Meritxell Serret, condemnada a un any d’inhabilitació per l’1-O

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha condemnat a un any d’inhabilitació i a una multa de 12.000 euros la consellera d’Acció Exterior i la Unió Europea de la Generalitat, Meritxell Serret, per un delicte de desobediència per l’organització i la celebració del referèndum de l’1-O el 2017, quan encapçalava la Conselleria d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació al Govern de Carles Puigdemont. És la mateixa pena que va reclamar durant el judici la fiscalia.

La sentència destaca que la mateixa Serret va reconèixer directament i «sense cap negació» que va desobeir «per la seva conviccions personals del dret d’autodeterminació del poble català». Remarca que la «culpabilitat» està «fora de tot dubte», no només per l’acceptació «expressa» dels fets, sinó «per haver desatès de manera clara, reiterativa i flagrant» els requeriments del Tribunal Constitucional (TC).

Serret va ser jutjada el 29 de març, i al judici va reclamar la seva absolució, va declarar que va actuar obeint el «mandat democràtic» de la majoria independentista del Parlament favorable a l’1-O, i va afirmar que el referèndum no va ser un delicte. Després de la declaració unilateral d’independència fallida, Serret va marxar a Bèlgica i va tornar a Espanya el març del 2021 per comparèixer davant el Tribunal Suprem i regularitzar la seva situació per ser jutjada al TSJC.

En un comunicat, Serret ha afirmat que es continuarà defensant «fins on calgui», ja que té l’opció de presentar recurs perquè la resolució no és ferma: «Continuarem confrontant l’Estat i el sistema judicial. També denunciant la persecució contra l’independentisme. Continuarem plantant cara a la repressió», ha insistit. Així, ha mantingut que la consulta del 2017 «no va ser un delicte», sinó «una expressió democràtica massiva».

Les raons

El tribunal considera provat que, quan Serret no havia sigut nomenada membre del Govern, es va iniciar «un procés d’independència i de creació d’una República catalana d’acord amb les formacions polítiques sorgides de les eleccions esmentades (27 de setembre del 2015) i al programa de la qual portaven l’esmentat ideari i finalitat». El 2016 i el 2017, quan ja era al càrrec, el TC li va advertir «personalment» el seu deure d’«impedir o paralitzar qualsevol iniciativa, jurídica o material» que suposés ignorar les seves resolucions sobre la creació d’un Estat català independent i la celebració d’un referèndum unilateral. També se’ls va notificar que s’abstinguessin «especialment de licitar, executar o fiscalitzar contractes administratius licitats per la Generalitat instrumentals per a la preparació del referèndum». Va ser requerida fins en cinc ocasions.

La sentència constata que el 9 de juny del 2017, Puigdemont va anunciar, en companyia del seu govern, la data i pregunta de l’1-O: «¿Vol que Catalunya sigui un estat independent en forma de República?». Mesos després, el 6 de setembre, Serret, junt amb els altres membres de l’Executiu català que han sigut objecte d’enjudiciament en una altra causa davant el Tribunal Suprem (TS), «va desatendre de forma conscient el requeriment del TC» i va firmar el decret de convocatòria de la consulta sobiranista, tot i que el TC havia anul·lat la resolució que impulsava el referèndum i el decret sobre la seva organització.

«L’acusada era perfecta coneixedora de la il·legalitat de totes les decisions que li van ser objecte de notificació i requeriment per part del TC, ignorant de manera conscient i deliberada l’ordenat per l’esmentat TC, decidint, per això, no portar a terme cap actuació per deixar sense efecte les normes impugnades», afegeixen els magistrats.

«L’1-O no va ser delicte»

El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha assegurat que la consellera continuarà en el càrrec ja que la sentència no és ferma i ha remarcat que la decisió del TSJC té per objectiu perseguir «una activitat política». Així, ha destacat que la consellera continuarà en les mateixes funcions que porta a terme fins ara, «amb la confiança redoblada», alhora que ha destacat que portaran «la batalla jurídica fins als tribunals internacionals».

El líder d’ERC, Oriol Junqueras, ha qualificat de «profundament injusta» la condemna, ja que «votar no és un delicte i el referèndum de l’1 d’octubre no va ser un delicte». «Qualsevol condemna és una condemna profundament injusta, perquè és contra tots, contra els drets de la ciutadania de Catalunya, contra els nostres drets de manifestació, reunió, expressió o vot. I és un atac contra el dret de la societat a decidir el seu futur votant», ha afirmat.

El dirigent republicà ha dit que ERC se sent «profundament orgullosa d’haver «contribuït a la victòria democràtica de l’1-O», davant la qual l’Estat «només ha sabut respondre amb repressió». I després d’agrair a Serret la seva feina i expressar la seva solidaritat amb ella, ha sentenciat: «Reiterem la nostra convicció que democràticament guanyarem la independència de Catalunya».

El secretari general de Junts, Jordi Turull, ha manifestat el seu suport a la consellera i ha defensat que l’1-O «no mereix ni un minut d’inhabilitació».  «De nou la justícia espanyola interfereix en la política catalana. A l’Estat, la política la marquen les togues, i no les urnes. El referèndum de l’1-O no va ser cap delicte i per això no mereix ni un minut d’inhabilitació, presó o exili per a ningú», ha asseverat. Per la seva banda, l’expresident Carles Puigdemont, en un tuit, ha qualificat d’«injusta» la condemna i la causa judicial. «Cada condemna i cada inhabilitació busca condemnar-nos i inhabilitar-nos a tots. No pararan mai. Tota la solidaritat amb la consellera Meritxell Serret», ha escrit Puigdemont. El Consell de la República també ha expressat la seva solidaritat amb la consellera mentre ha insistit que l’1-O «no és un delicte, és un mandat democràtic que hem de complir».

Notícies relacionades

ERC i Junts eviten la confrontació en el judici a Serret malgrat la tornada de Ponsatí

Pere Aragonès s’aferra al diàleg internacional per mantenir viu el procés

La CUP ha expressat la seva «solidaritat» amb Serret i ha afirmat que «la repressió no cessa, l’Estat continua buscant venjança contra l’independentisme».

Per la seva banda, la vice primera secretària de l’Àrea d’Organització i Acció Electoral del PSC, Lluïsa Moret, ha manifestat «tot el suport a nivell personal» a la consellera, tot i que ha defensat que cal «respectar» i «complir» les sentències judicials. En tot cas, tenint en compte que la sentència encara no és ferma, ha emplaçat a esperar com es resol el seu cas de manera definitiva.