Un canvi d’opinió dels Primo de Rivera propicia l’exhumació de José Antonio

Una part de la família Primo de Rivera va estar d’acord que les restes de José Antonio, fundador de la Falange, es quedessin al recinte fúnebre de Cuelgamuros fins i tot sense estar en una tomba preeminent i a la vista, sinó tan anònimament com les altres restes d’afusellats i morts en batalles de la Guerra Civil que són allà.

Així ho va pensar també el Govern en una primera fase d’elaboració del projecte de resignificació del Valle de los Caídos, confirmen a aquest diari fonts pròximes dels treballs. Finalment es va imposar dins la família l’opinió que el seu antecessor ha d’estar enterrat en un cementiri catòlic, com el mateix polític va expressar en el seu testament. I l’Executiu ha concedit aquest dilluns, el dia de la setmana que els monuments de Patrimoni Nacional estan tancats al públic, per portar a terme l’exhumació.

L’aprovació de l’actual llei de Memòria Democràtica, que evoluciona de la Llei de Memòria Històrica teixida sota el Govern de José Luis Rodríguez Zapatero, va fer que els Primo de Rivera s’anticipessin amb la seva exhumació privada a una exhumació estatal d’ofici abans del final de legislatura, ja que el text legal proscriu que a Cuelgamuros cap cos tingui un lloc preeminent sobre els altres, i això ha portat finalment a l’acte funerari d’aquest dilluns.

El 2011, el Govern Zapatero no tenia canal directe de comunicació amb els Primo de Rivera. El socialista guipuscoà Ramón Jáuregui era ministre de la Presidència en l’època i dirigia el projecte de resignificació del monument de Cuelgamuros, com avui el seu successor Félix Bolaños dirigeix la política de Memòria de l’Executiu. Jáuregui recorda que hi va haver «un missatge de la família traslladat indirectament al Govern», i afegeix: «No sé qui ho va fer. Sé que va arribar a la comissió d’experts que jo vaig crear». Es refereix al grup d’especialistes que va reunir a la Moncloa per elaborar un primer informe sobre la viabilitat de transformar el monument del Valle de los Caídos.

La família Primo de Rivera no confirma aquest extrem, ja que guarda un silenci total sobre aquest històric nou trasllat de les restes. En aquell moment l’Executiu encara no s’havia inclinat per una dessacralització del cementiri que, en definitiva, és el Valle de los Caídos. També era viu Miguel Primo de Rivera i Urquijo, exalcalde de Jerez, un dels promotors de la Transició, senador per nominació del rei Joan Carles i cap de la família Primo de Rivera.

Avui el Primo de Rivera situat a la cúspide de la família és Fernando, un broker madrileny de fons d’inversió i ex executiu del Chase Manhattan Bank. Una part dels títols nobiliaris que posseeix, els concedits per la dictadura com el ducat de Primo de Rivera, li han sigut retirats en aplicació de la Llei de Memòria Democràtica.

Acte privat

L’exhumació d’aquest dilluns té un fons de didàctica política similar a la de l’exhumació de les restes de Francisco Franco, el 24 d’octubre del 2019, però en la seva forma és un acte totalment diferent. El trasllat del cos del dictador va ser una expulsió decidida pel Govern de Pedro Sánchez, i com acte públic i volitiu de l’Executiu es va organitzar fins i tot una retransmissió televisiva. L’exhumació d’avui és una decisió familiar dels Primo de Rivera, i com acte privat el Govern només la comenta com «un pas més en la resignificació del recinte», com va dir Bolaños divendres passat.

Tot el protocol i el relat hertzià del trasllat de les restes de Franco va quedar a càrrec de la llavors vicepresidenta del Govern, Carmen Calvo, i del director del Gabinet de Presidència, Iván Redondo, amb la llavors ministra de Justícia i notària major del regne, Dolores Delgado, com a cariàtide a Cuelgamuros.

