el Govern de l’Estat des d’una posició de força. El pas de Junts a l’oposició, després del seu abandonament del Govern a l’octubre, va reafirmar la crítica al pla del president.