Yolanda Díaz i Ada Colau esperonen una «mobilització dels treballadors» per frenar Xavier Trias

Trepitjar terreny segur, fugir de les arenes movedisses d’un espai en reconfiguració que afronta una prova del cotó fluix en les municipals i autonòmiques del 28 de maig i apuntalar el missatge que en la unitat hi ha el camí per estar en condicions d’«assaltar» un cel que les divisions han fet cada cop més llunyà. Yolanda Díaz ha buscat l’empara d’Ada Colau i dels Comuns en el primer acte de gran format 20 dies després d’anunciar que vol ser la pròxima presidenta d’Espanya. Barcelona és el reflex del que vol que sigui Sumar, el mirall davant el qual pretén situar Unides Podem. I la clau, han assenyalat, és a ser capaç d’esperonar la «mobilització dels treballadors» per exercir de dic de contenció de la dreta.

Díaz i Colau han entrellaçat els seus destins polítics, ho han exhibit una vegada més aquest dissabte en un míting inaugural de campanya que continuarà aquest diumenge entre llibres i roses per la diada de Sant Jordi. Que els Comuns revalidin l’alcaldia de la capital catalana forma part dels pilars fonamentals del futur de Sumar, i per això les dues dirigents han compassat el seu missatge polític per assenyalar que la batalla a Barcelona, com la de l’Estat, és dicotòmica: o la coalició amb segell d’esquerres amb Colau al capdavant, o la dreta amb Xavier Trias al capdavant; o el Govern de coalició a l’Estat, o el PP d’Alberto Núñez Feijóo. Un leitmotiv que apliquen a les municipals amb clara vocació d’actuar com a imant del vot útil que busqui barrar el pas a una alcaldia de Junts.

El próximo 28M Barcelona se juega seguir avanzando como una ciudad de referencia internacional o rebobinar en la historia.

Ada Colau es la única garantía para tener un gobierno progresista en Barcelona. pic.twitter.com/bqXwGm2QCr

— Yolanda Díaz (@Yolanda_Diaz_) 22 de abril de 2023

«Es disputen dos models: el del senyor Trias, el del passat, el de la desregulació i els ‘lobbies’ i el de la il·lusió, el dels serveis públics, del feminisme i de l’ecologisme. Faig una crida als treballadors perquè es mobilitzin pel projecte de Barcelona en Comú», ha assenyalat la vicepresidenta segona davant un auditori amb un aforament complet de 1.600 persones. I recollint el guant de la telonera, Colau, a qui convé que qualli en l’imaginari de l’electorat que el 28 de maig és cosa de dos, s’ha reivindicat com l’«única garantia» perquè hi hagi un «govern progressista» a Barcelona.

«Perplexitat» pel PSC

De fet, l’alcaldessa ha enviat un dard al PSC de Jaume Collboni quan ha deixat caure que li causa «perplexitat» que els que han governat fins ara traient pit del seu progressisme ara «facin veure» que són aliens al mandat dels últims quatre anys i «obrin la porta» a pactar amb Junts. La seva aposta, ha insistit, és la d’«allargar la mà» a qui vulgui consolidar el camí transitat. És a dir, mirar cap al PSC i cap a ERC quan arribi el moment dels pactes.

Però primer, ha dit Colau, «hem de guanyar», guanyar a Barcelona per poder fer-ho després a Espanya. Díaz ha fugit aquesta vegada del cos a cos amb Podem aprofitant l’oasi que suposen per a ella els Comuns en contrast amb la rivalitat de llistes de l’espai que dissuadeixen que faci campanya en altres territoris. Al seu equip li ha deixat mala boca l’entrevista amb Jordi Évole, en què la líder de Sumar va assenyalar la «falta de respecte» de Pablo Iglesias i va posar el focus en la batalla interna. Aquest dissabte se n’ha redimit centrant-se en l’obra d’un Govern de coalició que està «emparentat» amb el dels Comuns a Barcelona.

«Aquest és un missatge per a Trias i per a Feijóo: s’han acabat les lleis d’austeritat, n’estem radicalment fartes», ha etzibat Díaz, que ha advertit que si ells s’obren pas ho farà també la política de la «privatització». La vicepresidenta segona ha posat sobre la taula la llei de vivenda, tot i que ha reconegut que és «millorable», i ha reivindicat Colau com a «martell piló» davant Sánchez per aconseguir-la. També la reforma laboral, un àmbit en el qual ha promès continuar avançant per reduir la jornada de 40 hores però que ha permès posar fi a una política de precarietat que obligava, ha dit sense embuts, a «triar entre un contracte de merda i estar a l’atur».

Contra les «alfombres vermelles»

Notícies relacionades

Així estan les enquestes de les eleccions municipals a Barcelona 2023

Sirera repesca Santi Fisas per tancar la llista del PP a Barcelona

Díaz ha apel·lat a la «política útil» –el mateix concepte que encapçalen els socialistes catalans aquesta campanya– que agafa forma a la capital catalana amb iniciatives com la del dentista públic, les superilles, de les quals ha fet una acèrrima defensa, i l’energètica pública. «Aquesta és la ciutat que s’ha enfrontat als poderosos i d’aquí venen algunes campanyes. Per això Colau té més querelles que Matusalem», ha assegurat, i ha deixat caure que «si Vázquez Montalbán estigués viu recolzaria Colau».

I Colau també ha mostrat orgull per aquest fet i ha deixat clar que, lluny d’«espantar-la» el que fan és «reafirmar-la» en no posar «alfombres vermelles»–una expressió utilitzada per Trias per defensar els empresaris– a tothom que posi sobre la taula «un talonari». El seu propòsit després de vuit anys a l’alcaldia és consolidar-s’hi quatre anys més contra els que la van considerar el 2015 «un error del sistema».