Aragonès, Borràs i Ponsatí punxen la bombolla de l’independentisme màgic

El president Pere Aragonès mira d’omplir el buit de la taula de diàleg amb l’acord de claredat. En aquest 2023 ple de cites amb les urnes, l’agenda entre el Govern i la Generalitat per a la resolució el conflicte polític es mantindrà suspesa i la seva continuïtat queda en mans dels resultats de les generals, així que Aragonès impulsa un pla per pressionar els socialistes a mantenir la negociació i per defensar davant de Junts i de la CUP que el seu Executiu explora camins cap a la independència.

Aragonès parteix de les lliçons de l’1-O i persegueix complir el lema ‘tornar-ho a fer, però per fer-ho millor’. Si la unilateralitat va provocar que la consulta del 2017 s’organitzés de manera clandestina, que el resultat no fos vinculant, que els països de la Unió Europea passessin de llarg i que els seus promotors acabessin empresonats o a l’estranger, ara es proposa el disseny d’una iniciativa pactada que, aquesta vegada sí, tingui validesa jurídica, fora i dins de l’Estat.

L’acord de claredat suposa l’assumpció dels errors de l’independentisme i evidencia com a Catalunya es va construir la casa per la teulada: la via unilateral es va imposar a la recerca de fórmules pactades que generessin simpatia internacional i després es va obrir una etapa de diàleg que fins ara ha servit per solucionar les conseqüències penals de la tardor del 2017. Aragonès torna a les essències i retrocedeix per recomençar, confiant que el camí del pragmatisme serveixi com a pretext per forçar una nova ronda d’escolta del Govern i alhora captar simpatia entre la comunitat internacional.

El «sanedrí» per aconseguir-ho ja està en marxa. Els acadèmics elegits pel Govern es tornaran a citar la setmana vinent –ja allunyats del focus mediàtic– per començar a clarificar com es pot traçar un nou full de ruta. Hi ha pressa: el Govern preveu tenir a punt el seu informe a mitjans de juny, després de les eleccions municipals. No estan encotillats al referèndum. De fet, la paraula «independència» tampoc apareix al qüestionari que han de respondre i els recels d’alguns acadèmics van propiciar que Palau s’obrís a contemplar «altres mecanismes anàlegs» i, sense fer-hi res, això els va facilitar una arma de pressió als socialistes.

D’acord amb les preguntes, es pot burxar en noves vies per donar veu als catalans, ja que res impedeix ratificar acords i això bé ho saben el PSOE i ERC, que en el pacte sobre la creació de la taula de diàleg van sancionar que «les mesures en què es materialitzin els acords seran sotmeses en el seu cas a validació democràtica a través de consulta a la ciutadania de Catalunya, d’acord amb els mecanismes previstos o que puguin preveure’s en el marc del sistema juridicopolític». 

La qüestió pendent és si el Govern monocolor d’ERC aconseguirà suports a un pla que només compta amb el suport dels seus 33 diputats i dels 8 dels comuns. Però Aragonès, després de l’oxigen dels pressupostos, necessita validar-se davant l’independentisme i marcar perfil davant d’un Junts desdibuixat per l’antagonisme entre Laura Borràs i Xavier Trias. Un espai polític del qual una part assumeix que s’ha girat full mentre l’altra continua ancorada en el simbolisme.

Notícies relacionades

El ‘sanedrí’ per a l’acord de claredat no tanca la porta a alternatives al referèndum

Aquestes són les cinc preguntes als acadèmics per a l’acord de claredat de Pere Aragonès

El relleu al Parlament de la presidenta ja està en marxa encara que fereixi Borràs i la Junta Electoral exigirà aquesta setmana l’execució del seu cessament del Parlament, mentre la credencial de diputat d’Antoni Castellà estarà a punt per ser recollida. A Junts assumeixen el recanvi, no volen perdre un comandament de poder ni caure en artificis retòrics que facin efecte en la campanya de Trias. No hi haurà espectacle.

Qui sí que buscarà la màgia del simbolisme és Clara Ponsatí, que aquest dilluns té cita amb Pablo Llarena al Tribunal Suprem, però,per molt que busqui posar pedaços a la bombolla punxada per mantenir viu el conflicte, està acusada per desobediència –un delicte menor ja que abans de la reforma del Codi Penal estava processada en rebel·lia per sedició–, que no comporta penes de presó, així que, tot i que decideixi plantar Llarena, sap que no acabarà entre reixes perquè es beneficia dels pactes que tant retreu al Govern i a ERC.