Així funcionava la cèl·lula Villarejo-Francisco Martínez en la guerra bruta contra rivals, per Ernesto Ekaizer

Al ser presentat de manera fragmentària, convertint en notícies separades alguns dels temes abordats en l’àudio del 22 d’agost del 2014, el focus passa a ser la informació individual, aïllada, quan des del punt de vista del coneixement del mètode sistemàtic de treball que utilitzaven Villarejo i Martínez el rellevant és, precisament, ampliar aquest focus.

Aquest àudio, del 22 d’agost del 2014, examina una sèrie d’assumptes que Villarejo porta apuntats a la seva agenda i sobre els quals Martínez pren deguda nota.

Villarejo treballava des de feia dos anys, des del 2012, amb Martínez, que fins al gener del 2013 havia sigut cap de gabinet del ministre de l’Interior, Jorge Fernández Díaz, abans de ser secretari d’Estat de Seguretat. A la pràctica, aquest advocat, lletrat de les Corts, i exdirector de relacions internacionals de la secretaria general del PP, era el ‘número dos’ de Fernández Díaz, sigui com a cap de gabinet o com a secretari d’Estat. En l’entrevista que va concedir Villarejo a EL PERIÓDICO DE CATALUNYA, el 3 d’abril del 2023, va explicar que no havia «notat cap diferència sobre l’activitat de Paco Martínez quan era cap de gabinet o va passar a ser secretari d’Estat».

L’estreta relació entre tots dos es va forjar, segons recorden en la seva reunió del 22 d’agost del 2014, en una missió de Villarejo a la qual Martínez va donar suport sense cap vacil·lació: la fabricació d’un esborrany atribuït a l’autoria de la Unitat de Delinqüència Econòmica i Fiscal (UDEF) el novembre del 2012 sobre comptes (inexistents) de Jordi Pujol i Soley, expresident de la Generalitat, i del president Artur Mas. L’esmentat esborrany va ser filtrat al diari ‘El Mundo’, l’anomenat per Villarejo canó Berta amb el qual solia disparar, una setmana abans de les eleccions autonòmiques de Catalunya del 25 de novembre del 2012, en què els partits independentistes van patir una minva considerable de suport ciutadà.

L’esmentat esborrany va ser objecte d’una investigació per part del fiscal Martín Rodríguez Sol, fiscal superior de Catalunya, i els caps policials, entre ells el responsable de la UDEF, Manuel Vázquez, va negar la seva existència. Villarejo i Martínez recorden en l’àudio com de malament ho van passar aquells dies en una de les cases que el llavors comissari té a la madrilenya localitat de Boadilla del Monte.

«Paco, tu vas ser el responsable que canviés Espanya. Això [l’esborrany] va ser el principi del final d’ells [Pujol i Mas]».

Martínez replica: «Un dia m’has de convidar a casa teva, però a prendre whisky».

«¡Ho vam passar malament!», recorda Villarejo.

«¡No m’ho expliquis!», assenteix Martínez.

«En aquella època parlàvem, però no teníem la confiança que tenim ara», evoca Villarejo.

Per sortir d’aquell encallador, recorda en aquest àudio Villarejo, van acudir al Sindicat Unificat de la Policia (SUP), el responsable del qual, José Manuel Sánchez Fornet, va convocar una roda de premsa, en la qual va afirmar que tenien còpia del document que, en efecte, van assegurar que era de la UDEF.

L’operació Kitchen

Els temes que portava Villarejo a la reunió del 22 d’agost eren variats: el tsunami provocat, feia menys d’un mes, el 25 de juliol del 2014, per la confessió de Pujol i Soley sobre els 3,4 milions d’euros en els comptes bancaris de la Banca Privada d’Andorra (BPA), la captura de pantalla dels comptes del qual havia obtingut el cap de la Unitat d’Assumptes Interns (UAI), Marcelino Martín Blas. I, sobretot, l’amenaça cursada per la confident María Victoria Álvarez, Vicky, exaventura de Jordi Pujol Ferrusola, a la presidenta del PP de Catalunya, Alicia Sánchez Camacho, d’explicar-ho tot si no li abonaven els 50.000 euros presumptament pactats. A part dels diners mensuals que des de feia dos anys li pagava el Ministeri de l’Interior.

