ERC supera el seu rècord de llistes per a les municipals i Junts no compleix els seus objectius

Mentre ERC bat rècords propis de nombre de llistes electorals de cara als comicis locals del 28 de maig, JxCat no compleix l’objectiu autoimposat. Així, tancat el termini fixat per la llei electoral per a la inscripció de les llistes electorals, els republicans han registrat 804 candidatures, superant les 802 de la convocatòria prèvia, el 2019. A elles s’hi ha de sumar les 32 llistes en EMD (entitats municipals descentralitzades), superant també les 22 de fa quatre anys; arribant així a les 836 llistes. En paral·lel, Junts ha presentat 728 llistes, davant les 181 del PDECat (el 2019, abans de l’escissió puigdemontista les dues marques van ser de la mà en 772 municipis). Amb tot, l’objectiu del secretari general, Jordi Turull, era el d’arribar a les 800 llistes.

El PSC, per la seva banda, es presentarà en 617 municipis. La lectura dels socialistes catalans és que estan en «un bon moment» tant a nivell quantitatiu com qualitatiu a l’hora de presentar candidatures. «Tenim molta més acollida que anys enrere, quan els moments àlgids del procés no ens va posar les coses fàcil», asseguren fonts de la direcció, que consideren que ara estan en una línia ascendent cap al camí de recuperar el màxim històric de llistes, que van ser les 772 que van embastar el 2007.

Els Comuns es presenten amb 174 llistes i, tot i que no han aconseguit el repte inicial d’arribar a les 200 candidatures, consideren una fita haver aconseguit minimitzar la fragmentació i la disparitat de sigles de l’espai, ja que aquesta vegada Catalunya en Comú i Podem Catalunya no s’enfrontaran en cap municipi i es presentaran sota el paraigua d’En Comú Podem.

Capitals de comarca

Més enllà de la qüestió numèrica, ERC destaca que presentarà llistes electorals a totes les capitals de comarca de Catalunya, incloent-hi aquelles localitats, com Vielha i el Pont de Suert, en les quals en l’última convocatòria electoral no van ser presents.

En una roda de premsa a la seu de Junts, Turull, per la seva banda, ha afirmat que el partit ha aconseguit aquesta quantitat de llistes, junt amb 20 entitats municipals descentralitzades, gràcies a «un esforç per arribar a acords amb moltes formacions territorials». Així, Junts serà a totes la capitals de comarca junt amb Impulsem Penedès, Impulsem Lleida, Demòcrates i MES (Moviment d’Esquerres). Diversos municipis en els quals Junts competirà de la mà de forces locals són Arenys de Mar, Vilaseca, la Bisbal, Pineda de mar, Tortosa, Deltebre, Sant Pol de Mar i Martorell.

Quant als diferents territoris, on més candidatures s’ha presentat en percentatge és a l’àrea de Barcelona. A les comarques de Lleida, Junts presenta llistes en el 71% de municipis. A Tarragona, en el 64% de municipis. A Girona, en el 78% dels ajuntaments. Turull ha explicat, sobre la intenció d’arribar a 800 llistes, que «si et marques la xifra de 800 és fàcil superar la de 700, no hem volgut forçar la màquina perquè en molts municipis s’ha optat per fer llistes al marge dels partits».

«No anirem contra ningú»

Notícies relacionades

Carla Simón i altres representants de la cultura i l’esport que han fet el salt a la política

Un xoc i moltes espines

Preguntat sobre el PDECat, Turull ha evitat la confrontació i ha defensat el seu propi programa basat en «valors i actituds». «Anem a les nostres coses, estem tan convençuts dels nostres candidats que anirem a explicar-nos nosaltres, no anirem contra ningú», ha explicat, afegint que per a ell el principal adversari en aquests comicis és l’abstenció.

Turull no ha fet referències crítiques a ERC però deixat anar la idea que altres forces prometen equipaments municipals per aconseguir fer llistes o captar adhesions municipals. I respecte a la política de pactes ha recordat que la ponència política de Junts prioritza les aliances entre forces independentistes però ha recordat que en els petits municipis és on especialment es produeixen pactes diversos.