Llei de famílies
Podem negocia amb el PSOE que el permís parental de 8 setmanes sigui retribuït
La legislatura ja està la recta final. Només queden vuit mesos per a les eleccions generals, amb campanya autonòmica i local i vacances d’estiu pel mig, i l’Executiu està donant l’última empenta legislativa. Sobre la taula hi ha la llei de famílies, l’única norma estrella que li queda a Unides Podem per aprovar, i tot apunta que es farà en els pròxims mesos. Però el text no està tancat del tot. Els morats continuen negociant amb el PSOE perquè el permís parental de vuit setmanes que recull la norma sigui retribuït. Almenys parcialment, asseguren fonts del Ministeri de Drets Socials.
La norma, que emana del departament dirigit per la secretària general de Podem, Ione Belarra, recull la creació d’un nou permís parental de vuit setmanes per cuidar-se dels fills fins que aquest compleixi vuit anys. En canvi, no estableix que aquesta baixa sigui remunerada. El Consell d’Estat, al seu informe preceptiu, assenyala que d’aquesta manera no es compleix la directiva de la Unió Europea 2019/1158 relativa a la conciliació de la vida familiar.
Els morats s’han aferrat a aquest dictamen per reprendre una negociació que ja van perdre al si del Govern de coalició. Fonts del Ministeri de Drets Socials assenyalen que estan «pressionant» els seus socis socialistes per modificar aquest aspecte de la norma i que la baixa de vuit setmanes sigui remunerada, almenys «parcialment» o «durant algunes setmanes». La negociació es podria allargar els pròxims dies, ja que el termini per registrar esmenes està previst que acabi dijous vinent. Tot i així, després continuarien tenint eines parlamentàries per retocar la norma.
La legislació comunitària
Des del 2021, la baixa per maternitat i paternitat es va igualar en 16 setmanes de prestació. Sis d’aquelles setmanes són obligatòriament posteriors al part, ininterrompudes i a jornada completa. Les 10 restants es poden disfrutar per períodes setmanals, tot d’una tirada o interrompudament, dins dels 12 mesos següents al part. Pel que fa a això, Espanya compleix àmpliament la normativa europea. Sobretot en el cas dels homes, ja que la legislació comunitària només estableix que tenen «dret a un permís de paternitat de deu dies feiners».
No obstant, en la directiva europea del 2019 s’inclou també el permís parental. Al seu article 5.1 s’estableix que els Estats membre garantiran «que cada treballador tingui el dret individual a disfrutar d’un permís parental de quatre mesos que s’ha de disfrutar abans que el fill compleixi com a màxim vuit anys». Més endavant, a l’article 8.3, es detalla que, respecte a aquest permís, «l’Estat membre o els interlocutors socials definiran l’esmentada remuneració o prestació econòmica i ho faran de manera que es faciliti el que els dos progenitors puguin disfrutar del permís parental».
Les diferències a Espanya
El Consell d’Estat, al seu informe, fa notar que «existeixen dos aspectes de la regulació [espanyola] en els quals no hi ha una plena coincidència amb el que estableix la directiva europea». D’una banda, la durada, de quatre setmanes menys que la regla europea; de l’altra, la remuneració. Sobre aquest punt en concret detallen que s’han produït moltes al·legacions al considerar que «un permís no retribuït no afavoreix la conciliació de la mateixa manera que ho fa un permís vinculat a la percepció d’una prestació econòmica».
Notícies relacionadesA més, remarquen que l’incompliment no resulta tan flagrant en el cas dels homes, ja que Espanya supera en molt el mínim de 10 dies de permís de paternitat retribuït establert a Europa. Amb la legislació espanyola vigent, com que les vuit setmanes de la llei de famílies no són retribuïdes, les dones poden tenir 132 dies de baixa amb prestació, mentre que amb la directiva europea es vol arribar als 158 dies.
Amb aquest informe a la mà, emès a mitjans de març, els morats han vist la «possibilitat de pressionar» el PSOE i fa setmanes que negocien. No obstant, el termini s’escurça cada vegada més, ja que s’acaba el procés d’esmenes i la intenció dels dos grups és que la llei estigui aprovada al més aviat possible. Tot i que ara no arribessin a un acord, la directiva europea, i així ho recorda el Consell d’Estat, marca el 2 d’agost del 2024 com a data límit per posar en vigor aquest apartat.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Dos clubs de BCN repeteixen al top 10 mundial del 2024
- El jesuïta Peris, davant el jutge per la denúncia d’un abús no prescrit
- Tres hores que van canviar el Barça
- Dos milions de catalans es beneficiaran de la llei de salut bucodental
- El Govern agilitzarà els 10 tràmits ‘online’ més utilitzats per a la sol·licitud d’ajudes
- Al minut Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions
- Shopping Black Friday 2022: les millors ofertes d’Amazon
- SHOPPING Helly Hansen té les millors rebaixes d’hivern: ¡a meitat de preu!
- Com més població, més recursos
- L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia