Brussel·les proposa una harmonització penal que obligaria Espanya a endurir els nous tipus de malversació

La Comissió Europea planteja una pena màxima d’almenys cinc anys per a delictes de malversació a tota la Unió Europea, segons la proposta de directiva presentada aquest dimecres per tipificar els delictes de corrupció i harmonitzar les penes al continent, una proposta que obligaria Espanya a tornar a reformar el delicte de malversació.

Brussel·les demana que les infraccions referides a malversació, tràfic d’influències i suborn siguin castigades amb penes de presó d’una durada màxima d’almenys cinc anys, un terra per a la pena màxima de cada delicte que en el cas d’Espanya suposaria endurir els dos tipus atenuats creats amb l’última reforma penal.

Aquesta reforma, que va entrar en vigor el 12 de gener, va mantenir el tipus tradicional de malversació en l’article 432 amb les mateixes penes (de dos a 12 de presó i de sis a 20 d’inhabilitació), però precisant que hi ha d’haver «ànim de lucre» quan l’autoritat o funcionari públic «s’apropiés o consentís que un tercer, amb igual ànim, s’apropiï del patrimoni públic que tingui al seu càrrec per raó de les seves funcions o en ocasió d’aquestes».

A més, va crear dos tipus atenuats de malversació. Un per quan «l’autoritat o funcionari públic que, sense ànim d’apropiar-se’l, destinés a usos privats el patrimoni públic posat a càrrec seu per raó de les seves funcions o en ocasió d’aquestes», amb penes de sis mesos a tres anys de presó i inhabilitació d’un a quatre anys.

I un segon tipus per a «l’autoritat o funcionari públic que, sense estar comprès als articles anteriors, donés al patrimoni públic que administrés una aplicació pública diferent d’aquella a què estigués destinat», sancionat amb entre d’un a quatre anys de presó i de dos a sis d’inhabilitació.

Conforme a la proposta llançada aquest dimecres per Brussel·les, l’article 432 –al tenir una pena màxima de 12 anys– quedaria indemne, però els dos nous tipus no complirien, per contemplar màximes de tres i quatre anys, per sota d’aquest llindar de cinc assenyalat per l’Executiu comunitari.

La iniciativa de la Comissió pretén actualitzar i harmonitzar les normes de la UE sobre definicions i penes dels delictes de corrupció per combatre tota la gamma de delictes de corrupció, prevenir millor la corrupció i millorar l’aplicació de la llei. La proposta de directiva haurà de ser negociada ara pels estats membres i el Parlament Europeu.

Del suborn al tràfic d’influències

La UE proposa aplicar el mateix criteri per al delicte de suborn, tant actiu com passiu , fet que implicaria reformar alguns tipus per ajustar el Codi Penal (CP) espanyol a les exigències comunitàries.

Així passaria amb l’article 420 del CP, que sanciona amb entre dos i quatre anys de presó a «l’autoritat o funcionari públic que, en profit propi o d’un tercer, rebés o sol·licités, per si o per persona interposada, do, favor o retribució de qualsevol classe o acceptés oferiment o promesa per realitzar un acte propi del seu càrrec».

I amb el 422, que castiga amb entre sis mesos i un any de presó «l’autoritat o funcionari públic que, en profit propi o d’un tercer, admetés, per si o per persona interposada, do o regal que li fossin oferts en consideració al seu càrrec o funció».

El delicte de tràfic d’influències es veuria igualment afectat perquè Espanya el sanciona amb entre sis mesos i dos anys de presó per als funcionaris i particulars que influeixin en un empleat o responsable públic «prevalent-se de l’exercici de les facultats del seu càrrec o de qualsevol altra situació derivada de la seva relació personal o jeràrquica amb aquest o amb un altre funcionari o autoritat per aconseguir una resolució que li pugui generar directament o indirectament un benefici econòmic per a si o per a un tercer».

L’enriquiment il·lícit

En la mateixa línia, caldria reforçar el càstig d’alguns tipus d’obstrucció a la justícia perquè la pena màxima fos almenys de sis anys. Per exemple, el supòsit que contempla penes d’un a quatre anys de presó per a qui «amb violència o intimidació intentés influir directament o indirectament en qui sigui denunciant, part o imputat, advocat, procurador, pèrit, intèrpret o testimoni en un procediment perquè modifiqui la seva actuació processal».

Mateixa pena, d’un a quatre anys de presó, contempla el CP per a «qui realitzés qualsevol acte atemptatori contra la vida, integritat, llibertat, llibertat sexual o béns, com a represàlia contra les persones citades en l’apartat anterior, per la seva actuació en procediment judicial».

A més, ara mateix se sanciona amb entre sis mesos i dos anys de presó el qui «intervenint en un procés com a advocat o procurador, amb abús de la seva funció, destruís, inutilitzés o ocultés documents o actuacions dels quals hagi rebut trasllat en aquella qualitat».

Notícies relacionades

La jutge reactiva la causa pels preparatius del referèndum de l’1-O

Ponsatí intenta que el jutjat que li va negar l’‘habeas corpus’ ignori el Suprem i es dirigeixi a Europa

Per sota de les exigències de Brussel·les quedaria així mateix el nou delicte d’enriquiment il·lícit, introduït també en l’última reforma penal, ja que Brussel·les apunta a una pena màxima d’almenys quatre anys i ara mateix l’arc penal va de sis mesos a tres anys.

Aquest delicte castiga «l’autoritat que, durant l’acompliment de la seva funció o càrrec i fins a cinc anys després d’haver cessat, hagués obtingut un increment patrimonial o una cancel·lació d’obligacions o deutes per un valor superior a 250.000 euros respecte als seus ingressos acreditats, i es negués obertament a donar el degut compliment als requeriments dels òrgans competents destinats a comprovar la seva justificació».