El parèntesi electoral que va començar el novembre del 2019 i que només s’ha interromput aquests anys amb les autonòmiques a Catalunya i Madrid (2021) i a Andalusia i Castella i Lleó (2022) es començarà a tancar aquest 28 de maig. Abans que arribin les generals a final d’any, en els comicis que renovaran els governs regionals de la majoria dels espanyols es podrà prendre el pols a la transformació dels missatges electorals que posen en circulació els partits. El president del Govern, Pedro Sánchez, està sent pioner en aquest àmbit: en les últimes setmanes ha deixat clar que dos temes que solien tenir un protagonisme secundari durant els preàmbuls d’unes eleccions han ascendit ara a la categoria d’estrelles de la campanya. El primer és el problema de la vivenda; el segon, com s’ha començat a veure aquesta setmana, els estralls del canvi climàtic.
Tots dos són problemes que concerneixen i mobilitzen en particular un sector de la societat, el dels més joves, potser per això hi insisteixen tant. Segons l’últim baròmetre del Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS), publicat aquest mes, Vox és el primer partit en intenció de vot entre els joves que, per edat, voten per primera vegada aquest any, amb més d’un 20% de suport. El segueix el PSOE, amb cinc punts menys. Tant la vivenda com el canvi climàtic apareixen recurrentment entre les preocupacions dels ciutadans en els últims estudis del CIS, remarca el professor de Ciència Política de la UAB Oriol Bartomeus.
En aquest context, el Govern ha vist en l’«error» del PP amb Doñana un filó pel qual retallar aquest desavantatge. En lloc de vetllar per la conservació d’aquest important espai natural, com ha demanat reiteradament, entre altres actors, la Comissió Europea, la Junta d’Andalusia, dirigida pel popular Juanma Moreno, impulsa una llei per regularitzar els regadius il·legals a l’entorn del parc. Aquesta decisió ha provocat una incomprensió general que els socialistes pensen explotar durant la campanya.
Final de la «carta blanca» de Moreno
«Lògicament, i més en període electoral, tot el que et doni vots s’aprofita. I això, a més, t’acosta a un públic jove i d’esquerres», diuen fonts del PSOE, que confirmen que els estralls del canvi climàtic exemplificats en la situació del parc natural de Doñana seran «un dels temes de la campanya» dels socialistes en les eleccions municipals i autonòmiques del 28 de maig. En l’àmbit nacional, per aquesta naturalesa d’assumpte aglutinant del vot progressista. En l’andalús en particular, tot i que per ara no estigui en joc la Junta, perquè suposa el primer punt feble pel qual atacar el president Moreno des de la seva «aclaparadora» majoria absoluta. «Fins ara semblava que tenia carta blanca: no s’havia trobat per on fer un mos tan fort a la seva gestió. En això es veu la seva supèrbia i es constata el seu acostament a Vox», afegeixen les mateixes fonts.
Però el PSOE no ho tindrà fàcil per convèncer alguns electors que la seva preocupació pel canvi climàtic s’ha incrementat i és sincera. En una setmana en què activistes ecologistes han protestat cobrint de pintura negra la seu central socialista i la del PP –en protesta pel suport d’aquests partits a la indústria càrnia–, Pedro Sánchez ha qualifciat d’«atropellament» la proposició de llei que impulsen els populars a Andalusia. «La preocupació pel canvi climàtic és una manera de situar el PP en la radicalitat. El mateix Feijóo que es ven com a moderat i centrista aprova amb Vox el de Doñana, aquest és el missatge. Però el PSOE és tan ecologista com era fa quatre o cinc anys», sosté Bartomeus.
Preocupació conjuntural
El politòleg recorda que «el canvi climàtic forma part del còctel de propostes de les esquerres des dels 80 o 90», però admet que la reivindicació està vivint un moment dolç. «Els temes també depenen molt de l’agenda política i parlamentària. ¿Per què es parla tant de la vivenda? Perquè han aprovat una llei i cal treure-li rendiment electoral», afegeix.
Notícies relacionades«Nosaltres critiquem molt que durant els últims anys el PSOE no s’hagi preocupat gaire de la crisi climàtica, més enllà de les cimeres anuals de l’ONU, i ara l’utilitzi com a arma per aconseguir vots», afirma també Pere Joan Femenia, portaveu de Joventut pel Clima. L’organització, «d’acord amb el que defensa la ciència», demana compromisos explícits de tots els partits, com per exemple que no es porti a terme el projecte de gasoducte entre Barcelona i Marsella o que es redueixi en un 55% de cara al 2030 l’emissió de gasos amb efecte hivernacle. «I també que es faci més partícip la població en els processos de decisió en qüestions climàtiques», afegeix Femenia.
En qualsevol cas, tant el portaveu de Joventut pel Clima (la marca del qual a escala global és Fridays for Future) com Bartomeus pensen que la influència electoral del canvi climàtic no exerceix exclusivament en la franja de menys edat. «És una cosa de joves i de no tan joves», afirmen tots dos. I és cert que en els últims baròmetres del CIS es detecta un augment de la inquietud climàtica també entre els entrevistats de mitjana edat, fet que apunta en la direcció d’un canvi de paradigma.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.