Però, a més de l’operació Catalunya, hi havia l’operació Kitchen, la recuperació de documents comprometedors per a Mariano Rajoy i el PP, en poder de l’extresorer del partit, Luis Bárcenas. En aquells dies, explica Villarejo a l’àudio, el comissari en cap de la Unitat Central de Suport Operatiu (UCAO) de la Policia, Enrique García Castaño, àlies ‘el Gordo’, estava per vulnerar clandestinament un taller de restauració de Rosalía Iglesias, dona de Bárcenas, en el madrileny carrer de Díaz Porlier. També en aquest punt hi ha un enfrontament entre el director adjunt operatiu, Eugenio Pino, que sospita que Villarejo vol quedar-se amb una còpia de les troballes. «Qui ho tingui, manarà molt», diu Pino a ‘el Gordo’.

Precisament, després de comentar la violació de domicili il·legal –si s’ha produït o no– Villarejo enumera el següent assumpte.

«El tema de Pedro Sánchez», diu.

Pedro Sánchez havia sigut proclamat secretari general del Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE) el dissabte 26 de juliol del 2014, després de guanyar en unes de primàries obertes a matadegolla i agafar el bastó de comandament d’Alfredo Pérez Rubalcaba.

I tot i que l’atenció estava centrada en aquells dies en l’oposició interna dins del seu propi partit –tot s’encaminaria fins a la seva defenestració el 2 d’octubre del 2016–, el Partit Popular, a través del ministeri de l’Interior del Govern de Mariano Rajoy ja estava ordint un pla de guerra bruta per acabar amb la seva carrera política. Es tractava d’utilitzar informació sobre el negoci de saunes a Madrid que acabava de deixar d’administrar el sogre de Pedro Sánchez, Sabiniano Gómez Serrano.

«És important», assenyala Villarejo.

«Això no ho sap ningú, ¿oi?», inquireix Martínez.

«No ho sap ningú. Jo crec, i això cal manejar-ho, Paco.

«Ni ‘el Gordo’ ni Pino», interromp Martínez.

«No, no, no, a ningú, a ningú, a ningú. Qualsevol d’aquests. L’únic que ho sap és [el comissari] Carlos Salamanca. El tema de les saunes aquestes ho sap la Comissaria General d’Informació [CGI], per un tema que allà hi anaven polítics. Són saunes de ‘pilinguis’ [prostitutes]. Són tres germans. El primer dels germans portava dues saunes. Porta. Saunes de tios i de ties. L’altre germà de ties, i el tercer és el sogre de Pedro Sánchez. El sogre i l’altre germà són els responsables, i aquesta és la història».

«¿Com es diu?, pregunta Martínez.

«Et dic el nom, el sé, no el recordo ara».

Segons explica Villarejo, el comissari general d’Informació, Enrique Barón, i el Gordo, Enrique García Castaño havien menjat amb Sabiniano Gómez després de ser nomenat secretari general del PSOE el seu gendre, Pedro Sánchez.

«Això és mortal quan faci falta. Allà és on tu has de valorar si en un moment donat he d’escollir [per seguir l’assumpte] entre ‘el Gordo’ i Carlitos [Salamanca]; escolliria Carlitos».

«Això és mortal», afirma Martínez.

«Això el mata [a Pedro Sánchez]», reafirma Villarejo.

«Això mataria qualsevol que va amb la bandera del rotllo feminista un no sé què. ¿Feminista i ho tens ple de poloneses llepant polles a la sauna», insisteix més polític que el seu interlocutor, Martínez.

«Mortal», assenteix Villarejo. «Imagina’t, Paco, quan me’n vaig assabentar. ¡Se’m va posar la cua de l’hòstia!».

Notícies relacionades

José Manuel Villarejo: «El fals compte de Xavier Trias no va ser una cagada, va ser una cagadíssima»

Com més població, més recursos

Aquesta història de les saunes del sogre es va anar filtrant a diversos mitjans de comunicació durant diversos anys amb l’objectiu d’erosionar Pedro Sánchez, abans de la moció de censura de l’1 de juny del 2018 que el va portar a La Moncloa i posteriorment.

Així, doncs, funcionava el tàndem Villarejo-Martínez. Es tramava des de com aconseguir retenir confidents (cas de Sergio Ríos, el que va espiar Bárcenas, a qui se’l va aconseguir posar en la Policia Nacional) a curtcircuitar la carrera de Pedro Sánchez.