El PSC es fixa el repte de governar les 4 capitals de província de Catalunya

Cert és que el PSC ocupa el tercer lloc en quantitat de llistes presentades –615– per a les eleccions municipals del 28 de maig, però les dades indiquen també que són els que més creixen –un 18%– respecte al 2019. A aquesta tendència s’aferren els socialistes per fixar-se el repte d’aconseguir governar a les quatre capitals de província catalanes. A Barcelona i Tarragona, asseguren, és on tenen més expectatives «clares i explícites», mentre que esperen una millora «substancial» a Girona i Lleida que els permeti entrar al quadro de comandament municipal.

«El nostre ampli creixement consolida un canvi de tendència, és un símbol de la normalització a Catalunya», assegura la vice primera secretària de l’Àrea d’Organització i Acció Electoral del PSC, Lluïsa Moret, que és també alcaldessa de Sant Boi de Llobregat. Els socialistes catalans consideren assequible, després de deixar enrere els anys àlgids del procés, aconseguir ser el partit més votat el 28 de maig –fa quatre anys va ser ERC amb un avantatge de 54.000 vots–, una fita que plantegen com la catapulta perquè el líder del PSC, Salvador Illa, s’acosti a la presidència de la Generalitat. El que passi a Barcelona, admeten, serà determinant, així com la gran bossa consolidada de vots en l’àrea metropolitana, el gran viver del partit.

En aquesta ocasió, el PSC presenta 89 noves candidatures en llocs on no els va ser possible presentar-se fa quatre anys. Alguns dels més significatius són Torroella de Montgrí, Sallent, Roda de Ter, Sant Antoni de Vilamajor, Arbúcies, Artés i Agramunt, tots ells municipis de més de 5.000 habitants. A més, s’han garantit llistes a totes les capitals de comarca. És a la província de Barcelona on més creixen, amb 46 candidatures noves; seguida de Tarragona, amb 25 més; Girona, on en sumen 15 i, finalment, Lleida, amb 3 més.

Barcelona és, sens dubte, la joia de la corona per a tots els partits amb opcions de guanyar. La capital catalana és estratègica tant per al PSC com per al PSOE i entre bambolines asseguren que està al seu abast. L’alcaldable socialista, Jaume Collboni, carrega amb la pressió d’aconseguir conquerir la plaça més disputada i crucial per als socialistes. En la mateixa tessitura situen la ciutat de Tarragona, on asseguren tenir expectatives de victòria. En el cas de Girona i Lleida, malgrat el creixement que detecten, guanyar és més complicat, però no descarten igualment arribar al govern per la via del pacte.

Passi el que passi amb Barcelona, el PSC té en l’àrea metropolitana el seu gran fortí i dona per descomptades la revalidació de majories absolutes com les de l’Hospitalet de Llobregat, Santa Coloma de Gramenet, Cornellà, Viladecans o Sant Boi. Al seu radar de places assegurades figuren també Sabadell, Mataró i Granollers, i creuen tenir possibilitats de conquerir Terrassa. Més difícil veuen guanyar a Badalona, amb Xavier García Albiol com a rival, on el repte serà aconseguir prou suport perquè continuï Rubén Guijarro, o a Sant Cugat del Vallès, on governen de la mà d’ERC i de la CUP i l’objectiu serà mantenir-se.

Però hi ha vida més enllà de la capital, Barcelona, i del cinturó roig. Si una cosa busquen els socialistes catalans és créixer dins i també fora de l’àrea metropolitana per reduir la bretxa territorial que es va produir arran de la diàspora de l’ala sobiranista que van patir durant els anys d’auge independentista. El context, segons Moret, els somriu. Creuen estar en condicions de guanyar a Reus i de recuperar terreny en enclavaments especialment hostils en els últims anys, com l’interior de Catalunya o a Terres de l’Ebre.

Notícies relacionades

¿Qui guanyarà les eleccions? Les prediccions per a Barcelona, sis ciutats catalanes més, Madrid i la Comunitat de Madrid

Eleccions municipals a Barcelona 2023: la guia completa

En global, les candidatures socialistes estan compostes per un 47% de dones i 53% d’homes, percentatges que són dins dels paràmetres exigibles de paritat. Una altra cosa és els cap de llista. D’ells, 423 són homes i 192, un 31,2%, són dones. Suposa un 2,13% d’alcaldables dones més que fa quatre anys. Destaca la curiositat de Botarell, municipi de poc més de 1.100 habitants de la comarca del Baix Camp, on tots els membres de la llista (9) són dones. Destaca també el cas de Torroella de Fluvià, on el seu alcalde, el socialista Pere Moradell, s’ha presentat ininterrompudament a les eleccions des de 1979.

«No tenim acords previs de pactes amb ningú», remarca Moret. El PSC va fer de la macedònia d’aliances la seva estratègia en les municipals més complicades, les del 2015 i les del 2019, per aconseguir accedir a una xifra de governs més elevada, una consigna que manté ara en un context més favorable. De fet, en el cas de Barcelona, fa quatre anys hi havia vetos creuats amb ERC i Junts, que renegaven de pactar amb els socialistes. Ara, aquestes línies vermelles no existeixen i el partit de Salvador Illa presumeix d’arribar a acords amb uns i d’altres i de tenir obertes totes les vies, excepte les enteses amb l’extrema dreta i Vox.