Borja Sémper (PP): «Feijóo serà el candidat de les generals, independentment del resultat del 28-M»

En la seva última roda de premsa va afirmar que el Govern «mou» Franco i José Antonio Primo de Rivera, però el que es «mouen» realment són les hipoteques. També va assegurar que Pedro Sánchez fa «nyaps legislatius». ¿No se suposava que seria la cara moderada del PP?

Hem de diferenciar entre ser crític i els insults i falsedats. Que aquest Govern fa nyaps és una evidència objectiva, com la llei del ‘només sí és sí’. També és objectiu dir que, quan el Govern passa per una situació incòmoda, mira de desviar l’atenció. El PP no té cap dubte de la idoneïtat d’exhumar les restes de José Antonio Primo de Rivera: la llei del 2011 l’identifica com a víctima de la Guerra Civil i la família n’ha impulsat l’exhumació. No hi ha un qüestionament del fons, sinó de la utilització permanent del franquisme per desviar l’atenció.

El PP ha guanyat tres de les últimes quatre eleccions municipals. El 2007 per 150.000 vots; el 2015 per 400.000 i el 2011 per 2,2 milions de paperetes. ¿Quin llistó es posen ara? 

Objectivament, guanyar és tenir un vot més. 

¿Arribarien tranquils a les generals amb un sol vot de diferència?

Sí, significaria recuperar més d’un milió de vots respecte a les últimes municipals, del 2019 [el PP va perdre per 1,5 milions de paperetes]. 

¿Tem una revolució interna si el PP no arrabassa alguna comunitat al PSOE?

No, en absolut.

¿No creu que Isabel Díaz Ayuso es pugui envalentir si veu que l’‘efecte Feijóo’ no té traducció a les urnes?

Veig absolutament alineats tots els dirigents amb Feijóo i, quan dic tots, incloc també Ayuso. Hi ha un alineament absolut per aconseguir que Feijóo, al desembre, independentment de quin sigui el resultat de les eleccions del maig, que considerem que guanyarem, sigui no només el candidat de les generals, sinó el pròxim president del Govern.

¿En quina comunitat creu que el PP pot treure la presidència al PSOE? ¿El País Valencià? ¿Aragó? ¿Les Balears?

La percepció al carrer és bona, però no hi ha res guanyat.

En les autonomies que puguin recuperar arribaran a la presidència gràcies a Vox.

Serà gràcies als ciutadans. Guanyes les eleccions i governes perquè hi ha gent que t’ha votat. Punt.

Guanyar no significa governar. 

Bé, però convé que et voti molta gent. El nostre objectiu és tenir un resultat prou ampli per no necessitar cap altra formació.

Les enquestes, no obstant, assenyalen que al juny necessitaran Vox per a alcaldies i autonomies. ¿Com passaran d’aquests pactes a tornar a competir amb Vox a les generals?

Cal deixar de tractar la gent com a idiota. Quan un candidat diu que no dormiria tranquil governant amb tal i, a les 48 hores, governa amb tal, insulta la gent. En aquesta fase, nosaltres diem el que volem fer i com volem governar. Si això canvia, caldrà explicar a la gent, amb humilitat i amb transparència, per què aquest escenari canvia.

No els agrada la nova llei de la vivenda, però el PP tampoc va aconseguir trobar la solució quan va governar.

No existeix una vareta màgica. Aquest Govern hi és des de fa cinc anys i és en el tram final quan ens diu que construirà 183.000 vivendes... On s’ha regulat el lloguer, la vivenda s’ha disparat de preu. I aquesta llei tampoc atura el problema de l’ocupació, que resol amb certa demagògia. ¿Vostè creu que les famílies vulnerables tenen dret a una vivenda? Jo crec que sí. Però el que crec és que no tenen dret a ocupar la seva vivenda o la de l’estalviador.

La llei reforça la protecció dels més vulnerables, però sempre que estiguin en vivendes de grans tenidors.

Estem parlant de gent que ha anat estalviant i comprant pisos de 150.000 € i que poden haver atresorat cinc vivendes. Això són grans tenidors.

La norma permet que es considerin grans tenidors els que tenen cinc vivendes a la mateixa zona tensionada. No sol ser el cas dels petits estalviadors.  

Si la llei planteja el debat en aquests termes, ¿per què no expropiem la vivenda als rics? ¿Per què no expropiem la vivenda al que la utilitza només a l’estiu? Sánchez planteja un model que va contra les rendes mitjanes i les rendes baixes. 

¿Creu que s’ha equivocat Juanma Moreno, president d’Andalusia, proposant ara el projecte de llei per a Doñana?

No, és un compromís de la legislatura anterior. El que hi ha és una evident intencionalitat de Sánchez per convertir Doñana en una cosa que li resulti útil electoralment. ¿És l’únic que té el Govern contra el PP? La nostra posició és clara. Doñana no es toca, Doñana es protegeix. Estem absolutament convençuts que això és compatible amb el fet de protegir l’activitat econòmica.

Però la comunitat científica i Brussel·les avisen Moreno que no va pel bon camí. I, de manera insòlita, vostès han involucrat el Partit Popular Europeu (PPE) en la seva batalla contra la Comissió. 

Vostè sap que les dialèctiques a Brussel·les entre corrents ideològics, fins i tot entre Comissió i Parlament, han evolucionat en els últims 20 anys. Hi ha un comissari [de Medi Ambient, Virginijus Sinkevicius] amb una tendència ideològica [d’un partit verd de Lituània] que entenem que funciona més des de l’ortodòxia que des de la realitat de Doñana. El que Europa ens diu és que aquesta llei ha de complir la sentència de la UE, que es va imposar amb un Govern socialista, per cert. El que diu Moreno, i no ho dubtem, és que la redacció final complirà la sentència. 

¿Concedeix algun mèrit a Sánchez per la rebaixa de la tensió a Catalunya?

El principal mèrit que té es diu Tribunal Suprem. El que pacifica i el que canvia el rumb dels independentistes són les sentències judicials, conseqüència del que van fer en aquells mesos. Això fa que el suflé baixi i que els que cometen aquells actes són conscients que tenen conseqüències, en aquest cas judicials. I el fil temporal ens ho demostra.

Notícies relacionades

La por de Feijóo el 28-M: que Ayuso doni l’única campanada

Com més població, més recursos

¿Creu que Joan Carles I ha de donar explicacions als espanyols?

Crec en la transparència en tots els àmbits i per a totes les persones. I crec que el rei Joan Carles ha de retre comptes però, pel que sabem, Joan Carles I és innocent, cap tribunal l’ha condemnat a res. I el seu paper per consolidar la democràcia és molt rellevant... ¿Això et dona patent de cors per fer el que et dona la gana? La resposta és ‘no’.