El Congrés aprova la llei de vivenda que limita les pujades del lloguer en plena precampanya

La matinada del 25 d’octubre del 2020 en el si del Govern de coalició es negociaven els primers Pressupostos de l’aliança PSOE-Unides Podem. A escasses hores que els socialistes volguessin aprovar el projecte pressupostari en el Consell de Ministres, els morats es van plantar. Aquella nit, Pedro Sánchez i Pablo Iglesias, mà a mà, van desencallar la negociació amb el compromís d’impulsar una llei de vivenda. 913 dies després, el Congrés dels Diputats, en una ajustada votació, ha aprovat la normativa que permetrà limitar el preu dels lloguers.

El PSOE i Unides Podem, amb el suport d’ERC, EH Bildu, Més País i Compromís –176 vots favorables–, han aconseguit tirar endavant una de les lleis estrella de la legislatura i, sense cap dubte, es troba entre les cinc normes que més maldecaps han generat al Govern. Després de gairebé un any i mig de negociacions en el si de l’Executiu i pràcticament el mateix temps a la Cambra baixa, la llei fa un dels seus últims passos a les portes dels comicis autonòmics i locals del 28-M. Aquest argument, el de l’«electoralisme», l’han esgrimit diverses formacions, com el PP, Vox i Cs, per votar-hi en contra. També s’hi han oposat, tot i que al·legant invasió de competències autonòmiques, el PNB, Junts i el PDECat. En total, 167 ‘nos’. Tan sols hi ha hagut una abstenció.

No obstant, l’acord que va tancar el Govern de coalició amb els republicans catalans i la formació ‘abertzale’ fa dues setmanes ha donat via lliure a la norma. A més, la seva aprovació coincideix amb els continus anuncis del cap de l’Executiu, Pedro Sánchez, sobre la creació d’un total de 113.000 vivendes públiques els pròxims anys.

L’autoria de la norma

Les dues formacions del Govern han intentat reivindicar la norma com a pròpia. Tant la ministra de Transport, Raquel Sánchez, com la responsable de Drets Socials, Ione Belarra, principals negociadores de la llei, han aplaudit l’èxit que s’aconsegueix aquest dijous. «És una llei d’esperança per als joves» que converteix la vivenda en «el cinquè pilar de l’Estat de benestar», ha asseverat la dirigent socialista. A més, ha recalcat que es tracta d’un text legislatiu «sòlid jurídicament», que «respecta el marc de les competències de les comunitats autònomes» i que «no va en contra de ningú».

No ho veu de la mateixa manera la secretària general de Podem. «Avui perden la banca, els voltors i els fons d’inversió, i guanyen la gent, els inquilins i inquilines que tenen una hipoteca. Han sigut anys de treball molt dur, però que ningú s’equivoqui; avui no acaba res», ha sentenciat Belarra des de la tribuna del Congrés. La ministra, que va heretar la negociació de mans d’Iglesias, ha assenyalat que les converses amb els socialistes han sigut «molt difícils», pels «molts interessos en joc», i que, per tant, estaran «vigilants» que es compleixi al peu de la lletra. A més, de manera velada, ha criticat els anuncis de Sánchez sobre la construcció de vivenda: «El que és fonamental no és només construir, sinó fer que els promotors privats compleixin i es responsabilitzin. Aquest és el veritable avenç d’aquesta llei».

Els negociadors d’ERC i Bildu també han defensat la norma. La diputada republicana catalana Pilar Vallugera ha reivindicat que «el projecte de llei era impresentable», però que durant un estira-i-arronsa que ha durat més de 400 dies han aconseguit modificar tots els articles, a excepció d’un. Per la seva banda, el portaveu ‘abertzale’, Oskar Matute, ha admès que «és un pas curt» tenint en compte el que haurien volgut, però «un pas necessari», i davant les crítiques d’algunes formacions nacionalistes ha dit que «es garanteix el respecte a les competències» i que «no és un text centralitzador, sinó habilitant».

Les claus de la norma

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

La norma elimina l’IPC com a índex de referència per a l’actualització de la renda, i fixa un màxim del 2% per a aquest any, del 3% per al 2024 i a partir del 2025 es crearà un nou índex al qual s’hauran d’ajustar aquestes pujades. A més, deixa en mans de les comunitats autònomes la declaració de zones tensades, on els petits tenidors no podran apujar els preus al fer nous contractes (tret d’excepcions) i els que tinguin 10 o més immobles hauran d’ajustar les rendes a un índex creat pel Ministeri de Transports.

D’altra banda, la norma inclou que les despeses de gestió immobiliària i les de formalització del contracte aniran sempre a càrrec de l’arrendador. També incorpora mesures de protecció davant els desnonaments, al prohibir els llançaments sense data i hora predeterminades i a l’incloure noves pròrrogues en el procediment de desnonaments. A més, obligarà a reservar el 40% de les noves promocions de vivenda a vivenda social. No obstant, queden sense regular els lloguers turístics, com han reclamat Unides Podem i altres formacions, després que el PSOE s’hi negués per ser competències autonòmiques.