Josep Rull es bolca en el territori per reorientar Junts

L’exconseller de Territori assumeix, en els actes en què intervé, que la política «no passa els seus millors temps ni està en la seva millor posició». Reconeix que tots els països poden patir aquesta desafecció parcial, però que Catalunya, al no disposar d’un Estat, «necessita un compromís molt més alt». El seu compromís és que el missatge sigui sempre en «positiu», perquè la política porti al benestar i l’esperança col·lectiva. Per a això es necessiten dos ingredients fonamentals, apunta: vocació de servei i ideals nobles a qui servir.

«Només hi ha una paraula prohibida per als polítics, i aquesta és el ‘jo’», assegura. Aquesta referència podria interpretar-se –tot i que Rull mai personalitza els seus missatges i encara menys llança atacs interns– com l’antítesi del discurs que desplega Laura Borràs a les xarxes socials, actes i intervencions públiques. L’exconseller defensa –en un to que els seus crítics consideren massa tou, beatífic, naïf– la idea de bolcar-se en els altres perquè «ningú és transparent» i cal «estimar la gent». Aquesta és, remarca, la «bona política en majúscules».

No acostuma a llançar crítiques al Govern, ni ERC ni a la CUP, i tampoc a les entitats independentistes. Eludeix el fang, l’actualitat, tret de casos referits a mala gestió. Se centra en les seves idees: «Fer és més important que desfer, sumar és més important que restar, construir és més important que destruir», indica. I defensa que, especialment als pobles i ciutats «cal governar per a tothom, et votin o no, una cosa que per desgràcia no passa sempre». Rull es mostra convençut que en el moment actual de neguit independentista i de desafecció generalitzada amb la política, és necessari desplegar missatges constructius.

Rull omple el seu discurs de cites històriques i de referències populars, sempre intentant seduir l’audiència amb un missatge inclusiu. Per això cita la història del «dos de nou», un castell que va costar molt aixecar i descarregar perquè, malgrat que es necessiten 700 persones per armar-lo, les colles es van adonar que en faltaven quatre més. Aquestes quatre persones són decisives. La metàfora serveix a Rull per demanar «cultura d’equip». Una cosa que, per cert, –ell no ho diu en les seves intervencions– avui a Junts és un dèficit evident atesa la confrontació entre sectors.

Notícies relacionades

¿Fins quan estan inhabilitats els líders del procés després de la revisió de condemnes del Suprem?

Albiol, absolt en el judici per les antenes en una comissaria de Badalona

Fa broma fins i tot sobre el seu pas per la presó. «Que malament que li ha provat la presó a aquest, que ens parla de castells i de Kennedy», diu ell mateix rient, per connectar amb els assistents. Cita, sí, la intervenció del senador Bob Kennedy a Sud-àfrica el 1966 («Cada vegada que un home lluita per un ideal, o actua per ajudar els altres, o es rebel·la davant la injustícia, està generant una petita onada d’esperança, i milions d’aquestes petites onades, creuant-se entre si i sumant intensitat formen un tsunami capaç d’esfondrar els més poderosos murs de resistència i opressió»), al final dels seus discursos, i el president Francesc Macià, en favor d’«una Catalunya políticament lliure, econòmicament pròspera, socialment justa i espiritualment gloriosa».

Rull no ha fet cap pas per liderar el partit, perquè Junts té molts deures pendents abans de plantejar-se qui serà el protagonista del seu cartell electoral, però l’impacte d’aquests missatges de l’exconseller sobre les bases és notable i constitueix gairebé una esmena a la totalitat a l’estratègia i les formes de Borràs, presidenta de la formació.