També hi va ser aquell dia l’actual ministre de la Presidència. En aquesta ocasió el Govern no dona detalls de l’exhumació «per raons de seguretat com per la intimitat de la família», com va dir la setmana passada Bolaños a l’arribar a Barcelona.

Sí que ha transcendit que la família ha acceptat que el trasllat tingués lloc el mateix dia que fa 120 anys del naixement de José Antonio. Com ja va avançar aquest diari, les restes van a una tomba propietat dels Primo de Rivera al cementiri Sagramental de San Isidro, un dels més monumentals d’Europa.

José Antonio Primo de Rivera va ser jutjat per les autoritats de la II República en un procés en el què el mateix reu va ser el seu advocat. Condemnat a mort pel delicte de rebel·lió, va ser afusellat el 20 de novembre de 1936. Les seves restes ja han canviat de lloc quatre vegades.

Llista d’espera

La sortida del cadàver de José Antonio Primo de Rivera de la seva tomba al peu de l’altar de la basílica del Valle de los Caídos és ja part del relat polític d’aquesta legislatura, mentre a les criptes laterals del temple excavat a la roca de Cuelgamuros esperen l’exhumació les restes de 118 víctimes de la Guerra Civil i la repressió, reclamades pels seus familiars.

Des que la família Primo de Rivera va anunciar la seva intenció d’emportar-se el cos de José Antonio fins que es consumi l’exhumació no han passat ni cinc mesos. El lletrat madrileny Eduardo Ranz, advocat de part dels reclamants, veu dues velocitats en matèria de política mortuòria en el monument que dirigeix Patrimoni Nacional sota dependència directa de Presidència del Govern. «Com a demòcrata, sens dubte està molt bé veure que s’exhuma el fundador del partit únic de la dictadura, el general colpista Queipo de Llano o fins i tot el dictador, però això també genera una discriminació de les víctimes, que també tenen una sentència que autoritza, o ordena, exhumar els seus familiars, que van perdre la vida per pensar diferent».

Ranz es refereix a la sentència que li va concedir un jutjat de San Lorenzo de El Escorial (localitat madrilenya del terme municipal a què pertany Cuelgamuros) el maig del 2016, autoritzant, en aplicació d’un dret a adequat enterrament vigent des del 2019, els familiars dels germans anarquistes aragonesos Manuel i Antonio Ramiro Lapeña Altabás a recuperar-ne les restes. Els germans Lapeña van ser assassinats el 1936 i van llançar els seus cossos a una fossa comuna de Calatayud.

El 1959, les autoritats franquistes, sense dir res a la família, es van emportar les restes per inhumar-les sota la creu dels caiguts. El mateix any, pròxima ja la inauguració del gran monument del nacionalcatolicisme, els governadors civils de Franco havien rebut ordre d’aportar des de tot Espanya ossades amb què omplir les criptes de la basílica.

La sentència dels Lapeña, una fita judicial, arribarà als set anys de retard en la seva execució. Per a Ranz «només es pot concloure que al Valle a qui s’exhuma és als polítics. Falta enfocament, però des de les víctimes».

Notícies relacionades

Exhumació de Franco del Valle de los Caídos | Última hora en directe

El Govern exhumarà José Antonio Primo de Rivera

El desembre passat, la família Primo de Rivera ja va iniciar els tràmits per a l’exhumació de l’únic cos en una tomba individual al Valle de los Caídos després de la retirada de les restes del dictador Francisco Franco. El mateix mes, el Govern també va reprendre els treballs per exhumar les restes de 118 víctimes de la Guerra Civil a petició dels seus familiars, després de la paralització per unes mesures cautelars imposades per un jutjat de Madrid.

Prop de 34.000 cossos són a la fossa comuna més gran d’Espanya. Els custodia una comunitat benedictina encapçalada per un monjo, Santiago Cantera, que abans de portar l’hàbit va ser candidat de Falange en unes eleccions locals. La congregació també serà desallotjada del recinte quan avancin els plans de resignificació del Govern.