La regulació dels lloguers reobre la discussió a Junts sobre el control de preus

Junts per Catalunya és un partit ideològicament plural. És més, des del seu naixement va posar en marxa oficialment tres corrents interns: el d’esquerres, el socialdemòcrata i el liberal. Per això no és estrany que quan s’han de prendre decisions no estrictament relacionades amb l’independentisme, s’obri el debat. És el cas de la nova llei espanyola per millorar l’accés a la vivenda i, en concret, sobre la regulació per llei del preu dels lloguers. Les discrepàncies a Junts són antigues i venen de l’etapa en què convivia amb la postconvergència del PDECat. Ara, el debat es reprodueix i s’evita portar a la palestra. Per a això, se centra el missatge públic en el que sí que aglutina internament: la denúncia que el Govern espanyol envaeix el terreny de la Generalitat en aquesta matèria.

L’espai convergent i postconvergent ha evolucionat des de posicions liberals, i absents de tota regulació en matèria de vivenda, al que va impulsar el llavors conseller Santi Vila en el Govern de Mas, favorable a penalitzar les vivendes buides. Una cosa que li va valer més d’una esgarrapada interna, perquè quan el tripartit de Maragall va plantejar en certs casos poder expropiar pisos buits va ser considerat per CiU una autèntica barbaritat intervencionista amb aromes comunistes. Després ho va estimular el Govern independentista el 2020.

Van votar sí, tret del PDECat

Amb la creació de Junts, la primera prova de foc va ser la regulació dels preus dels lloguers que va incloure la llei del 2020 del Parlament, que va ser una tasca feixuga mèrit en bona mesura de les entitats socials que han fet pressió sistemàtica en favor de l’accés a la vivenda i contra les traves –desnonaments, preus abusius, clàusules il·legals, falta d’ajudes, pobresa energètica– per accedir a un pis digne. En aquesta votació, els diputats del PDECat es van desmarcar de la resta de membres del grup de Junts del qual formaven part.

Tampoc el conseller de Territori, amb competències en vivenda, Damià Calvet, veia bé posar un límit als lloguers, que sí que defensava la consellera de Justícia, Ester Capella, d’ERC. Com tampoc ho va avalar mai la que va ser candidata a alcaldessa de Barcelona, Elsa Artadi, que va argumentar –amb afirmacions parcials– que en ciutats com Berlín i París s’havia fet marxa enrere en aquesta mesura. La llei catalana del 2020 va ser anul·lada parcialment pel Tribunal Constitucional a instàncies del PP, la qual cosa dona a Junts un argument doble: primer, se sacseja la incomoditat de defensar els límits al preu del lloguer perquè queda en suspens, i segon, pot centrar el seu discurs en l’autogovern davant la «invasió de competències» de l’Estat.

I arribem a l’actual regulació estatal, fruit del pacte entre el PSOE i Podem, que entre altres mesures sí que regula els preus perquè l’accés a un lloguer no sigui una odissea. Tot just conèixer-se l’acord intern en el Govern per tirar endavant aquesta nova norma, es reunia l’executiva dels dilluns, a Junts. Allà es va esbossar un primer debat, segons fonts dels participants en la reunió. I es va constatar que existeixen diferents mirades sobre el cas. Les favorables i les que ho veuen com una cosa contraproduent perquè –aquest és l’argument liberal– desincentiva el mercat, desanima els propietaris que volen aconseguir un bon pessic.

¿Com es resol aquest nou debat intern? D’entrada, amb una roda de premsa una setmana després en què es fa èmfasi de nou en la invasió de competències, cosa que permet tornar a desplegar l’argument que el Govern d’ERC dona suport a la llei espanyola i no defensa l’autogovern. L’argumentari intern enviat als membres del partit diu: «El Govern de Catalunya s’ha de fer respectar i no ho està fent. El Govern de Catalunya ha de saber dir NO. No pot ser que sempre acabem dient que sí a Sánchez, qui sempre guanya és el PSOE». El text també lamenta que no es protegeixin els petits propietaris ni sectors com el de la discapacitat.

Trias: «Es pot fer, però mai ha funcionat»

En la roda de premsa, Míriam Nogueras, referent del partit a Madrid, també va deixar caure que la regulació dels lloguers no ha funcionat en altres països i va apuntar que Junts està per «indexar» de manera flexible i temporal aquests preus. Una fórmula amb què s’evita un no rotund.

Notícies relacionades

Josep Rull es bolca en el territori per reorientar Junts

Junts rebutja la llei de vivenda perquè «no resol el problema» i envaeix competències catalanes

Preguntat per EL PERIÓDICO, el candidat a l’alcaldia de Barcelona, Xavier Trias, afirmava, a la pregunta concreta sobre la limitació del preu del lloguer: «Bé, es pot limitar en part, però mai ha funcionat bé, això. Hi ha coses en la vida que no funcionen; espero que quan es demostri que una cosa no funciona, la canviïn». I afegia, com a exemple, la regulació a Barcelona per la qual el 30% dels nous blocs de pisos han de ser per a ús social: «¿Oi que s’ha demostrat que el que provoca és que s’aturi la construcció? La idea era bona. Des d’un punt de vida lògic, social, no està malament perquè no es concentri tota la vivenda social en un lloc, però la manera d’aplicar-la és una equivocació total que paralitza la construcció». Trias va apostar per canviar aquestes mesures per consens.

Mentrestant, les veus més progressistes de Junts sí que defensen, en privat, que cal limitar els lloguers, entre altres mesures. El debat, doncs, en el partit, continua obert. Però la proximitat de les eleccions municipals obliga Junts –com a totes les forces amb vocació majoritària– a transitar per la corda fluixa dels equilibris, les ambigüitats o els silencis. El programa marc per a aquestes eleccions, avançat per EL PERIÓDICO, evita referir-se al preu màxim dels lloguers en el conjunt de mesures sobre vivenda, que van des de la promoció de vivenda social fins a la protecció dels propietaris amb una mesura recentment aprovada al Parlament i que també va obligar ERC a una posició incòmoda: la regulació que permet als alcaldes expulsar més fàcilment els okupes. El PSC i Ciutadans també van avalar la norma.