La reforma de la llei del ‘només sí és sí’ que eleva les penes entra avui en vigor

La reforma de la llei del ‘només sí és sí’aprovada al Congrés dels Diputats que modifica la forquilla de penes per a l’agressió sexual amb violència i intimidació entrarà en vigor aquest dissabte, 29 d’abril, després que es publiqui al Butlletí Oficial de l’Estat (BOE). Els canvis introduïts en la norma suposaran elevar el càstig en fins a dos anys de presó respecte al text impulsat pel Ministeri d’Igualtat.

Això es deu al fet que aquest text torna a la forquilla de penes, d’un a cinc anys, que es recollien per a les agressions sexuals en el Codi Penal el 2010, l’última reforma que va experimentar aquesta norma abans de tornar a canviar amb la llei del ‘només sí és sí’.

Els canvis introduïts s’aplicaran, no obstant, als delictes d’agressió sexual que es produeixin a partir d’aquest dissabte i no impediran les revisions de penes a agressors sexuals ja condemnats, a causa que els reus es beneficien de la llei en vigor més favorable per a ells. I, segons la presidenta de l’Observatori de la Violència de Gènere, Ángeles Carmona, encara «es veuran moltes reduccions de condemnes per agressió sexual».

Segons les últimes dades del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), gairebé un miler d’agressors sexuals han vist reduïdes les seves condemnes i un centenar han sigut excarcerats des del 7 d’octubre, quan la llei va entrar en vigor. La ministra d’Igualtat, Irene Montero, ha rebutjat els canvis perquè considera que suposa un retrocés per a les dones i ha atribuït les reduccions de condemnes a un problema d’aplicació de la llei per part dels jutges.

Per la seva banda, la Sala Penal del Tribunal Suprem té previst analitzar el 6 de juny en un ple monogràfic la vintena de recursos que ja tenen sobre la taula, tant de la fiscalia com d’altres acusacions i defenses, «contra interlocutòries d’audiències provincials que han revisat sentències fermes».

La llei, amb la reforma, manté la redacció dels dos primers punts redactats pel Ministeri d’Igualtat, que assenyalen que: «Només s’entendrà que hi ha consentiment quan s’hagi manifestat lliurement mitjançant actes que, en consideració a les circumstàncies del cas, expressin de manera clara la voluntat de la persona» i que «es consideren en tot cas agressió sexual els actes de contingut sexual que es cometin fent servir violència, intimidació o abús d’una situació de superioritat o de vulnerabilitat de la víctima, així com que s’executin sobre persones que es trobin privades de sentit o de la situació mental de les quals s’abusi i els que es portin a terme quan la víctima tingui anul·lada per qualsevol causa».

Però sí que s’inclou un nou tercer punt que recull que «si l’agressió s’ha comès fent servir violència o intimidació o a una víctima que tingui anul·lada per qualsevol causa la seva voluntat, el responsable serà castigat amb pena d’un a cinc anys de presó».

Violació amb violència

En aquest sentit, es modifica també l’article 179. Si en la llei del ‘només sí és sí’ es recull una pena de 4 a 12 anys per a les agressions amb penetració (violació), el nou text afegeix que en el cas que la violació inclogui violència i intimidació aquesta forquilla de penes és de 6 a 12 anys, com el 2010.

En el cas dels agreujants, aquest text també torna al Codi Penal anterior a la llei del ‘només sí és sí’, tot i que adaptant-se a la proposta que ara fa al distingir agressions sexuals amb o sense violència. Així, s’hi inclouen les forquilles d’Igualtat –de 2 a 8 anys i de 7 a 15 anys, en els casos d’agressió sexual amb o sense penetració, respectivament– i recupera les forquilles existents en el Codi Penal anterior al ‘només sí és sí’, de 5 a 10 anys i de 12 a 15 anys, per als nous subtipus que proposa ara: agressions sexuals amb violència, amb o sense penetració.

De la mateixa manera, s’afegeixen diverses disposicions transitòries en les quals s’assumeix que la norma s’aplicarà a delictes comesos abans que entri en vigor si és més favorable per al reu i que es tindran en compte les penes que correspondrien al fet enjudiciat amb l’aplicació de les normes completes del Codi Penal anterior a la reforma i les que s’estableixen amb ella i la possibilitat d’imposar mesures de seguretat. En tot cas, estableix que al reu se l'escoltarà.

A més, el nou text determina que el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) podrà assignar la revisió de les sentències fermes a un o diversos jutjats penals o seccions de les Audiències Provincials i que es procedirà a la revisió del penat que estigui complint efectivament la pena aplicant la disposició més favorable considerada taxativament i «no per l’exercici de l’arbitri judicial».

Negociacions amb el PP

Aquests són els punts que el PSOE manté del text original que va registrar el mes de febrer. Però durant la tramitació, els socialistes hi han inclòs algunes mesures, que segons ells són «tècniques», i que neixen de la negociació amb el PP.

A través d’aquestes modificacions, el text inclou un article que corregeix la destipificació que la llei fa per error de la distribució o difusió pública a través d’internet, del mòbil o de qualsevol altra tecnologia de la informació i de la comunicació de continguts específicament destinats a promoure, incitar i fomentar la comissió de delictes d’agressions sexuals quan es tracti de menors de 16 anys.

 A més, recupera la responsabilitat de la persona jurídica en els casos de tracte degradant, assetjament laboral i assetjament immobiliari, entre altres canvis de redacció que també s’han aplicat durant la tramitació.

La ‘llei Rhodes’

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

D’altra banda, aquest text inclou la correcció del redactat de l’article 132 de la llei contra la violència en la infància, coneguda com a ‘llei Rhodes’, en què se cita dues vegades els delictes contra la llibertat dels menors amb dos terminis temporals de prescripció diferents.

Després de l’aprovació d’aquesta reforma, es resol aquest error concretant que, en el cas dels «delictes contra la llibertat sexual» quan la víctima sigui una persona de menys de 18 anys, el termini de prescripció començarà a comptar a partir del moment en què la víctima compleixi «35 anys i, si mor abans d’arribar a aquesta edat, a partir de la data de la mort».