Conferència de la ministra

Raquel Sánchez: «La llei de vivenda no provocarà cap caiguda estrepitosa dels preus dels lloguers»

  • La PAH es cola en una conferència de la ministra Raquel Sánchez i Salvador Illa a Barcelona

  • Les claus de la llei de vivenda: pujades del lloguer inferiors a l’IPC i sense pagar a immobiliàries

Raquel Sánchez: «La llei de vivenda no provocarà cap caiguda estrepitosa dels preus dels lloguers»

ACN

5
Es llegeix en minuts
Sara González
Sara González

Periodista

Especialista en Política

ver +
Carlota Camps
Carlota Camps

Redactora especialitzada en Parlament i política catalana

Especialista en política catalana

Ubicada/t a Barcelona

ver +

El dia després que el Congrés aprovés la primera llei de vivenda de la democràcia, la ministra de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, Raquel Sánchez, ha carregat contra els que «generen soroll» i diuen que es tracta d’una llei que lesiona la propietat i que promou les ocupacions. «No va en contra de ningú», ha reivindicat en una conferència organitzada per Nueva Economía Fórum en què ha advertit que la llei «no provocarà una caiguda immediata i estrepitosa dels preus dels lloguers».

Sánchez ha pronunciat aquesta frase justament per defensar que la nova norma «no és una llei d’arrendaments» i «no atempta contra la propietat», tot i que precisament les crítiques per part de moviments com la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) van en la línia d’assenyalar que no es produirà cap baixada significativa del preu del lloguer. Just abans de la conferència, una desena d’activistes de l’entitat s’han colat a l’acte per denunciar que la nova norma «no limita el preu» dels lloguers, no frena els desnonaments i «no fa res» per les hipoteques.

Sánchez ha argumentat que la llei pretén garantir l’accés a la vivenda a un preu que sigui «raonable» a les àrees tensades i que per això es busca no retreure l’oferta de vivenda, sinó dir als grans tenidors que el preu del lloguer ha de ser accessible i comentar que al propietari li surti «més a compte congelar el preu o fins i tot abaixar-lo» per tenir beneficis fiscals. També ha defensat que, en contra del que promou la dreta, tampoc és una llei que «empari ocupacions». Precisament, el president del PP, Alberto Núñez Feijóo, ha acusat des de Tarragona el Govern de Pedro Sánchez de «facilitar» les ocupacions de vivendes.

Feijóo, contra les ocupacions

Segons el popular, la llei és «sensible» amb els ocupes, però «insensible» amb les famílies que pateixen aquesta situació. Feijóo assegura que la majoria d’ocupacions les perpetren «gent que l’únic que els interessa és viure a costa dels altres», i ha assenyalat que hi ha entre 48 i 50 ocupacions al dia a Espanya i que la «meitat» tenen lloc a Catalunya. A més, ha acusat Sánchez d’aprovar una llei «intervencionista i populista», que assegura que ha sigut «dictada» per Bildu, i que és el «preu» a pagar per «mantenir-se en la Moncloa». El dirigent popular ha assegurat que la solució al problema passa per «facilitar la vivenda, però no intervenint els preus» i ha proposat la creació d’un fons amb els bancs per afrontar les hipoteques, avals als joves i ajudes de fins a 750 euros per família.

«No s’ha de generar por ni alarma i social»

Raquel Sánchez

Ministra de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana

«No s’ha de generar por ni alarma social», ha reclamat la ministra, que ha defensat que els delictes d’usurpació «han baixat», motiu pel qual ha exigit «rigor» als seus rivals. Ha remarcat que, en cas de famílies vulnerables, es prioritza l’acord amb grans tenidors per fixar un lloguer social i, si aquest acord no es produeix i no es compleixen les condicions, el desnonament «continua». En tot cas, ha afirmat que els desnonaments «estan paralitzats», afirmació que neguen des de la PAH i el Sindicat de Llogateres.

No obstant, per «canviar el paradigma» amb unes noves bases de política de vivenda, ha remarcat, fa falta propulsar el parc de vivenda pública, motiu pel qual ha recordat que el Govern està posant eines com les vivendes de la Sareb o els terrenys que són propietat del Ministeri de Defensa a disposició de les comunitats autònomes i dels ajuntaments, que «són els que en tenen les competències». El consell de ministres, ha apuntat, aprovarà d’aquí dues setmanes la cessió de terrenys per part de Defensa i es facilitaran dates i dades, una actuació de l’Executiu que irromprà enmig de la campanya electoral de les municipals.

Dures crítiques a la Generalitat

La ministra també ha dirigit dures crítiques contra el Govern català a compte de la gestió de Rodalies, de la sequera, del conveni de la B-40 o de les xifres del sempre polèmic percentatge d’execució d’inversions a Catalunya. Sobre el funcionament de la xarxa ferroviària ha afirmat que «és normal» que es produeixin incidències, però que ara «se’n produeixen menys» per molt que la Generalitat «faci una lectura esbiaixada i malintencionada de les dades».

Ha insistit que és l’Administració catalana la responsable de fixar els horaris, les freqüències i les tarifes des de l’any 2019, i l’ha acusat de no estar «exercint les seves competències» mentre reclama un «traspàs integral» que afirma que no és viable per motius legals. Una vegada més, ha emplaçat el Govern català a firmar el contracte programa: «També té responsabilitat en el funcionament de Rodalies; no entenem per què no podem avançar i millorar el servei».

Notícies relacionades

La ministra també ha fet referència a la reunió que es va produir aquest dijous entre el ministeri i la Generalitat per al conveni de la B-40, que ha qualificat de «productiva». Tot i així, ha deixat caure que és un exemple de com l’Executiu català «no suporta la pressió del focus mediàtic», perquè es tracta d’una infraestructura que ja es va pactar fa un any amb l’exvicepresident del Govern Jordi Puigneró. «Això ens ha fet anar tard; no podem fer pagar als ciutadans la falta de valentia del Govern», ha etzibat.

«Més inversió que mai»

Raquel Sánchez també ha insistit en la falta d’«inversió» per part de la Generalitat en les infraestructures per fer front a la sequera mentre passa per alt «les bones dades d’execució» de les inversions a Catalunya per part del Govern central en aquests moments. L’any 2022, ha apuntat, van ser 844 milions, un 32,5% més que en l’exercici anterior. «Estem invertint en Catalunya més que mai. No té lògica que el Govern català digui que no hi invertim i, d’altra banda, no digui a quines infraestructures destinarà els 750 milions de la disposició addicional tercera», ha sentenciat.